Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

fipa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fipa
ca cifipa sin. compl.
ca fiba sin. compl.
ca icifipa sin. compl.
ca kifipa sin. compl.
ar فيبا
cy Fipa
cy Cifipa sin. compl.
cy Fiba sin. compl.
cy Icifipa sin. compl.
cy Kifipa sin. compl.
de Fipa
de Cifipa sin. compl.
de Fiba sin. compl.
de Icifipa sin. compl.
de Kifipa sin. compl.
en Fipa
en Cifipa sin. compl.
en Fiba sin. compl.
en Icifipa sin. compl.
en Kifipa sin. compl.
es fipa
es cifipa sin. compl.
es fiba sin. compl.
es icifipa sin. compl.
es kifipa sin. compl.
eu fipera
eu cifipa sin. compl.
eu fiba sin. compl.
eu fipa sin. compl.
eu icifipa sin. compl.
eu kifipa sin. compl.
fr fipa
fr cifipa sin. compl.
fr fiba sin. compl.
fr icifipa sin. compl.
fr kifipa sin. compl.
gl fipa
gl cifipa sin. compl.
gl fiba sin. compl.
gl icifipa sin. compl.
gl kifipa sin. compl.
gn fipa
gn cifipa sin. compl.
gn fiba sin. compl.
gn icifipa sin. compl.
gn kifipa sin. compl.
it fipa
it cifipa sin. compl.
it fiba sin. compl.
it icifipa sin. compl.
it kifipa sin. compl.
pt fipa
pt cifipa sin. compl.
pt fiba sin. compl.
pt icifipa sin. compl.
pt kifipa sin. compl.
tmh Tafipat
tmh Cifipa sin. compl.
tmh fiba sin. compl.
tmh icifipa sin. compl.
tmh kifipa sin. compl.
zh 菲帕语
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

Els fipes són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment entre els llacs Tanganyika i Rukwa, a l'est de Tanzània. Aquesta zona inclou la major part dels districtes de Sumbawanga i Nkansi (a la regió de Rukwa). El territori lingüístic d'aquest grup limita amb el territori on viuen els pimbwes i els lungwes (al nord), els lungus, els mambwes, els nyamwangues i els wandes (al sud).

Els parlants de fipa generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

El fipa està format per diverses varietats dialectals: l'icikandaasi, l'icisiiwa, l'icinkwaamba, l'icikwa, l'icikwaafi, l'icintile, l'icipeemba, l'icisukuuma (que no s'ha de confondre amb la llengua sukuma, parlada al sud del llac Victòria).

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

fon

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca fon
ca dahomeen sin. compl.
ca djedji sin. compl.
ca fo sin. compl.
ca fogbe sin. compl.
ca fongbe sin. compl.
ca fonnu sin. compl.
cod fongbè
ar فونية
cy Fon
cy Dahomeen sin. compl.
cy Djedji sin. compl.
cy Fo sin. compl.
cy Fogbe sin. compl.
cy Fongbe sin. compl.
cy Fonnu sin. compl.
de Fon
de Dahomeen sin. compl.
de Djedji sin. compl.
de Fo sin. compl.
de Fogbe sin. compl.
de Fongbe sin. compl.
de Fonnu sin. compl.
en Fon
en Dahomeen sin. compl.
en Djedji sin. compl.
en Fo sin. compl.
en Fogbe sin. compl.
en Fon-Gbe sin. compl.
en Fongbe sin. compl.
en Fonnu sin. compl.
es fon
es dahomeen sin. compl.
es djedji sin. compl.
es fo sin. compl.
es fogbe sin. compl.
es fon-be sin. compl.
es fongbe sin. compl.
es fonnu sin. compl.
eu fongbe
eu dahomeen sin. compl.
eu djedji sin. compl.
eu fo sin. compl.
eu fogbe sin. compl.
eu fon sin. compl.
eu fonnu sin. compl.
fr fon
fr dahomeen sin. compl.
fr djedji sin. compl.
fr fo sin. compl.
fr fogbe sin. compl.
fr fongbe sin. compl.
fr fonnu sin. compl.
gl fon
gl dahomeen sin. compl.
gl djedji sin. compl.
gl fo sin. compl.
gl fogbe sin. compl.
gl fongbe sin. compl.
gl fonnu sin. compl.
gn fon
gn dahomeen sin. compl.
gn djedji sin. compl.
gn fo sin. compl.
gn fogve sin. compl.
gn fongbe sin. compl.
gn fonnu sin. compl.
it fon
it dahomeen sin. compl.
it djedji sin. compl.
it fo sin. compl.
it fogbe sin. compl.
it fongbe sin. compl.
it fonnu sin. compl.
ja フォン語
ja フォ語 sin. compl.
ja フォグベ語 sin. compl.
ja フォンヌ語 sin. compl.
ja ジェッディ語 sin. compl.
ja ダホメ－ン語 sin. compl.
ja フォン・グベ語 sin. compl.
nl Fon
nl Dahomeen sin. compl.
nl Djedji sin. compl.
nl Fo sin. compl.
nl Fogbe sin. compl.
nl Fongbe sin. compl.
nl Fonnu sin. compl.
pt fon
pt dahomeen sin. compl.
pt djedji sin. compl.
pt fo sin. compl.
pt fogbe sin. compl.
pt fongbe sin. compl.
pt fonnu sin. compl.
ru Фон
ru Фо sin. compl.
ru Фогбе sin. compl.
ru Фонну sin. compl.
ru Джеджи sin. compl.
ru Фонгбе sin. compl.
ru Дагомейский sin. compl.
zh 丰语
zh 弗、丰戈贝、丰努、弗戈贝、达霍米恩、德杰吉 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Volta-níger > Gbe>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > Togo>

