Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI temps violent, temps sever, temps perillós, temps greu, temps extrem o temps advers?
es tiempo extremo, n m
es tiempo peligroso, n m
es tiempo severo, n m
es tiempo violento, n m
fr temps violent, n m
en severe weather, n

<Física > Meteorologia>

Definició

Es considera que la forma adequada és temps violent (nom masculí), i no *temps sever, *temps perillós, *temps greu, *temps extrem ni *temps advers.

Els motius de la tria de temps violent (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT que reconsidera una decisió anterior) són els següents:
(1) És una denominació semànticament motivada, ja que la característica principal dels fenòmens meteorològics associats a aquest temps és la intensitat que presenten respecte als fenòmens meteorològics habituals.
(2) Té el suport dels especialists consultats com a alternativa al calc temps sever.
(3) Es documenta en l'àmbit.

En canvi, *temps sever, *temps perillós, *temps extrem i *temps advers presenten problemes d'adequació semàntica:
- *Temps sever, calc de l'anglès severe weather, és inadequat perquè no s'ajusta als significats que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans prescriu per a sever -a: 'gens indulgent amb les faltes o les febleses' i 'estricte o rígid en el seguiment d'una llei o una norma'. En anglès, en canvi, també significa 'greu', 'extrem', 'important', etc., sentits que la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans ha desestimat explícitament per al català.
- *Temps perillós és inadequat perquè l'anomenat severe weather actualment només inclou fenòmens convectius, de manera que en queden fora altres fenòmens igualment perillosos (com ara onades de calor o de fred, nevades intenses i vent fort) i també perquè el Servei Meteorològic de Catalunya ja fa sevir aquesta etiqueta quan la pluja, la neu, el vent, la calor o el fred superen un llindar determinat.
- *Temps extrem és inadequat perquè habitualment s'utilitza per a fer referència a fenòmens meteorològics molt inusuals en una zona o en una època determinades.
- *Temps advers és inadequat perquè podria designar qualsevol fenomen meteorològic desfavorable per a la realització d'una acció o activitat, sense necessitat que fos violent.

Finalment, *temps greu té el problema que greu és un adjectiu poc usual en l'àmbit de la meteorologia (a diferència del que succeeix en l'àmbit de la medicina, per exemple).

El temps violent és l'estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.

Nota

1. En la meteorologia europea en un principi s'incloïen dintre el temps violent els fenòmens perillosos de tipus no convectiu, però actualment es tendeix a incloure-hi només els fenòmens convectius, tal com fa la meteorologia americana.
2. El Consell Supervisor del TERMCAT ja havia desestimat anteriorment l'ús de sever -a en l'àmbit mèdic per a traduir l'adjectiu anglès severe; en aquest àmbit es proposen com a formes equivalents en català greu o intens -a.
3. Podeu consultar la fitxa completa de temps violent al Cercaterm i la Neoloteca.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca atzebró, n m alt. sin.
ca atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
ca atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
nc Aloe sp. pl.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca atzebró, n m alt. sin.
ca atzebrons (fruit), n m pl alt. sin.
ca atzeroles (fruit), n f pl alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sorolla (fruit), n f alt. sin.
nc Aloe sp. pl.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àloe, n m
ca sèver, n m sin. compl.
es aloe, n m
fr aloe, n f
fr aloès, n m
en aloe, n
nc Aloe spp.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca àloe, n m
ca sèver, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Gènere de plantes de la família de les liliàcies.

Nota

De les fulles d'algunes espècies d'àloe s'obté el sèver.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe arabica Lam.

<Botànica > liliàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "sever" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Definició

Nota