Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sia" dins totes les àrees temàtiques

àrea de funcionament segur àrea de funcionament segur

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  àrea de funcionament segur, n f
  • ca  SOA, n f sigla
  • es  área de funcionamiento seguro
  • es  SOA sigla
  • en  safe operating area
  • en  SOA sigla

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Àrea delimitada a la corba característica corrent-tensió d'un dispositiu electrònic que indica els valors possibles de corrent i de tensió del dispositiu per a evitar que s'arribi a fer malbé. L'àrea queda delimitada essencialment pels eixos de coordenades, pel valor de corrent màxim permès, per la corba de potència màxima dissipable i pel valor de tensió màxima permesa.

Nota

  • La sigla SOA correspon a la denominació anglesa safe operating area.
àrea motora suplementària àrea motora suplementària

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  àrea motora suplementària, n f
  • ca  AMS, n f sigla
  • es  área motora suplementaria
  • es  AMS sigla
  • en  supplementary motor area
  • en  SMA sigla

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Regió de l'àrea premotora situada fonamentalment a la cara medial dels hemisferis cerebrals i rostralment al lòbul paracentral, que té la funció d'organitzar i planificar la seqüència d'activació muscular dels moviments.
àrea motora suplementària àrea motora suplementària

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  àrea motora suplementària, n f
  • ca  AMS, n f sigla
  • es  área motora suplementaria
  • es  AMS sigla
  • en  supplementary motor area
  • en  SMA sigla

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Regió de l'àrea premotora situada fonamentalment a la cara medial dels hemisferis cerebrals i rostralment al lòbul paracentral, que té la funció d'organitzar i planificar la seqüència d'activació muscular dels moviments.
àrea somatosensorial secundària àrea somatosensorial secundària

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  àrea somatosensorial secundària, n f
  • ca  àrea somestèsica secundària, n f sin. compl.
  • ca  escorça somatosensorial secundària, n f sin. compl.
  • es  área somatosensitiva secundaria
  • es  área somestésica secundaria
  • es  corteza somato-sensorial secundaria
  • en  secondary somesthetic area
  • en  secondary somesthetic cortex
  • sbl  SII

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Àrea cortical situada a la porció més inferior de la circumvolució postcentral i de l'opercle parietal, que contribueix a processar informació procedent de mecanoreceptors, propioceptors, nociceptors i termoreceptors.

Nota

  • La informació arriba a l'àrea somatosensorial secundària des de l'àrea somatosensorial primària o, en menor proporció, directament des dels nuclis talàmics.
àrea somatosensorial secundària àrea somatosensorial secundària

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  àrea somatosensorial secundària, n f
  • ca  àrea somestèsica secundària, n f sin. compl.
  • ca  escorça somatosensorial secundària, n f sin. compl.
  • es  área somatosensitiva secundaria
  • es  área somestésica secundaria
  • es  corteza somato-sensorial secundaria
  • en  secondary somesthetic area
  • en  secondary somesthetic cortex
  • sbl  SII

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Àrea cortical situada a la porció més inferior de la circumvolució postcentral i de l'opercle parietal, que contribueix a processar informació procedent de mecanoreceptors, propioceptors, nociceptors i termoreceptors.

Nota

  • La informació arriba a l'àrea somatosensorial secundària des de l'àrea somatosensorial primària o, en menor proporció, directament des dels nuclis talàmics.
acord de nivell de servei acord de nivell de servei

<Normalització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  acord de nivell de servei, n m
  • ca  SLA, n m sigla
  • es  acuerdo de nivel de servicio
  • es  SLA sigla
  • fr  accord sur les niveaux de service
  • fr  ANS sigla
  • fr  SLA sigla
  • en  service level agreement
  • en  SLA sigla

<Normalització>

Definició
Acord escrit entre un proveïdor i un client en què s'especifica el nivell de servei pactat.
acord de nivell de servei acord de nivell de servei

<TIC > Tecnologies de la informació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO/IEC 20000-1:2005 Tecnologies de la informació: gestió de serveis. Part 1: Especificacions i de la norma internacional ISO/IEC corresponent (ISO/IEC 20000-1:2005).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 71 Tecnologies de la Informació, la secretaria del qual és a càrrec d'AETIC. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Comitè de Catalunya de l'itSMF (IT Service Management Forum). El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  acord de nivell de servei, n m
  • ca  SLA, n m sigla
  • es  acuerdo del nivel de servicio
  • es  SLA sigla
  • fr  contrat de service
  • fr  SLA sigla
  • en  service level agreement
  • en  SLA sigla
  • cod  2.1

<Tecnologies de la informació>

Definició
Acord escrit entre un proveïdor de servei i un client en què s'estableixen els serveis i els nivells de servei que s'han acordat.
activitats científiques i tecnològiques activitats científiques i tecnològiques

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  activitats científiques i tecnològiques, n f pl
  • ca  ACT, n f pl sigla
  • es  actividades científicas y tecnológicas, n f pl
  • es  ACT, n f pl sigla
  • en  scientific and technological activities, n pl
  • en  STA, n pl sigla

<Gestió universitària > Recerca / Research>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  herbada, n f alt. sin.
  • ca  sabonera d'algep, n f alt. sin.
  • ca  sabonera llenyosa, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salades, n f pl alt. sin.
  • ca  soia, n f alt. sin.
  • ca  soia veritable, n f alt. sin.
  • ca  soies, n f pl alt. sin.
  • ca  trincola, n f alt. sin.
  • ca  trincola glauca, n f alt. sin.
  • nc  Gypsophila struthium L. in Loefl.

<Botànica > cariofil·làcies>

albada albada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albada, n f
  • ca  herbada, n f alt. sin.
  • ca  sabonera d'algep, n f alt. sin.
  • ca  sabonera llenyosa, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salades, n f pl alt. sin.
  • ca  soia, n f alt. sin.
  • ca  soia veritable, n f alt. sin.
  • ca  soies, n f pl alt. sin.
  • ca  trincola, n f alt. sin.
  • ca  trincola glauca, n f alt. sin.
  • nc  Gypsophila struthium L. in Loefl.

<Botànica > cariofil·làcies>