Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "setra" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva? 0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI lletra lligada o lletra cursiva?
  • es  (lletra cursiva) cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) itálica, n f
  • es  (lletra cursiva) letra bastardilla, n f
  • es  (lletra cursiva) letra cursiva, n f
  • es  (lletra cursiva) letra itálica, n f
  • es  (lletra lligada) letra ligada, n f
  • fr  (lletra cursiva) caractère cursif, n m
  • fr  (lletra cursiva) caractère italique, n m
  • fr  (lletra cursiva) italique, n f
  • fr  (lletra lligada) cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture cursive, n f
  • fr  (lletra lligada) écriture liée, n f
  • en  (lletra cursiva) italic type, n
  • en  (lletra cursiva) italic typeface, n
  • en  (lletra cursiva) italics, n pl
  • en  (lletra lligada) cursive, n
  • en  (lletra lligada) cursive handwriting, n
  • en  (lletra lligada) cursive writing, n
  • en  (lletra lligada) joined-up handwriting, n
  • en  (lletra lligada) joined-up writing, n
  • en  (lletra lligada) joint writing, n
  • en  (lletra lligada) linked writing, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant lletra lligada com lletra cursiva (totes dues, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- La lletra lligada, o escriptura lligada, és un tipus d'escriptura manuscrita que uneix totes les lletres d'una mateixa paraula amb un traç.
. Tot i que designa una escriptura manuscrita, actualment els processadors de textos ofereixen algunes fonts que la imiten.
. L'equivalent castellà és letra ligada; els francesos, cursive, écriture cursive, écriture liée i cursive, i els anglesos, cursive handwriting, cursive writing, joined-up handwriting, joined-up writing, joint writing i linked writing.

- La lletra cursiva, o cursiva o lletra itàlica, és una lletra d'impremta que té els caràcters inclinats cap a la dreta per a imitar la lletra manuscrita de l'època en què es va crear (es considera que el creador va ser l'editor Aldo Manuzio el 1501).
. Actualment aquesta lletra es fa servir per a destacar determinades paraules d'un text respecte a la lletra rodona de la resta del text (és a dir, la lletra d'impremta normal). Són paraules amb un ús metalingüístic, paraules en què el lector s'ha de fixar, estrangerismes, títols d'obres, etc.
. Els equivalents castellans són cursiva, itálica, letra bastardilla, letra cursiva i letra itálica; els francesos, caractère cursif, caractère italique i italique, i els anglesos, italic type, italic typeface i italics.

La confusió entre la lletra lligada i la lletra cursiva que s'observa de vegades, especialment en l'àmbit de l'ensenyament, es pot deure a la influència dels equivalents anglesos o francesos, que donen un sentit diferent a les formes paral·leles.

Nota

  • 1. Les formes creades en les diverses llengües sobre lletra i sobre caràcter es poden utilitzar en singular (amb el sentit abstracte de tipus d'escriptura cursiva o d'una lletra concreta escrita en cursiva) o bé es poden utilitzar en plural (per a referir-se a un grup de lletres escrites en cursiva).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de escriptura lligada i lletra cursiva al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix la lletra cursiva que la lletra lligada?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2715).
0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria? 0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sufix -ista o -metra per a derivats de -metria?
  • ca  -ista: *antropometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *arqueometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *astrometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *psicometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *topometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: *zoometrista (FORMA POSSIBLE), n m, f
  • ca  -ista: biometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: econometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: fotogrametrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -ista: optometrista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -metra: biòmetra (EXEMPLE), n m, f
  • ca  -metra: geòmetra (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació amb afixos>

Definició
Tant la terminació -ista com la terminació -metra es consideren formes adequades per a designar la persona especialitzada en una tècnica de mesurament expressada per una forma acabada amb -metria; tot i això, -ista es considera preferible per a crear neologismes.

El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).

En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.

El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.

