Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

aparell digestiu aparell digestiu

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aparell digestiu, n m
  • ca  sistema alimentari, n m sin. compl.
  • ca  sistema digestiu, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Conjunt d'òrgans relatius a la ingestió i digestió dels aliments des de la boca fins a l'anus, amb totes les seves glàndules: boca, orofaringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, anus, fetge i pàncrees.
aparell respiratori aparell respiratori

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Pneumologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aparell respiratori, n m
  • ca  sistema respiratori, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Pneumologia>

Definició
Conjunt d'òrgans i estructures que permeten fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l'atmosfera.
aparell urinari aparell urinari

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Nefrologia>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aparell urinari, n m
  • ca  sistema urinari, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Nefrologia>, <Urologia>

Definició
Conjunt d'òrgans i estructures relatius a la formació i excreció d'orina: ronyons, urèters, bufeta urinària, uretra.
bamileké bamileké

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bamileké
  • ca  bamileke sin. compl.
  • ca  bamiléké sin. compl.
  • cod  ばみれけご
    ばみれけご
  • ar  باميلكية
  • cy  Bamileke
  • cy  Bamileké sin. compl.
  • cy  Bamiléké sin. compl.
  • de  Bamiléké
  • de  Bamileke sin. compl.
  • en  Bamileke
  • en  Bamileké sin. compl.
  • en  Bamiléké sin. compl.
  • es  bamileké
  • es  bamileke sin. compl.
  • es  bamiléké sin. compl.
  • eu  bamilekera
  • eu  bamileké sin. compl.
  • eu  bamiléké sin. compl.
  • fr  bamiléké
  • fr  bamileke sin. compl.
  • fr  bamileké sin. compl.
  • gl  bamileké
  • gl  bamileke sin. compl.
  • gl  bamiléké sin. compl.
  • gn  vamileke
  • gn  bamileke sin. compl.
  • gn  vamiléké sin. compl.
  • it  bamileke
  • it  bamileké sin. compl.
  • it  bamiléké sin. compl.
  • it  duala sin. compl.
  • ja  バミレケ語
  • nl  Bamileké
  • nl  Bamileke sin. compl.
  • nl  Bamiléké sin. compl.
  • pt  bamileké
  • pt  bamileke sin. compl.
  • pt  bamiléké sin. compl.
  • ru  Бамилеке
  • ru  Бамилеко sin. compl.
  • zh  巴米来科语
  • zh  巴米勒科、巴米勒克 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide>, <Àfrica > Camerun>

Definició
Els bamilekés es divideixen en unes 100 tribus, cadascuna amb el seu cap. Malgrat que actualment viuen dispersos i que les colonitzacions anglesa i francesa van contribuir a escindir-los, els diversos grups bamilekés conserven un fort lligam històric, cultural i lingüístic.

Gràcies a la tradició oral podem reconstruir la procedència, les migracions i les relacions de les diverses tribus.

El bamileké té una divisió dialectal complexa. Se solen distingir 11 dialectes principals: ghomala', fe'fe', nda'nda', iemba, medumba, mengaka, ngiemboom, ngomba, ngombale, kwa i ngwe.
braille braille

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  braille, n m
  • ca  sistema Braille, n m
  • es  braille
  • fr  braille
  • it  Braille
  • en  braille
  • de  Blindenschrift
  • de  Brailleschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic>

Definició
Sistema universal tàctil de lectura i escriptura per a persones amb greus deficiències visuals, basat en un alfabet que tradueix cada caràcter i cada signe de puntuació en un conjunt de sis punts marcats en relleu sobre paper, segons una distribució fixada.

Nota

  • 1. En la cartografia en relleu, dissenyada especialment per a cecs, s'utilitza aquest sistema combinat amb símbols cartogràfics puntuals i lineals també en relleu, juntament amb textures tàctils a tall de símbols superficials.

    2. Les denominacions braille i sistema Braille provenen del nom del seu creador, Louis Braille.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
braille braille

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  braille, n m
  • ca  sistema Braille, n m
  • es  braille
  • fr  braille
  • it  Braille
  • en  braille
  • de  Blindenschrift
  • de  Brailleschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic>

Definició
Sistema universal tàctil de lectura i escriptura per a persones amb greus deficiències visuals, basat en un alfabet que tradueix cada caràcter i cada signe de puntuació en un conjunt de sis punts marcats en relleu sobre paper, segons una distribució fixada.