Definició

Com a llengua del grup gbe de la branca kwa, el fon és molt proper a l'ewe (Ghana i Togo). Els dialectes del fon són l'agbome, l'arohun, el gbekon i el kpase.

Es creu que el poble fon és originari de Tado, un poble situat al sud-est de Togo, a la vora de la frontera amb Benín. Els fons van construir ciutats històricament importants com Abomei (la capital de Dahomei) i Ouidah, que durant l'època colonial van ser centres cabdals en el comerç d'esclaus. El fon va influir força en el crioll haitià.

Malgrat la gran difusió que el fon té a Benín, no hi és llengua oficial i amb prou feines s'usa a l'administració. A l'ensenyament primari i secundari s'usa només de manera informal.

ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca ful
ca fula sin. compl.
ca fulani sin. compl.
ca fulbe sin. compl.
ca fulfulde sin. compl.
ca futa-jalon sin. compl.
ca pël sin. compl.
ca peul sin. compl.
ca pulaar sin. compl.
cod fulfulde
cod pulaar
ar فول
cy Ful
cy Fula sin. compl.
cy Fulani sin. compl.
cy Fulbe sin. compl.
cy Fulfulde sin. compl.
cy Futa-jalon sin. compl.
cy Pël sin. compl.
cy Peul sin. compl.
cy Pulaar sin. compl.
de Ful
de Fula sin. compl.
de Fulani sin. compl.
de Fulbe sin. compl.
de Fulfulde sin. compl.
de Futa-Jalon sin. compl.
de Pël sin. compl.
de Peul sin. compl.
de Pulaar sin. compl.
en Fula
en Fulani sin. compl.
en Fulbe sin. compl.
en Fulfulde sin. compl.
en Futa-Jalon sin. compl.
en Pël sin. compl.
en Peul sin. compl.
en Pulaar sin. compl.
es fulaní
es fula sin. compl.
es fulani sin. compl.
es fulbe sin. compl.
es fulfulde sin. compl.
es futa-jalon sin. compl.
es pël sin. compl.
es peul sin. compl.
es pulaar sin. compl.
es pular sin. compl.
eu fulaniera
eu ful sin. compl.
eu fula sin. compl.
eu fulani sin. compl.
eu fulbe sin. compl.
eu fulfulde sin. compl.
eu futa-jalon sin. compl.
eu pël sin. compl.
eu peul sin. compl.
eu pulaar sin. compl.
fr peul
fr fouta djalon sin. compl.
fr fula sin. compl.
fr fulani sin. compl.
fr fulbe sin. compl.
fr fulfulde sin. compl.
fr pël sin. compl.
fr peulh sin. compl.
fr poular sin. compl.
fr pulaar sin. compl.
fr pular sin. compl.
gl fulbe
gl ful sin. compl.
gl fula sin. compl.
gl fulani sin. compl.
gl fulfulde sin. compl.
gl futa-jalon sin. compl.
gl pël sin. compl.
gl peul sin. compl.
gl pulaar sin. compl.
gn fulani
gn fula sin. compl.
gn fulani sin. compl.
gn fulfulde sin. compl.
gn fulve sin. compl.
gn futa-jalon sin. compl.
gn pël sin. compl.
gn peul sin. compl.
gn pulaar sin. compl.
it ful
it fula sin. compl.
it fulani sin. compl.
it fulbe sin. compl.
it fulfulde sin. compl.
it futa-jalon sin. compl.
it pël sin. compl.
it peul sin. compl.
it pulaar sin. compl.
ja フラニ語
ja フラ sin. compl.
ja プル sin. compl.
ja フルベ sin. compl.
ja プール sin. compl.
ja フルフベ sin. compl.
nl Ful
nl Fula sin. compl.
nl Fulani sin. compl.
nl Fulbe sin. compl.
nl Fulfulde sin. compl.
nl Futa-Jalon sin. compl.
nl Pël sin. compl.
nl Peul sin. compl.
nl Pulaar sin. compl.
pt ful
pt fula sin. compl.
pt fulani sin. compl.
pt fulbe sin. compl.
pt fulfulde sin. compl.
pt futa-jalon sin. compl.
pt pël sin. compl.
pt peul sin. compl.
pt pulaar sin. compl.
ru Фула
ru Фуль sin. compl.
ru Пёль sin. compl.
ru Пулар sin. compl.
ru Фулани sin. compl.
ru Фульбе sin. compl.
ru Тукулор sin. compl.
ru Фульфульде sin. compl.
ru Фута-джалон sin. compl.
zh 弗尔语
zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició

El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.

gogo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca gogo
ca chigogo sin. compl.
ca cigogo sin. compl.
ca kigogo sin. compl.
cod chigogo
cod cigogo
cod kigogo
ar غوغو
cy Gogo
cy Chigogo sin. compl.
cy Cigogo sin. compl.
cy Kigogo sin. compl.
de Gogo
de Chigogo sin. compl.
de Cigogo sin. compl.
de Kigogo sin. compl.
en Gogo
en Chigogo sin. compl.
en Cigogo sin. compl.
en Kigogo sin. compl.
es gogo
es chigogo sin. compl.
es cigogo sin. compl.
es kigogo sin. compl.
eu gogoera
eu chigogo sin. compl.
eu cigogo sin. compl.
eu gogo sin. compl.
eu kigogo sin. compl.
fr gogo
fr chigogo sin. compl.
fr cigogo sin. compl.
fr kigogo sin. compl.
gl gogo
gl chigogo sin. compl.
gl cigogo sin. compl.
gl kigogo sin. compl.
gn gogo
gn chigogo sin. compl.
gn cigogo sin. compl.
gn kigogo sin. compl.
it gogo
it chigogo sin. compl.
it cigogo sin. compl.
it kigogo sin. compl.
pt gogo
pt chigogo sin. compl.
pt cigogo sin. compl.
pt kigogo sin. compl.
tmh Tagugut
zh 哥戈语
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

El grup etnolingüístic gogo constitueix aproximadament el 4% de la població de Tanzània.

Generalment, els parlants de gogo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és parlat per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes.

Els gogos han tingut una forta influència sobre els kwadzes, els quals, com a conseqüència, han arribat a abandonar la seva llengua en favor del gogo.

Podem distingir tres varietats dialectals del gogo: el nyambwa (gogo occidental), el nyaugogo (gogo central) i el tumba (gogo oriental).

El gogo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes.
Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals.

Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

han

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca han
ca dawson sin. compl.
ca hän sin. compl.
ca han-kutchin sin. compl.
ca moosehide sin. compl.
cy Han
cy Dawson sin. compl.
cy Hän sin. compl.
cy Han-kutchin sin. compl.
cy Moosehide sin. compl.
de Han
de Dawson sin. compl.
de Hän sin. compl.
de Han-Kutchin sin. compl.
de Moosehide sin. compl.
en Han
en Dawson sin. compl.
en Hän sin. compl.
en Han-Kutchin sin. compl.
en Hankutchin sin. compl.
en Moosehide sin. compl.
es haní
es dawson sin. compl.
es han sin. compl.
es hän sin. compl.
es han-kutchin sin. compl.
es moosehide sin. compl.
eu han
eu dawson sin. compl.
eu hän sin. compl.
eu han-kutchin sin. compl.
eu moosehide sin. compl.
fr han
fr dawson sin. compl.
fr gens du fou sin. compl.
fr hän sin. compl.
fr han gwich-in sin. compl.
fr han-kootchin sin. compl.
fr hankutchin sin. compl.
fr moosehide sin. compl.
gl han
gl dawson sin. compl.
gl hän sin. compl.
gl han-kutchin sin. compl.
gl moosehide sin. compl.
gn han
gn dawson sin. compl.
gn hän sin. compl.
gn han-kutchin sin. compl.
gn moosehide sin. compl.
it han
it dawson sin. compl.
it hän sin. compl.
it han-kutchin sin. compl.
it moosehide sin. compl.
pt han
pt dawson sin. compl.
pt hän sin. compl.
pt han-kutchin sin. compl.
pt moosehide sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, llengua que fins llavors no es coneixia i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit. Per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Els escassos parlants de han són adults grans, per la qual cosa la llengua viu un procés d'extinció molt avançat.

