Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

abron

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abron
ca bron sin. compl.
ca brong sin. compl.
ca doma sin. compl.
ca gyaman sin. compl.
cod abrón
cod brong
ar أبرون برونغ
cy Abron
cy Bron sin. compl.
cy Brong sin. compl.
cy Doma sin. compl.
cy Gyaman sin. compl.
de Abron
de Bron sin. compl.
de Brong sin. compl.
de Doma sin. compl.
de Gyaman sin. compl.
en Abron
en Bron sin. compl.
en Brong sin. compl.
en Doma sin. compl.
en Gyaman sin. compl.
es abrón brong
es bron sin. compl.
es brong sin. compl.
es doma sin. compl.
es gyaman sin. compl.
eu abronera
eu bron sin. compl.
eu brong sin. compl.
eu doma sin. compl.
eu gyaman sin. compl.
fr abron brong
fr abron sin. compl.
fr bron sin. compl.
fr brong sin. compl.
fr doma sin. compl.
fr gyaman sin. compl.
gl abron brong
gl bron sin. compl.
gl brong sin. compl.
gl doma sin. compl.
gl gyaman sin. compl.
gn avron vrong
gn brong sin. compl.
gn doma sin. compl.
gn gyaman sin. compl.
gn vron sin. compl.
it abron
it bron sin. compl.
it brong sin. compl.
it doma sin. compl.
it gyaman sin. compl.
ja アブロン・ブロング語
ja ドマ語 sin. compl.
ja ブロン語 sin. compl.
ja ギャマン語 sin. compl.
ja ブロング語 sin. compl.
nl Abron Brong
nl Bron sin. compl.
nl Brong sin. compl.
nl Doma sin. compl.
nl Gyaman sin. compl.
pt abron brong
pt bron sin. compl.
pt brong sin. compl.
pt doma sin. compl.
pt gyaman sin. compl.
ru Аброн
ru Брон sin. compl.
ru Дома sin. compl.
ru Бронг sin. compl.
ru Джаман sin. compl.
zh 阿布隆·布隆格
zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>

Definició

L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.

La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.

annobonès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca annobonès
ca annabonense sin. compl.
ca annobonense sin. compl.
ca fa d'ambô sin. compl.
cod fa d'Ambu
ar أنّوبونيس
cy Anoboneg
cy Annabonense sin. compl.
cy Annobonense sin. compl.
cy Fa d'ambô sin. compl.
de Annobonense
de Annobonés sin. compl.
de Annobonese sin. compl.
de Fá d'Ambô sin. compl.
de Fa d'Ambu sin. compl.
en Annobonese
en Fá d'Ambô sin. compl.
en Fa d'Ambu sin. compl.
es anobonés
es annabonense sin. compl.
es annobonense sin. compl.
es fa d'Ambô sin. compl.
eu annobonera
eu annabonense sin. compl.
eu annobonense sin. compl.
eu annobonera sin. compl.
eu annobonese sin. compl.
eu fa d'Ambô sin. compl.
fr annobonais
fr annoboné sin. compl.
fr fá d'Ambô sin. compl.
gl annobonés
gl annabonense sin. compl.
gl annobonense sin. compl.
gl fa d'Ambô sin. compl.
gn anovones
gn annavonense sin. compl.
gn annovonense sin. compl.
gn fa d'Ambô sin. compl.
it annobonese
it annabonense sin. compl.
it annobonense sin. compl.
it fá d'ambô sin. compl.
it falar de ano bom sin. compl.
it fla d'ambu sin. compl.
pt anobonês
pt anabonense sin. compl.
pt anobonense sin. compl.
pt fa d'ambô sin. compl.
tmh Tannubunist
tmh annabonense sin. compl.
tmh Annobonense sin. compl.
tmh fa n ambô sin. compl.
zh 阿诺邦语
num Sistema aràbic

<Crioll de base portuguesa>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').

L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).

Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.

L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.

L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.

Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.

aparell digestiu

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aparell digestiu, n m
ca sistema alimentari, n m sin. compl.
ca sistema digestiu, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Conjunt d'òrgans relatius a la ingestió i digestió dels aliments des de la boca fins a l'anus, amb totes les seves glàndules: boca, orofaringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, anus, fetge i pàncrees.

aparell respiratori

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Pneumologia>

ca aparell respiratori, n m
ca sistema respiratori, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Pneumologia>

Definició

Conjunt d'òrgans i estructures que permeten fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l'atmosfera.

aparell urinari

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Nefrologia>, <Urologia>

ca aparell urinari, n m
ca sistema urinari, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Nefrologia>, <Urologia>

Definició

Conjunt d'òrgans i estructures relatius a la formació i excreció d'orina: ronyons, urèters, bufeta urinària, uretra.

apatxe occidental

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca apatxe occidental
ca coyote sin. compl.
ca dineh sin. compl.
ca na'isha sin. compl.
ca nde sin. compl.
ca ndee sin. compl.
ca tinde sin. compl.
cy Apatshi Gorllewinol
cy Coyote sin. compl.
cy Dineh sin. compl.
cy Na'isha sin. compl.
cy Nde sin. compl.
cy Ndee sin. compl.
cy Tinde sin. compl.
de West-Apache
de Coyotero sin. compl.
de Dineh sin. compl.
de Na'isha sin. compl.
de Nde sin. compl.
de Ndee sin. compl.
de Tinde sin. compl.
en Western Apache
en Coyotero sin. compl.
en Dineh sin. compl.
en Na'isha sin. compl.
en Nde sin. compl.
en Ndee sin. compl.
en Tinde sin. compl.
en Tineh sin. compl.
es apache occidental
es coyote sin. compl.
es dineh sin. compl.
es na'isha sin. compl.
es nde sin. compl.
es ndee sin. compl.
es tinde sin. compl.
eu mendebaldeko apachea
eu coyote sin. compl.
eu dineh sin. compl.
eu na'isha sin. compl.
eu nde sin. compl.
eu ndee sin. compl.
eu tinde sin. compl.
fr apache occidental
fr coyote sin. compl.
fr dineh sin. compl.
fr na'isha sin. compl.
fr nde sin. compl.
fr ndee sin. compl.
fr tinde sin. compl.
fr western apache sin. compl.
gl apache occidental
gl coiote sin. compl.
gl dineh sin. compl.
gl na'isha sin. compl.
gl nde sin. compl.
gl ndee sin. compl.
gl tinde sin. compl.
gn apáche occidental
gn coyote sin. compl.
gn dineh sin. compl.
gn na'isha sin. compl.
gn nde sin. compl.
gn ndee sin. compl.
gn tinde sin. compl.
it apache occidentale
it coyote sin. compl.
it dineh sin. compl.
it na'isha sin. compl.
it nde sin. compl.
it ndee sin. compl.
it tinde sin. compl.
pt apache ocidental
pt coyote sin. compl.
pt dineh sin. compl.
pt na'isha sin. compl.
pt nde sin. compl.
pt ndee sin. compl.
pt tinde sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun, 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell, 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre si. L'apatxe occidental és molt proper al navaho, al chiricahua i al mescalero. Alguns lingüistes consideren el chiricahua i el mescalero dialectes de l'apatxe occidental, mentre que per a d'altres lingüistes, són llengües independents. Totes les llengües són inintel·ligibles entre si.
Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o potser abans.

Es distingeixen cinc dialectes de l'apatxe occidental: el de San Carlos, el White Mountain, el Cibecue, el Tonto meridional i el Tonto septentrional. L'apatxe occidental compta amb parlants de totes les edats, fins i tot de les generacions més joves. Per aquest motiu, es considera una de les llengües apatxes més viables.

S'observa, tanmateix, un clar retrocés en l'ús de la llengua i en la transmissió intergeneracional: els infants i els adults joves prefereixen parlar i estudiar anglès, fet pel qual es considera l'apatxe occidental una llengua amenaçada.

balangaw

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca balangaw
ca balangad sin. compl.
ca balangao sin. compl.
ca bontoc balangao sin. compl.
ca farangao sin. compl.
ar بالانغاوية
cy Balangaw
cy Balangad sin. compl.
cy Balangao sin. compl.
cy Bontoc balangao sin. compl.
cy Farangao sin. compl.
de Balangaw
de Giangan sin. compl.
de Guianga sin. compl.
en Balangao
en Balangad sin. compl.
en Balangao Bontoc sin. compl.
en Balangaw sin. compl.
en Farangao sin. compl.
es balangao
es balangad sin. compl.
es balangaw sin. compl.
es bontoc balangao sin. compl.
es farangao sin. compl.
eu balangawera
eu balangad sin. compl.
eu balangao sin. compl.
eu balangaw sin. compl.
eu bontoc balangao sin. compl.
eu farangao sin. compl.
fr balangao
fr balangad sin. compl.
fr balangaw sin. compl.
fr bontoc balangao sin. compl.
fr farangao sin. compl.
gl balangaw
gl balangad sin. compl.
gl balangao sin. compl.
gl bontoc balangao sin. compl.
gl farangao sin. compl.
gn valangao
gn farangao sin. compl.
gn valangad sin. compl.
gn valangao sin. compl.
gn vontoc valangao sin. compl.
it balangaw
it balangad sin. compl.
it balangao sin. compl.
it bontoc balangao sin. compl.
it farangao sin. compl.
pt balangaw
pt balangad sin. compl.
pt balangao sin. compl.
pt bontoc balangao sin. compl.
pt farangao sin. compl.
zh 巴朗高语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició

El terme balangaw fa refèrencia a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Mountain (Luzon), on viuen també els bontoc (grup majoritari de la província) i els kankanaey.

La llengua balangaw es parla majoritàriament al municipi de Natonin i està formada per dues variants dialectals principals: el balangao (parlat als barangays -districtes- de Balangao, Botac, Santa Isabel i Banawel), i l'hagi (parlat als barangays de Tonglayan i Alnugan).

Aquesta llengua és lingüísticament propera al bontoc, el kalinga i l'ifugao.

bamileké

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca bamileké
ca bamileke sin. compl.
ca bamiléké sin. compl.
cod ばみれけご
ばみれけご
ar باميلكية
cy Bamileke
cy Bamileké sin. compl.
cy Bamiléké sin. compl.
de Bamiléké
de Bamileke sin. compl.
en Bamileke
en Bamileké sin. compl.
en Bamiléké sin. compl.
es bamileké
es bamileke sin. compl.
es bamiléké sin. compl.
eu bamilekera
eu bamileké sin. compl.
eu bamiléké sin. compl.
fr bamiléké
fr bamileke sin. compl.
fr bamileké sin. compl.
gl bamileké
gl bamileke sin. compl.
gl bamiléké sin. compl.
gn vamileke
gn bamileke sin. compl.
gn vamiléké sin. compl.
it bamileke
it bamileké sin. compl.
it bamiléké sin. compl.
it duala sin. compl.
ja バミレケ語
nl Bamileké
nl Bamileke sin. compl.
nl Bamiléké sin. compl.
pt bamileké
pt bamileke sin. compl.
pt bamiléké sin. compl.
ru Бамилеке
ru Бамилеко sin. compl.
zh 巴米来科语
zh 巴米勒科、巴米勒克 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició

Els bamilekés es divideixen en unes 100 tribus, cadascuna amb el seu cap. Malgrat que actualment viuen dispersos i que les colonitzacions anglesa i francesa van contribuir a escindir-los, els diversos grups bamilekés conserven un fort lligam històric, cultural i lingüístic.

Gràcies a la tradició oral podem reconstruir la procedència, les migracions i les relacions de les diverses tribus.

El bamileké té una divisió dialectal complexa. Se solen distingir 11 dialectes principals: ghomala', fe'fe', nda'nda', iemba, medumba, mengaka, ngiemboom, ngomba, ngombale, kwa i ngwe.

batanga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca batanga
ca bano'o sin. compl.
ca banoho sin. compl.
ca noho sin. compl.
ca nohu sin. compl.
ca noku sin. compl.
ar باتانغا
cy Batanga
cy Bano'o sin. compl.
cy Banoho sin. compl.
cy Noho sin. compl.
cy Nohu sin. compl.
cy Noku sin. compl.
de Batanga
de Bano'o sin. compl.
de Banoho sin. compl.
de Banoo sin. compl.
de Noho sin. compl.
de Nohu sin. compl.
de Noku sin. compl.
en Batanga
en Bano'o sin. compl.
en Banoho sin. compl.
en Banoo sin. compl.
en Noho sin. compl.
en Nohu sin. compl.
en Noku sin. compl.
es batanga
es bano'o sin. compl.
es banoho sin. compl.
es noho sin. compl.
es nohu sin. compl.
es noku sin. compl.
eu batangera
eu bano'o sin. compl.
eu banoho sin. compl.
eu batanga sin. compl.
eu batangera sin. compl.
eu noho sin. compl.
eu nohu sin. compl.
eu noku sin. compl.
fr batanga
fr bano'o sin. compl.
fr banoho sin. compl.
fr noho sin. compl.
fr nohu sin. compl.
fr noku sin. compl.
gl batanga
gl bano'o sin. compl.
gl banoho sin. compl.
gl noho sin. compl.
gl nohu sin. compl.
gl noku sin. compl.
gn vatanga
gn noho sin. compl.
gn nohu sin. compl.
gn noku sin. compl.
gn vano'o sin. compl.
gn vanoho sin. compl.
it batanga
it bano'o sin. compl.
it banoho sin. compl.
it noho sin. compl.
it nohu sin. compl.
it noku sin. compl.
pt batanga
pt bano'o sin. compl.
pt banoho sin. compl.
pt noho sin. compl.
pt nohu sin. compl.
pt noku sin. compl.
tmh Tabatangat
tmh Bano'o sin. compl.
tmh banoho sin. compl.
tmh noho sin. compl.
tmh nohu sin. compl.
tmh noku sin. compl.
zh 巴唐加语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició

El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

botocudo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca botocudo
ca aimoré sin. compl.
ca aymoré sin. compl.
ca borun sin. compl.
ca gueren sin. compl.
ca krenak sin. compl.
ar بوتوكودو
cy Botocudo
cy Aimoré sin. compl.
cy Aymoré sin. compl.
cy Borun sin. compl.
cy Gueren sin. compl.
cy Krenak sin. compl.
de Botocudo
de Aimoré sin. compl.
de Aymoré sin. compl.
de Borun sin. compl.
de Gueren sin. compl.
de Krenak sin. compl.
en Botocudo
en Aimoré sin. compl.
en Aymoré sin. compl.
en Borun sin. compl.
en Gueren sin. compl.
en Krenak sin. compl.
es botocudo
es aimoré sin. compl.
es aymoré sin. compl.
es borun sin. compl.
es gueren sin. compl.
es krenak sin. compl.
es krenakí sin. compl.
eu botocudoera
eu aimoré sin. compl.
eu aymoré sin. compl.
eu borun sin. compl.
eu botocudo sin. compl.
eu gueren sin. compl.
eu krenak sin. compl.
fr botocudo
fr aimoré sin. compl.
fr aymoré sin. compl.
fr borun sin. compl.
fr gueren sin. compl.
fr krenak sin. compl.
gl botocudo
gl aimoré sin. compl.
gl aymoré sin. compl.
gl borun sin. compl.
gl gueren sin. compl.
gl krenak sin. compl.
it botocudo
it aimoré sin. compl.
it aymoré sin. compl.
it borun sin. compl.
it gueren sin. compl.
it krenak sin. compl.
ja ボトクド語
nl Botocudo
nl Aimoré sin. compl.
nl Aymoré sin. compl.
nl Borun sin. compl.
nl Gueren sin. compl.
nl Krenak sin. compl.
pt botocudo
pt aimoré sin. compl.
pt aymoré sin. compl.
pt borun sin. compl.
pt gueren sin. compl.
pt krenak sin. compl.
ru Ботокудский
ru Борун sin. compl.
ru Айморе sin. compl.
ru Герено sin. compl.
ru Кренак sin. compl.
zh 波托库多语
zh 博伦、克雷纳科、盖伦、埃莫勒、阿伊莫勒 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Botocudo>, <Amèrica > Brasil>

Definició

No s'ha de confondre amb el laklano, també anomenat botocudo o xokleng, una llengua de la família je. De fet, el terme botocudo s'ha aplicat a diversos grups ètnics de la regió amazònica, ja que fa referència als discos de fusta amb què tradicionalment es guarnien llavis i orelles.

El botocudo era parlat en una franja força àmplia de l'est del Brasil, delimitada al nord-est pel riu Pardo i el litoral atlàntic (estat de Bahia), i estesa en zona prelitoral entre el riu Jequitinhona i l'angle nord-est de l'actual estat de Minas Gerais. El parlaven diversos pobles: els aimoré, els krenak (estat de Minas Gerais, al marge esquerre del riu Doce, a l'altura de les ciutats d'Ipatinga, Diamantina i Gobernador Valadares) i els gueren (límit nord-est del domini botocudo, al litoral atlàntic).

D'entre tots aquests pobles, els aimoré van desaparèixer ja fa unes dècades i els gueren sobreviuen, però parlen solament portuguès des de mitjan segle XX. Els krenak són els únics que han conservat la llengua, almenys fins a la fi del segle XX. En els darrers anys s'han iniciat mesures per tal que els infants krenak aprenguin la llengua pròpia.

No s'ha pogut estudiar prou les varietats parlades pels aimoré, gueren i krenak per saber si eren molt diferents entre si. Si ho haguessin estat, parlaríem del botocudo com d'una família lingüística integrada almenys per aquestes tres llengües.