Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "seure" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca deure de no abandonament, n m
- es deber de no abandono, n m
- en duty of non-abandonment, n
<Bioètica > Drets i deures>
Definició
Nota
- 1. Es consideren circumstàncies difícils, per exemple, les cures pal·liatives o l'atenció de pacients amb trastorns psicosocials particularment conflictius.
- 2. El deure de no abandonament està en relació amb el deure d'atenció i el deure d'acompanyament, així com amb el dret que també té el professional de la salut de renunciar a la cura continuada en determinades situacions.
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca deure de pau, n m
- es deber de paz
- fr devoir de paix
- en non-strike pact
- en peace obligation
<Negociació col·lectiva > Relacions col·lectives > Conflictes laborals>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca deure de prevenció, n m
- es deber de prevención
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca deure de reserva, n m
- oc déuer de resèrva, n m
- es deber de reserva, n m
- fr devoir de réserve, n m
- en duty of confidentiality, n
- en duty of secrecy, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- L'incompliment del deure de reserva està sancionat, d'acord amb el Reglament del Parlament i el Codi de conducta dels membres del Parlament.
<Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deure de residència dels notaris, n m
- es deber de residencia de los notarios
<Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 42 del Reglament d'organització i règim del notariat (RORN) estableix que «el notari ha de residir en el lloc on està demarcada la seva notaria». Diferents articles de la Llei del notariat del 29 de maig de 1862 i dels reglaments successius han subratllat, amb més o menys intensitat, el deure de residència dels notaris, però molt poques vegades s'han establert mesures preventives per a afavorir-ne el compliment. L'excepció més important és la del Reglament del 1944. L'exposició de motius destacava la necessitat d'aconseguir l'arrelament dels notaris a cada localitat i, amb aquesta finalitat, es fixava la construcció de cases per als notaris a les notaries rurals, la concessió de subvencions per raó de residència i l'establiment de determinades limitacions per a prendre part en els concursos notarials. Aquestes mesures i d'altres d'introduïdes pel Reglament del 1944 foren mal acollides pel conjunt dels notaris i la majoria foren derogades al cap de poc temps.
La residència dels notaris a la localitat on tenen el despatx notarial és una conseqüència natural de la tradició d'arrelament social del notariat. La tradició té uns perfils específics a Catalunya: fins fa poques dècades, era certament difícil trobar un notari català que no tingués residència al poble o la ciutat on treballava. La residència no implicava necessàriament l'arrelament dels notaris, però era i és un requisit indispensable per a assolir-la. Hi pot haver residència sense arrelament, però no arrelament sense residència.
L'incompliment d'aquest deure s'ha generalitzat també a Catalunya, especialment al cinturó de les grans ciutats, on abunden els notaris passavolants. La major part dels funcionaris posen de manifest una gran laxitud en la interpretació de l'article 42 del RORN i no semblen disposats a complir una obligació que consideren adequada al dia d'avui.
Per la seva banda, la Direcció General dels Registres i del Notariat ha sancionat molt poques vegades -i sempre de manera simbòlica- l'incompliment del deure de residència. La resolució de l'1 de març de 1990 apunta que aquest deure ja no és exigible: «El deure de residència del notari s'ha d'interpretar com una obligació d'aquest d'atendre el seu despatx d'una manera personal, diària i efectiva, però actualment no s'ha d'exigir que el notari tingui necessàriament casa oberta en la població on està demarcada la seva notaria.»
Tanmateix, dins el notariat català hi ha un grup de notaris, la majoria membres de la Fundació Àpoca, que reivindiquen l'arrelament social del notari, juntament amb l'ús de la llengua catalana en els documents públics. Entre les condicions de l'arrelament hi ha, òbviament, la residència dels notaris en el lloc on tenen demarcada la notaria.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deure de treballar, n m
- es deber de trabajar, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca deure urbanístic, n m
- es deber urbanístico
- fr devoir urbanistique
- en urbanistic duty
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deure1, n m
- es debe, n m
<Dret mercantil>
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deure2, n m
- es deber, n m
<Filosofia del dret>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca efecte hivernacle, n m
- ca efecte d'hivernacle, n m sin. compl.
- es efecto de invernadero
- es efecto invernadero
- fr effet de serre
- en greenhouse effect
<Geografia física > Climatologia>