hindi

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca hindi
cod हिन्दी (hindi)
ar هندية
cy Hindi
cy Hindustani sin. compl.
cy Khariboli sin. compl.
de Hindi
de Hindustani sin. compl.
de Khari-Boli sin. compl.
en Hindi
en Hindustani sin. compl.
en Khadi Boli sin. compl.
en Khadiboli sin. compl.
en Khari Boli sin. compl.
en Khariboli sin. compl.
es hindi
es hindustani sin. compl.
es khariboli sin. compl.
eu hindi
eu hindustani sin. compl.
eu khariboli sin. compl.
fr hindi
fr hindoustani sin. compl.
fr khariboli sin. compl.
gl hindi
gl hindustani sin. compl.
gl khariboli sin. compl.
gn hindi
gn hindustani sin. compl.
gn kharivoli sin. compl.
it hindi
it hindustani sin. compl.
it khari boli sin. compl.
ja ヒンディー語
ja カリー・ボリー sin. compl.
ja ヒンドゥスターニー語 sin. compl.
nl Hindi
pt hindi
pt hindustani sin. compl.
pt khariboli sin. compl.
ru Хинди
ru Кхари боли sin. compl.
ru Хиндустани sin. compl.
zh 印地语
zh 卡里波利语 sin. compl.
zh 印度斯坦语 sin. compl.
scr Alfabet devanagari
num Sistema devanagari

<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Nepal>

Definició

L'hindi forma part del contínuum lingüístic de llengües índiques, limitada al nord-oest i a l'oest pel panjabi, el sindi i el gujarati; al sud pel kannada, el marathi i el concani; al sud-est per l'oriya; a l'est pel bengalí, i al nord pel nepalès.

L'hindi és conegut fora del seu territori lingüístic (l'anomenat cinturó hindi), principalment als centres urbans de Mumbai, Kolkata, Bangalore, Chandigarh, Ahmedabad i Hyderabad. Pertany al grup de dialectes khariboli (igual que l'urdú), dels quals es va anar individualitzant vers el segle X dC. En els últims mil anys, l'hindi ha rebut una influència notable del persa i de l'àrab (a través del persa) gràcies a l'adveniment de l'islam. Literàriament, els hindis s'han servit sempre de la llengua clàssica de l'Índia, el sànscrit; hem d'esperar fins a la primeria del segle XVII per trobar obres literàries destacables escrites en hindi.

L'hindi pertany al mateix diasistema lingüístic que l'urdú, i hi ha mútua intel·ligibilitat entre els parlants de totes dues llengües, malgrat que les diferències socioculturals entre els uns i els altres són considerables (els hindis són generalment hindús, mentre que els urdús són musulmans).

L'hindi té cinc grups dialectals principals:
(1) hindi occidental, que comprèn el khariboli (180.000.000 de parlants), el haryanvi (13.000.000) i el kanauji (6.000.000);
(2) hindi oriental, que comprèn l'awadhi (20.000.000 de parlants) i el chhattisgarhi (11.000.000);
(3) bihari, que comprèn el mathili (45.000.000 de parlants), el bhojpuri (26.000.000), el magadhi (11.000.000) i el sadri (2.000.000);
(4) pahari (7.000.000 de parlants), i
(5) rajasthani (5.000.000 de parlants).

