Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "setge" dins totes les àrees temàtiques

agulletes de font agulletes de font

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

agulletes de font agulletes de font

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de font, n f pl
  • ca  campaneta traqueli, n f alt. sin.
  • ca  cirerets, n m pl alt. sin.
  • ca  favera negra, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  flor de vídua, n f alt. sin.
  • ca  flor de viuda, n f alt. sin.
  • ca  flor de viudes, n f alt. sin.
  • ca  orogal, n m alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge blau, n m alt. sin.
  • ca  hermosilla blava, n f var. ling.
  • nc  Trachelium caeruleum L.

<Botànica > campanulàcies>

bitxera borda bitxera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>

bitxera borda bitxera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>

botja peluda botja peluda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda botja peluda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botons de plata botons de plata

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons de plata, n m pl
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea chamaemelifolia Pourr.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botons de plata botons de plata

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botons de plata, n m pl
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea chamaemelifolia Pourr.

<Botànica > compostes / asteràcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària aquàtica, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escròfules, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent de torrent, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  setge bord, n m alt. sin.
  • ca  setgera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les escrofules, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta d'aigua, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta de torrent, n f var. ling.
  • ca  setga, n m var. ling.
  • ca  sétgel, n m var. ling.
  • ca  setja, n f var. ling.
  • ca  xetga, n m var. ling.
  • nc  Scrophularia auriculata L.
  • nc  Scrophularia aquatica L., p.p. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>