Nota

  • 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).
úter úter

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  úter, n m
  • ca  matriu, n f sin. compl.
  • es  matriz
  • es  útero
  • en  metra
  • en  uterus
  • TA  uterus

<Anatomia>

úter úter

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  úter, n m
  • ca  matriu, n f sin. compl.
  • es  matriz
  • es  útero
  • fr  matrice
  • fr  utérus
  • en  metra
  • en  uterus
  • en  womb
  • de  Gebärmutter

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Definició
Òrgan genital del sistema reproductor femení, encarregat de mantenir el producte de la fecundació en condicions adequades durant el seu desenvolupament.
acceptació de lletra de canvi acceptació de lletra de canvi

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acceptació de lletra de canvi, n f
  • es  aceptación de letra de cambio

<Dret mercantil>

Definició
Acte mitjançant el qual el lliurat o lliurada d'una lletra de canvi la signa per a assumir l'obligació de pagar-la quan venci.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • És la manifestació pura i simple que fa la part lliurada de la lletra de canvi i que es recull en la mateixa lletra per mitjà de la qual la part lliurada es compromet a complir l'ordre de pagament donada per la part lliuradora. L'acceptació de la lletra reforça les possibilitats de cobrament ja que la part prenedora de la lletra té l'obligació de pagament de l'altra part lliurada de la de la part lliuradora. La part lliurada, quan accepta la lletra, es transforma en acceptant, que és l'obligada canviària principal i directe. És molt probable que entre la part lliuradora i la part lliurada hi hagi una relació extracanviària, per la qual estaria obligada a pagar la lletra, com ara un contracte de compravenda o préstec. Aquesta relació extracanviària rep el nom de provisió de fons. De tota manera, la part lliurada, mentre no accepti la lletra, no és obligada canviària encara que hagi rebut l'ordre de pagament de la part lliuradora. Encara que la part lliurada s'hagi obligat extracanviàriament davant de la part lliuradora a l'acceptació de la lletra, aquesta obligació no és exigible per la persona tenidora de la lletra, tot i que hagi de respondre extracanviàriament per danys i perjudicis envers la persona amb la qual es va obligar a l'acceptació de la lletra.
    Hom pot afirmar que l'acceptació de la lletra de canvi té les característiques següents: l'acceptació ha de constar necessàriament en la lletra de canvi o en el suplement (art. 29 Llei canviària i del xec [LCX]). En el cas de duplicats, es pot posar en qualsevol dels exemplars, però només en un (art. 81). Mai no es pot posar a les còpies. L'acceptació no és una declaració formal o solemne, n'hi ha prou amb una manifestació expressa, feta amb la paraula accepto, o amb una altra d'equivalent i la firma autògrafa de l'acceptant o del qui en sigui representant. La LCX admet com a acceptació fins i tot únicament la signatura de la part lliurada, sempre que aquesta sigui a l'anvers de la lletra. La data de l'acceptació no és necessària, mentre no sigui imprescindible per a determinar la data del venciment en les lletres girades a un termini des de la vista, o que en virtut d'una clàusula especial s'hagi imposat la necessitat de presentar-la a l'acceptació dins un termini concret. En aquests casos, si l'acceptant no posa la data d'acceptació o no accepta la lletra, s'ha d'aixecar el protest per tal que en quedi constància.
    L'acceptació ha de ser una declaració no sotmesa a condició, si bé es pot limitar quantitativament. L'article 30 admet l'acceptació només per una part de la quantitat fixada en la lletra, però no admet cap més alteració en els termes fixats en la lletra per part de la part lliuradora en el moment de l'emissió. La lletra pot començar a circular amb l'acceptació de la part lliurada, cas força freqüent. Quan no és així, la LCX configura la presentació a l'acceptació com una facultat dels tenidors i dels successius prenedors de la lletra, que poden exercir en qualsevol moment, sempre que sigui abans del venciment (art. 25). La presentació a l'acceptació té, en principi, caràcter voluntari, ja que és facultat de la part tenidora presentar-la o no a l'acceptació. L'article 25 diu que la part tenidora la pot presentar a l'acceptació, afirmació lògica si tenim en compte que l'acceptació està pensada per a afavorir la part tenidora. Hi ha casos, però, en què la presentació a l'acceptació és necessària perquè així ho ha determinat la part lliuradora o perquè és una necessitat imposada per la LCX.
    La presentació a l'acceptació és necessària quan l'obligació ha estat imposada per la part lliuradora o una part endossant, que poden fixar o no un termini per a la presentació (art. 26); quan la lletra es gira a un termini des de la vista, en aquest cas s'ha de presentar a l'acceptació en el termini d'un any de l'emissió de la lletra. La part lliuradora pot escurçar el termini d'un any o bé allargar-lo (art. 27, paràgraf primer). Els endossataris només poden escurçar el termini d'un any fixat per la llei. La part lliuradora pot prohibir la presentació a l'acceptació o que la presentació a l'acceptació no es faci abans d'una data determinada. No obstant això, aquesta prohibició no és possible si la lletra s'ha lliurat a un termini des de la vista o s'ha de pagar en el domicili d'una tercera persona o en una localitat diferent de la del domicili de la part lliurada. La presentació a l'acceptació s'ha de fer a la part lliurada al seu domicili (art. 25).
    Si hi ha més d'una part lliurada, es pot presentar a qualsevol d'elles o bé a totes successivament. En aquest últim cas, queden obligades totes les parts que acceptin la lletra. La part lliurada a qui es demana l'acceptació pot decidir: acceptar la lletra per la totalitat de l'import (en aquest cas, es produeix l'efecte que fixa l'article 33 de la LCX «per l'acceptació la persona lliurada s'obliga a pagar la lletra de canvi en el moment del venciment») o acceptar parcialment la lletra (la part lliurada es compromet a pagar només una part de la quantitat fixada en la lletra i la part tenidora està obligada a admetre aquesta mena d'acceptació).
    Per la quantitat no acceptada es pot adreçar als obligats en via de regrés, és a dir, a la part lliuradora, endossants i els avalistes respectius, si n'hi ha (art. 50 LCX); demanar vint-i-quatres hores per a decidir si accepta o no la lletra (es tracta que la part lliurada pugui comprovar si ha rebut la provisió de fons, per tal d'acceptar o no la lletra); fer constar en la lletra la negativa a l'acceptació, especificant o no el motiu de la falta d'acceptació (en aquests casos queda acreditada la falta d'acceptació sense haver de recórrer a altres procediments), o negar-se a acceptar sense que la negació consti en el document, simplement negant-se a l'acceptació expressa. Una vegada acceptada la lletra, la part lliurada, abans de retornar-la a la part tenidora, pot ratllar o suprimir l'acceptació. L'article 34 estableix que en aquests casos es considera que la lletra no ha estat acceptada.
    El fet de no acceptar la lletra deixa a la part lliurada fora del cercle dels obligats canviaris i és un indici de la voluntat de no pagar la lletra en el moment del venciment. Per aquest motiu, l'article 50 estableix la possibilitat de la part tenidora d'exigir el pagament anticipat de la lletra als obligats en via de regrés. Per a poder exercitar l'acció ha de demostrar que ha presentat la lletra a l'acceptació aixecant el protest en els terminis que assenyala la Llei (art. 51) o per la declaració de la persona lliurada negant l'acceptació. L'acceptació per intervenció té com a finalitat evitar que la part tenidora de la lletra pugui exercir l'acció anticipada contra els obligats en via de regrés. Aquest cas, que a la pràctica es produeix excepcionalment, s'esdevé si després que la part lliurada es nega a l'acceptació una persona s'ofereix per a acceptar la lletra per compte d'algun obligat en via de regrés. L'acceptació per intervenció s'ha de fer constar en la lletra firmada per l'intervinent indicant per compte de qui ha fet la intervenció. Si no hi ha indicació, s'entén que la lletra ha estat acceptada per compte de la part lliuradora (art. 71, paràgraf segon).
administració de sèrums immunes administració de sèrums immunes