A partir de l'any 1954 i arran de la independència de l'Índia (que havia tingut lloc el 1947), es va emprendre el procés d'estandardització de l'hindi. Va ser una tasca complexa que va afectar la codificació de la gramàtica, la selecció lèxica (que es va basar en el sànscrit per al lèxic culte i es van depurar els manlleus perses, àrabs i anglesos) i l'ortografia (que es va basar en l'alfabet devanagari, l'usat per al sànscrit, amb certes adaptacions). L'estàndard hindi difereix notablement de l'estàndard urdú, que no agafa els cultismes del sànscrit, i no ha bandejat els manlleus perses i àrabs; a més, l'urdú s'escriu en l'alfabet nastaliq. Tot això fa que en certs usos formals sigui difícil la mútua intel·ligibilitat entre hindis i urdús, que en els usos col·loquials, en canvi, és fàcil.

L'hindi parlat a les Illes Fidji és força diferent. Es tracta, en realitat, d'una barreja de diferents llengües de l'Índia, atès l'origen divers dels indis establerts a les illes, amb mots manllevats de l'anglès i del fidjià.

hongarès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca hongarès
ca magiar sin. compl.
cod magyar
ar هنغارية
cy Hwngareg
de Ungarisch
de Magyar sin. compl.
en Hungarian
en Magiar sin. compl.
es húngaro
eu hungariera
eu magyarera sin. compl.
fr hongrois
fr magyar sin. compl.
gl húngaro
gl maxiar sin. compl.
gn úngaro
it ungherese
it magiaro sin. compl.
ja ハンガリー語
ja マジャール語 sin. compl.
nl Hongaars
nl Magyaars sin. compl.
oc ongarés
oc magiar sin. compl.
pt húngaro
pt magiar sin. compl.
ru Венгерский язык
ru Мадьярский sin. compl.
sw Hungarian
sw Magiar sin. compl.
tmh Tahungarit
tmh Tamagyart sin. compl.
zh 匈牙利语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Uraliana > Finoúgrica > Úgric>, <Europa > Àustria>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>

Definició

El primer text escrit en hongarès que es conserva data de la fi del segle XII o de l'inici del XIII.

El segle XVIII va començar el procés d'establiment de la llengua estàndard actual, consolidada a la primera meitat del segle XIX. Al llarg d'aquest segle, l'hongarès es va anar afermant com a llengua oficial del país.

L'oficialitat de la llengua va restar establerta definitivament el 1868, un cop constituïda la monarquia austrohongaresa. A partir d'aquest moment, el govern hongarès va engegar una forta campanya de magiarització de tots els pobles compresos en la part de l'imperi corresponent a Hongria, però la resistència de les poblacions afectades -eslaus i romanesos- i el pes de l'alemany, que fins i tot coneixien molts hongaresos, va fer fracassar aquesta política.

La derrota austrohongaresa a la Primera Guerra Mundial va comportar la desaparició de la monarquia i la independència total d'Hongria, que, com a nació vençuda, va haver d'acceptar (1920) la pèrdua de totes les regions en què els hongaresos no eren la majoria de la població. Aquest fet explica la presència avui dia d'importants minories hongareses en tots els estats que envolten Hongria.

En l'hongarès es distingeixen vuit dialectes: l'occidental, el transdanubià, el nord-occidental, el meridional, el nord-oriental, el del Tisza, el transsilvà i el székely.

igbo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca igbo
ca ibo sin. compl.
cod igbo
ar إيغبو
cy Igbo
cy Ibo sin. compl.
de Ibo
de Igbo sin. compl.
en Igbo
en Ibo sin. compl.
es igbo
es ibo sin. compl.
eu igboera
eu ibo sin. compl.
fr igbo
fr ibo sin. compl.
gl ibo
gl bo sin. compl.
gn igvo
gn ivo sin. compl.
it igbo
it ibo sin. compl.
ja イボ語
nl Igbo
nl Ibo sin. compl.
pt igbo
pt ibo sin. compl.
ru Игбо
ru Ибо sin. compl.
zh 伊博语
zh 伊博 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo>, <Àfrica > Nigèria>

Definició

L'igbo, una de les tres llengües de major difusió a Nigèria (les altres dues són el haussa i el ioruba), és la llengua de la regió històrica de Biafra, al sud-est de Nigèria.

Després de la guerra de Biafra (1967-1970), centenars de milers d'igbos emigraren a altres regions de Nigèria (com ara les ciutats de Lagos i Abuja) i al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Togo, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units.