Nota

  • 1. En la cartografia en relleu, dissenyada especialment per a cecs, s'utilitza aquest sistema combinat amb símbols cartogràfics puntuals i lineals també en relleu, juntament amb textures tàctils a tall de símbols superficials.

    2. Les denominacions braille i sistema Braille provenen del nom del seu creador, Louis Braille.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
braille braille

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  braille, n m
  • ca  sistema Braille, n m
  • es  braille
  • fr  braille
  • it  Braille
  • en  braille
  • de  Blindenschrift
  • de  Brailleschrift

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic>

Definició
Sistema universal tàctil de lectura i escriptura per a persones amb greus deficiències visuals, basat en un alfabet que tradueix cada caràcter i cada signe de puntuació en un conjunt de sis punts marcats en relleu sobre paper, segons una distribució fixada.

Nota

  • 1. En la cartografia en relleu, dissenyada especialment per a cecs, s'utilitza aquest sistema combinat amb símbols cartogràfics puntuals i lineals també en relleu, juntament amb textures tàctils a tall de símbols superficials.

    2. Les denominacions braille i sistema Braille provenen del nom del seu creador, Louis Braille.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
burunge burunge

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  burunge
  • ca  bulunge sin. compl.
  • ca  buruŋga iso sin. compl.
  • ca  burungi sin. compl.
  • ca  mbulugwe sin. compl.
  • ar  بورونغي
  • cy  Burunge
  • cy  Bulunge sin. compl.
  • cy  Buruŋga iso sin. compl.
  • cy  Burungi sin. compl.
  • cy  Mbulugwe sin. compl.
  • de  Burunge
  • de  Bulunge sin. compl.
  • de  Burunga sin. compl.
  • de  Burungi sin. compl.
  • de  Mbulugwe sin. compl.
  • en  Burunge
  • en  Bulunge sin. compl.
  • en  Burungi sin. compl.
  • en  Mbulugwe sin. compl.
  • es  burungue
  • eu  burungeera
  • eu  bulunge sin. compl.
  • eu  buruŋga iso sin. compl.
  • eu  burunge sin. compl.
  • eu  burungi sin. compl.
  • eu  mbulugwe sin. compl.
  • fr  burungé
  • fr  bulungé sin. compl.
  • fr  burunga iso sin. compl.
  • fr  burungi sin. compl.
  • fr  mbulugwe sin. compl.
  • gl  burunge
  • gl  bulunge sin. compl.
  • gl  buruŋga iso sin. compl.
  • gl  burungi sin. compl.
  • gl  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vurunge
  • gn  mbulugwe sin. compl.
  • gn  vulunge sin. compl.
  • gn  vurunga iso sin. compl.
  • gn  vurungi sin. compl.
  • it  burunge
  • it  bulunge sin. compl.
  • it  burunga iso sin. compl.
  • it  burungi sin. compl.
  • it  mbulugwe sin. compl.
  • pt  burunge
  • pt  bulunge sin. compl.
  • pt  burunga iso sin. compl.
  • pt  burungi sin. compl.
  • pt  mbulugwe sin. compl.
  • tmh  Taburungit
  • tmh  bulunge sin. compl.
  • tmh  Burunga iso sin. compl.
  • tmh  burungi sin. compl.
  • tmh  mbulugwe sin. compl.
  • zh  布隆格语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic burunge està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. Els burunge són denominats pels grups veïns amb el nom suahili waburunge.

Entre els grups veïns dels burunge trobem els rangi, els gogo i els sandawe. Les llengües d'intercomunicació entre aquests grups són generalment el suahili (llengua nacional i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània) i el rangi (en les interaccions amb els parlants d'aquesta llengua). Es produeixen força matrimonis mixtos de burunge amb rangi, fet que sovint provoca una assimilació dels burunge a la cultura i la llengua rangi.

El territori lingüístic del burunge se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el rangi), la nilosahariana (datoga, massai), l'afroasiàtica (alagwa, burunge, iraqw) i la khoisan (sandawe). Cal remarcar que la llengua burunge és lingüísticament propera a l'iraqw.
ecosistema ecosistema

<Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ecosistema, n m
  • ca  sistema ecològic, n m sin. compl.
  • es  ecosistema, n m
  • fr  écosystème, n m
  • en  ecosystem, n

<Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten (biocenosi).
esquer esquer

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2023.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  esquer, n m
  • es  sistema trampa
  • es  tarro de miel
  • fr  pot de miel
  • en  honeypot

<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Definició
Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.