Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sis��" dins totes les àrees temàtiques

armadillo de sis bandes armadillo de sis bandes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de sis bandes, n m
  • es  gualacate, n m
  • fr  tatou à six bandes, n m
  • en  six-banded armadillo, n
  • de  Sechsbinden Gürteltier, n n
  • nc  Euphractus sexcinctus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

armadillo de sis bandes armadillo de sis bandes

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  armadillo de sis bandes, n m
  • es  gualacate, n m
  • fr  tatou à six bandes, n m
  • en  six-banded armadillo, n
  • de  Sechsbinden Gürteltier, n n
  • nc  Euphractus sexcinctus

<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>

bocadolça bocadolça

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

bocadolça bocadolça

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bocadolça, n m
  • ca  bestriu vaca, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç clar, n m sin. compl.
  • ca  bocadolç fosc, n m sin. compl.
  • ca  bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  bastriu-vaca, n m var. ling.
  • nc  Hexanchus griseus
  • nc  Notidanus griseus var. ling.
  • es  boquidulce
  • es  cañabota
  • es  cañabota gris
  • es  gato de mar
  • es  tiburón gris
  • fr  mounge gris
  • fr  requin griset
  • fr  requin-griset
  • en  bluntnose six-gill shark
  • en  bluntnose sixgrill shark
  • en  cow shark
  • en  gray shark
  • de  Rotgrauhai

<Taurons > Hexànquids>

cursa de sis dies cursa de sis dies

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cursa de sis dies, n f
  • es  carrera de seis días
  • fr  course des six jours
  • en  six-day race

<Esport > Ciclisme>

Definició
Cursa de pista que, durant sis dies i sis nits, disputen parelles formades per un esprintador i un rodador que s'alternen lliurement.

Nota

  • Prova no olímpica.
cursa de sis dies cursa de sis dies

<13 Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cursa de sis dies, n f
  • es  carrera de seis días
  • fr  course des six jours
  • en  six-day race

<Esport > 13 Ciclisme>

Definició
Cursa de pista per parelles formades per un esprintador i un rodador en què els dos membres de la mateixa parella s'alternen lliurement durant sis dies i sis nits per cobrir la màxima distància possible.
emmagatzematge d'una sola instància emmagatzematge d'una sola instància

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  emmagatzematge d'una sola instància, n m
  • es  almacenamiento de instancia única, n m
  • fr  stockage d'instance simple, n m
  • fr  stockage d'instance unique, n m
  • fr  SIS, n m sigla
  • en  single instance storage, n
  • en  SIS, n sigla

<Informàtica>

Definició
Emmagatzematge que identifica i elimina fitxers considerats redundants per la presència d'un fitxer idèntic en el mateix suport.

Nota

  • L'emmagatzematge d'una sola instància s'utilitza especialment amb els fitxers adjunts de correus electrònics. Si el mateix fitxer s'envia a diversos destinataris, només s'emmagatzema una còpia del fitxer al servidor i el missatge lliurat a cada destinatari s'acompanya amb un punter cap a aquesta còpia.
endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

escala d'intensitat de suport escala d'intensitat de suport

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  escala d'intensitat de suport, n f
  • ca  EIS, n f sigla
  • es  escala de intensidad de soporte
  • es  SIS sigla
  • en  Supports Intensity Scale
  • en  SIS sigla

<Serveis socials > Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi>

Definició
Escala que avalua la necessitat i la intensitat del suport que necessita una persona amb discapacitat intel·lectual i les seves competències personals.

Nota

  • L'escala d'intensitat de suport conté 38 ítems sobre les activitats adaptatives, com ara comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, seguretat, habilitats acadèmiques, lleure o treball, i les necessitats especials en l'àmbit mèdic i conductual.