La variació dialectal de l'igbo és gran, d'acord amb la vasta extensió geogràfica i l'alta demografia de la llengua, sense que la mútua intel·ligibilitat, no obstant això, s'interrompi. L'igbo és un contínuum lingüístic i la variació dialectal és gradual. Els dialectes principals de l'igbo són el bende, l'owerri, el ngwa, l'umuahia, el nnewi, l'onitsha, l'awka, l'abriba, l'arochukwu, el nsukka, el mbaise, l'ohafia, l'agbor, el wawa, l'okigwe, l'ukwa/ndoki i l'idemili.

L'igbo central, en circulació des del 1939, està basat en els dialectes de dos membres dels igbos del grup ezinehite de la província d'Owerri central, entre les ciutats d'Owerri i Umuahia, a l'est de Nigèria. A la dècada de 1970, l'Associació per a la Promoció de la Llengua i la Cultura Igbos, partint de l'igbo central (sobretot gramaticalment), proposà un estàndard igbo més inclusiu, especialment en el lèxic, la qual cosa ha permès que els igbos de totes les regions puguin identificar-se millor amb la varietat estàndard. L'ortografia vigent de l'igbo, de base llatina amb diacrítics per a assenyalar les diferències tonals, es va posar en circulació el 1962.

Malgrat que l'igbo s'ensenya en tots els nivells de l'escolarització del sud-est de Nigèria i gaudeix de l'estatus de llengua oficial, l'anglès continua predominant en els usos escrits i formals. En les àrees urbanes, l'igbo entra en concurrència amb el pidgin anglès nigerià, emprat per molts milions de nigerians com a segona llengua.

ilocano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca ilocano
ca iloco sin. compl.
ca ilokano sin. compl.
ca iloko sin. compl.
ca iluko sin. compl.
cod samtoy
ar إيلوكانو
cy Ilocano
cy Iloco sin. compl.
cy Ilokano sin. compl.
cy Iloko sin. compl.
cy Iluko sin. compl.
de Ilokano
de Ilocano sin. compl.
de Iloco sin. compl.
de Iloko sin. compl.
de Iluko sin. compl.
en Ilocano
en Iloco sin. compl.
en Ilokano sin. compl.
en Iloko sin. compl.
en Iluko sin. compl.
es ilocano
es iloco sin. compl.
es ilokano sin. compl.
es iloko sin. compl.
es iluko sin. compl.
eu ilokanoa
eu ilocano sin. compl.
eu iloco sin. compl.
eu iloko sin. compl.
eu iluko sin. compl.
fr ilokano
fr ilocano sin. compl.
fr iloco sin. compl.
fr iloko sin. compl.
fr iluko sin. compl.
gl ilocano
gl iloco sin. compl.
gl ilokano sin. compl.
gl iloko sin. compl.
gl iluko sin. compl.
gn ilokano
gn iloco sin. compl.
gn ilokano sin. compl.
gn iloko sin. compl.
gn iluko sin. compl.
it ilocano
it iloco sin. compl.
it ilokano sin. compl.
it iloko sin. compl.
it iluko sin. compl.
ja イロカノ語
nl Ilocano
nl Iloco sin. compl.
nl Ilokano sin. compl.
nl Iloko sin. compl.
nl Iluko sin. compl.
pt ilocano
pt iloco sin. compl.
pt ilokano sin. compl.
pt iloko sin. compl.
pt iluko sin. compl.
ru Илоканский
ru Илоко sin. compl.
ru Илуко sin. compl.
ru Илокан sin. compl.
ru Илукан sin. compl.
ru Самтой sin. compl.
ru Илокано sin. compl.
ru Илукано sin. compl.
zh 伊洛卡诺
zh 伊洛咔诺、伊卢廓、伊洛郭、伊洛廓 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional>, <Àsia > Filipines>

Definició

L'ilocano és la tercera llengua amb més parlants de les Filipines, després del tagal (16.000.000 parlants nadius) i del cebuano (15.150.000). A més del territori d'on és la llengua pròpia, l'ilocano és emprat com a llengua franca per tot del nord de Luzon per parlants d'altres llengües i és coneguda com a 'la llengua nacional del nord'.

El terme ilocano prové del prefix i- ('originari de') i la paraula looc, que fa referència a les petites badies a prop de les quals els ilocans construïen els seus pobles. Els ilocans també s'autodenominen samtoy, una contracció de la frase en ilocano sao mi daytoy, que significa 'la nostra llengua aquí'.

