Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sineuer" dins totes les àrees temàtiques

cefalària baleàrica cefalària baleàrica

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cefalària baleàrica, n f
  • ca  escabiosa mallorquina, n f alt. sin.
  • nc  Cephalaria squamiflora (Sieber) Greuter subsp. balearica (Coss. ex Willk.) Greuter

<Botànica > dipsacàcies>

complex d'histocompatibilitat menor complex d'histocompatibilitat menor

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  complex d'histocompatibilitat menor, n m
  • es  complejo menor de histocompatibilidad
  • fr  complexe mineur d'histocompatibilité
  • en  minor histocompatibility complex

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)>

Definició
Conjunt de gens situats fora de l'MHC que codifiquen molècules responsables de reaccions de rebuig lleus.
complex d'histocompatibilitat menor complex d'histocompatibilitat menor

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  complex d'histocompatibilitat menor, n m
  • es  complejo menor de histocompatibilidad
  • fr  complexe mineur d'histocompatibilité
  • en  minor histocompatibility complex

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)>

Definició
Conjunt de gens situats fora de l'MHC que codifiquen molècules responsables de reaccions de rebuig lleus.
complex d'histocompatibilitat menor complex d'histocompatibilitat menor

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  complex d'histocompatibilitat menor, n m
  • es  complejo menor de histocompatibilidad, n m
  • fr  complexe mineur d'histocompatibilité, n m
  • en  minor histocompatibility complex, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>

Definició
Conjunt de gens situats fora de l'MHC que codifiquen molècules responsables de reaccions de rebuig lleus.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  corista, n m, f
  • es  corista
  • fr  choriste
  • en  choir singer
  • en  chorister

<Arts > Ocupacions>

Definició
Cantant d'un cor.
cupletista cupletista

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cupletista, n m, f
  • ca  cupletiste | cupletista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  cupletista
  • en  couplet singer

<Música>

Definició
Intèrpret de cuplets.
divo | diva divo | diva

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  divo | diva, n m, f
  • es  divo | diva
  • en  diva
  • en  opera singer
  • en  prima donna

<Música>

Definició
Cantant d'òpera de renom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  duetista, n m, f
  • ca  duetiste | duetista (valencià), n m, f var. ling.
  • es  duetista
  • en  duet singer
  • en  duettist

<Música>

Definició
Persona que interpreta un duo.
enfarinar enfarinar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  enfarinar, v tr
  • es  enharinar
  • fr  enfariner
  • fr  fariner
  • fr  singer
  • en  dredge flour over, to
  • en  dust with flour, to
  • en  flour, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>

Definició
Cobrir un aliment de farina.
entremalla entremalla

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  entremalla, n f
  • es  entremalla
  • fr  boucle d'entre-mailles
  • fr  boucle d'abattage sin. compl.
  • en  sinker loop
  • cod  3.01.08

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Longitud de fil (f) que connecta dues malles adjacents corresponents a la mateixa passada.

Nota

  • Per a formar una entremalla horitzontal en malles de punt per ordit s'han d'alimentar dues agulles amb el mateix passador (II) (3.02.35).
  • ≠ entremalla (3.01.23)