Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sil�labari" dins totes les àrees temàtiques
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cartilla, n f
- ca beceroles, n f pl sin. compl.
- ca sil·labari, n m sin. compl.
- es silabario, n m
- fr syllabaire, n m
- en primer, n
- en spelling book, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca chipewyà
- ca chipewyan sin. compl.
- ca dene suline sin. compl.
- ca montagnais sin. compl.
- cod dene suline
- cy Chipewyeg
- cy Chipewyan sin. compl.
- cy Dene suline sin. compl.
- cy Montagnais sin. compl.
- de Chipewyan
- de Dene Suline sin. compl.
- de Montagnais sin. compl.
- en Chipewyan
- en Dene sin. compl.
- en Dene Soun'liné sin. compl.
- en Dene Suliné sin. compl.
- en Dëne Suliné sin. compl.
- en Dëne Súline sin. compl.
- en Montagnais sin. compl.
- es montañés
- es chipewyan sin. compl.
- es dene suline sin. compl.
- es montagnais sin. compl.
- eu chipewyera
- eu chipewyan sin. compl.
- eu dene suline sin. compl.
- eu montagnais sin. compl.
- fr chipewyan
- fr dene suline sin. compl.
- fr montagnais sin. compl.
- gl chipewyano
- gl chipewyan sin. compl.
- gl dene suline sin. compl.
- gl montagnais sin. compl.
- gn chipewya
- gn chipewyan sin. compl.
- gn dene suline sin. compl.
- gn montagnais sin. compl.
- it chipewyan
- it dene suline sin. compl.
- it dënesųlinè sin. compl.
- it denèsolinè sin. compl.
- it montagnais sin. compl.
- pt chipewyano
- pt chipewyan sin. compl.
- pt dene suline sin. compl.
- pt montagnais sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari dene
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El chipewyà és la primera llengua atapascana que van trobar els colonitzadors europeus, l'any 1686 a York Factory, i també la primera que van documentar. Se'n conserven llistes de vocabulari datades de mitjan segle XVIII.
La comunitat de parlants inclou individus de totes les generacions, fins i tot infants. Bona part dels chipewyans són bilingües en cree.
A Cold Lake (al nord d'Alberta) el chipewyà està altament amenaçat. L'any 2000 només el parlaven amb fluïdesa els més grans de 60 anys. Les generacions joves en tenien un coneixement parcial o gairebé nul. Per aquest motiu s'hi va engegar un programa d'immersió a les escoles.
La designació montagnais era emprada pels missioners francesos. La chipewyà prové de la llengua cree.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cree
- cy Cri
- de Cree
- en Cree
- es cree
- eu creera
- eu cree sin. compl.
- fr cri
- fr cree sin. compl.
- fr oji-cree sin. compl.
- fr oji-cri sin. compl.
- gl cree
- gn kree
- it cree
- pt cree
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari indígena unificat de Canadà
- num Sistema aràbic
<Àlgica > Algonquina > Central>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
El cree és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Distingim el bloc dialectal del cree oriental (montagnais, naskapi) i el de l'occidental (cree de la plana, cree dels boscos, swampy, etc.). Segons alguns autors, aquests dos blocs dialectals constituirien llengües independents.
De vegades, els europeus van emprar el cree com a llengua de comunicació amb els indígenes, ja que la coneixien fins i tot altres grups de la regió, com ara els sekani.
El cree és una de les llengües indígenes de l'Amèrica del Nord amb més vitalitat, perquè els infants encara l'aprenen a casa com a primera llengua i a l'escola. D'altra banda, aquesta llengua ha exercit influències diverses sobre altres llengües veïnes, com ara l'ojibwa, al llarg de la història.
Existeix una llengua mixta cree-francès, anomenada michif, que parlen els descendents de dones cree i els comerciants canadencs francòfons. En aquesta llengua, que no presenta intel·ligibilitat amb cap de les dues llengües de les quals pren elements, la major part dels noms i dels adjectius són d'origen francès i la major part dels verbs són d'origen cree.
Els crees s'autodenominen ayisiniwok ('homes vertaders') o nehiyawok ('els que parlen la nostra llengua'). Cree podria ser una reducció del mot cristià en francès o d'un mot algonquí que significa 'el primer poble'.
<Filologia. Llengua. Literatura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca sil·labari, n m
<Filologia. Llengua. Literatura>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca sil·labari, n m
- es silabario
- fr syllabaire
- en spelling book
- en syllabary
<Educació > Didàctica > Recursos didàctics>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca sil·labari, n m
- es silabario
- fr syllabaire
- en syllabary
<Lingüística>
Definició
Nota
- El sil·labari en l'escriptura sil·làbica equival a l'alfabet en l'escriptura alfabètica.