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  administració de sèrums immunes
  • en  administration of immune sera

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

autògraf | autògrafa autògraf | autògrafa

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autògraf | autògrafa, adj
  • ca  de pròpia mà, adj sin. compl.
  • es  autógrafo | autógrafa
  • es  de propio puño
  • es  de puño y letra

<Dret>

Definició
Escrit de la pròpia mà de l'autor o autora.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Es tracta d'una carta autògrafa que l'advocat vol presentar com a prova al judici.

    Ex.: Em va fer arribar un escrit de pròpia mà.
boia serra boia serra

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boia serra, n f

<Transports > Transport marítim>

Definició
Boia que serveix per orientar les embarcacions que entren i surten del port, mitjançant l'emissió de senyals de radar i lluminosos reconeixibles pels equips de navegació. Es diuen així perquè divideixen en dues parts la bocana, assenyalant una línia imaginària que defineix el canal d'entrada i de sortida al port.
bolet bolet

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bolet, n m
  • es  hongo, n m
  • es  seta, n f
  • fr  bolet, n m
  • fr  champignon, n m
  • en  mushroom, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Cos fructífer d'un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l'exterior.
bolet bolet

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bolet, n m
  • es  hongo, n m
  • es  seta, n f
  • fr  champignon, n m
  • pt  cogumelo, n m
  • en  mushroom, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>