Originalment, els ilocans vivien a la costa nord-oest de l'illa de Luzon, a la regió d'Ilocos, però molts van emigrar a altres zones de les Filipines, especialment a la regió de la Vall de Cagayan i a la zona central de l'illa. Així, hi ha un nombre important d'ilocans establerts a tot el país, incloent-hi Mindanao. Els ilocans van ser els primers filipins a emigrar massivament als Estats Units.

Una de les característiques lingüístiques destacables de l'ilocano és la poca variació dialectal, la qual es concreta en una varietat del nord i una varietat del sud.

Aquesta llengua originalment s'escrivia amb l'escriptura baybayin (de baybáy, 'lletrejar' en tagal), la qual era utilitzada també pel tagal, el pampangan i el pangasinan. Aquest sistema d'escriptura es va substituir gradualment per l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar a les Filipines al segle XVI.

L'escriptura baybayin és un alfabet sil·làbic o abujida, és a dir, té com a signe bàsic una consonant que duu una vocal associada (en aquest cas, la a). Així, el caràcter que representa b s'ha de llegir ba. Aquesta vocal es pot modificar per indicar altres vocals, afegint diferents signes diacrítics, anomenats kudlíts, al signe bàsic.

iraqw

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca iraqw
ca erokh sin. compl.
ca iraku sin. compl.
ca kiiraqw sin. compl.
ca mbulu sin. compl.
ca mbulunge sin. compl.
ar إيراكو
cy Iraqw
cy Erokh sin. compl.
cy Iraku sin. compl.
cy Kiiraqw sin. compl.
cy Mbulu sin. compl.
cy Mbulunge sin. compl.
de Iraqw
de Erokh sin. compl.
de Iraku sin. compl.
de Kiiraqw sin. compl.
de Mbulu sin. compl.
de Mbulunge sin. compl.
en Iraqw
en Erokh sin. compl.
en Iraku sin. compl.
en Kiiraqw sin. compl.
en Mbulu sin. compl.
en Mbulunge sin. compl.
es irakú
es erokh sin. compl.
es iraku sin. compl.
es iraqw sin. compl.
es kiiraqw sin. compl.
es mbulu sin. compl.
es mbulunge sin. compl.
eu iraqwera
eu erokh sin. compl.
eu iraku sin. compl.
eu iraqw sin. compl.
eu kiiraqw sin. compl.
eu mbulu sin. compl.
eu mbulunge sin. compl.
fr iraqw
fr erokh sin. compl.
fr iraku sin. compl.
fr kiiraqw sin. compl.
fr mbulu sin. compl.
fr mbulungé sin. compl.
gl iraqw
gl erokh sin. compl.
gl iraku sin. compl.
gl kiiraqw sin. compl.
gl mbulu sin. compl.
gl mbulunge sin. compl.
gn iraku
gn erokh sin. compl.
gn iraku sin. compl.
gn kiiraqw sin. compl.
gn mbulu sin. compl.
gn mbulunge sin. compl.
it iraqw
it erokh sin. compl.
it iraku sin. compl.
it kiiraqw sin. compl.
it mbulu sin. compl.
it mbulunge sin. compl.
pt iraqw
pt erokh sin. compl.
pt iraku sin. compl.
pt kiiraqw sin. compl.
pt mbulu sin. compl.
pt mbulunge sin. compl.
tmh Tiraqwt
tmh erokh sin. compl.
tmh iraku sin. compl.
tmh kiiraqw sin. compl.
tmh Mbulu sin. compl.
tmh mbulunge sin. compl.
zh 伊拉科维语
num Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició

L'iraqw es parla al nord de Tanzània, concretament a la regió d'Arusha. El territori lingüístic d'aquesta llengua limita amb regions on habiten els grups massai (al nord), datoga (al sud), hadza (a l'oest), wanyiramba (al sud-oest) i wambugwe (a l'est). Les llengües parlades per aquests grups formen part de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: l'afroasiàtica (que inclou l'iraqw), la nigerocongolesa (mbugwe, nyiramba), la nilosahariana (datoga, massai) i el khoisan (hadza).

El contacte que hi ha entre els iraqw i els datoga és més intens que amb els altres grups veïns. Es produeixen força matrimonis mixtos d'iraqw amb datoga i és habitual l'assimilació cultural entre aquests grups. Aquest contacte també es basa en intercanvis comercials.

Generalment, els parlants d'iraqw tenen com a segona llengua el suahili, que és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i que és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.

L'iraqw està relacionada amb les llengües burunge i alagwa, parlades a la regió de Dodoma.