Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques

kirguís kirguís

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kirguís
  • cod  kyrgyz tili
  • ar  القيرغيزية
  • cy  Cirgiseg
  • cy  Kirghiz sin. compl.
  • cy  Kirguís sin. compl.
  • cy  Kyrgyz sin. compl.
  • de  Kirgisisch
  • de  Kirghiz sin. compl.
  • de  Kyrgyz sin. compl.
  • en  Kyrgyz
  • en  Kirghiz sin. compl.
  • en  Kirgiz sin. compl.
  • es  kirguís
  • es  kirghiz sin. compl.
  • es  kirguiz sin. compl.
  • es  kyrgyz sin. compl.
  • eu  kirgizera
  • eu  kirghiz sin. compl.
  • eu  kirguís sin. compl.
  • eu  kyrgyz sin. compl.
  • fr  kirghiz
  • fr  kirghis sin. compl.
  • fr  kirguis sin. compl.
  • fr  kyrgyz sin. compl.
  • gl  kirguiz
  • gl  kirghiz sin. compl.
  • gl  kirguís sin. compl.
  • gl  kyrgyz sin. compl.
  • gn  kirguis
  • gn  kirghis sin. compl.
  • gn  kirguis sin. compl.
  • gn  kyrgys sin. compl.
  • it  kirghiso
  • it  chirghiso sin. compl.
  • it  kirghizo sin. compl.
  • ja  キルギス語
  • nl  Kirgizisch
  • nl  Kirghiz sin. compl.
  • nl  Kirguís sin. compl.
  • nl  Kyrgyz sin. compl.
  • pt  quirguiz
  • pt  kirghiz sin. compl.
  • pt  kirguis sin. compl.
  • pt  kyrgyz sin. compl.
  • ru  Киргизский
  • ru  Кыргызский sin. compl.
  • zh  吉尔吉斯语
  • scr  Alfabet ciríl·lic
  • num  Sistema aràbic

<Altaica > Turquesa > Septentrional>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Kazakhstan>, <Àsia > Kirguizistan>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Tadjikistan>, <Àsia > Uzbekistan>, <Àsia > Xina>

Definició
Dins el grup de les llengües turqueses, el kirguís mostra una proximitat especial amb l'altai i és més distant del kazakh, malgrat que, durant l'època de l'administració tsarista (1876-1917), tant kirguisos com kazakhs eren anomenats genèricament kirguisos.

Els historiadors pensen que els avantpassats dels actuals kirguisos, que les fonts medievals presenten com a pèl-rojos i d'ulls verds, eren membres de tribus samoiedes o de la regió de Yenisei (a la Sibèria) que van esdevenir lingüísticament turquesos després de conquerir els uigurs i d'establir-se a l'àrea d'Orkhon.

Els kirguisos apareixen ja a les fonts xineses de l'alta edat mitjana referits com a veïns septentrionals dels xinesos. Durant aquesta època participaven del comerç de la ruta de la seda. Van destruir l'imperi Uigur el 840 dC en un moment en què la seva llengua no s'havia individuat gaire en relació amb la resta de llengües de la branca turquesa, i escrivien el kirguís amb la mateixa escriptura rúnica. Aviat els kirguisos van establir-se no gaire lluny d'on són en l'actualitat.

Hi ha dos dialectes principals del kirguís, el septentrional i el meridional. L'estàndard modern del kirguís va posar-se en circulació el 1923. El kirguís s'escriu en alfabet ciríl·lic, encara que, d'ençà de la independència del Kirguisistan respecte de la Unió Soviètica el 1991, hi ha un moviment en favor de l'adopció de l'alfabet llatí, que, de fet, ja s'havia usat entre 1928 i 1940. Els kirguisos de la Xina empren l'alfabet àrab.

A tall de curiositat, el poema èpic kirguís Manas és un dels poemes més extensos de la literatura mundial.
konkow konkow

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  konkow
  • ca  concow sin. compl.
  • ca  holólupai sin. compl.
  • ca  konkau sin. compl.
  • ca  maiduan sin. compl.
  • ca  meidoo sin. compl.
  • ca  michopdo sin. compl.
  • ca  nákum sin. compl.
  • ca  northwest maidu sin. compl.
  • ca  secumne sin. compl.
  • ca  sekumne sin. compl.
  • ca  tsamak sin. compl.
  • ca  yuba sin. compl.
  • cy  Konkow
  • cy  Concow sin. compl.
  • cy  Holólupai sin. compl.
  • cy  Konkau sin. compl.
  • cy  Maiduan sin. compl.
  • cy  Meidoo sin. compl.
  • cy  Michopdo sin. compl.
  • cy  Nákum sin. compl.
  • cy  Northwest maidu sin. compl.
  • cy  Secumne sin. compl.
  • cy  Sekumne sin. compl.
  • cy  Tsamak sin. compl.
  • cy  Yuba sin. compl.
  • de  Konkow
  • de  Concow sin. compl.
  • de  Holólupai sin. compl.
  • de  Konkau sin. compl.
  • de  Maiduan sin. compl.
  • de  Meidoo sin. compl.
  • de  Michopdo sin. compl.
  • de  Nákum sin. compl.
  • de  Northwestern Maidu sin. compl.
  • de  Secumne sin. compl.
  • de  Sekumne sin. compl.
  • de  Tsamak sin. compl.
  • de  Zuba sin. compl.
  • en  Konkow
  • en  Concow sin. compl.
  • en  Holólupai sin. compl.
  • en  Konkau sin. compl.
  • en  Maiduan sin. compl.
  • en  Meidoo sin. compl.
  • en  Michopdo sin. compl.
  • en  Nákum sin. compl.
  • en  Northwest Maidu sin. compl.
  • en  Northwestern Maidu sin. compl.
  • en  Secumne sin. compl.
  • en  Sekumne sin. compl.
  • en  Tsamak sin. compl.
  • en  Yuba sin. compl.
  • es  konkow
  • es  concow sin. compl.
  • es  holólupai sin. compl.
  • es  konkau sin. compl.
  • es  maidu noroccidental sin. compl.
  • es  maiduan sin. compl.
  • es  meidoo sin. compl.
  • es  michopdo sin. compl.
  • es  nákum sin. compl.
  • es  secumne sin. compl.
  • es  sekumne sin. compl.
  • es  tsamak sin. compl.
  • es  yuba sin. compl.
  • eu  konkowera
  • eu  concow sin. compl.
  • eu  holólupai sin. compl.
  • eu  ipar-mendebaldeko maiduera sin. compl.
  • eu  konkau sin. compl.
  • eu  konkow sin. compl.
  • eu  konkowera sin. compl.
  • eu  maiduera sin. compl.
  • eu  meidoo sin. compl.
  • eu  michopdo sin. compl.
  • eu  nákum sin. compl.
  • eu  secumne sin. compl.
  • eu  sekumne sin. compl.
  • eu  tsamak sin. compl.
  • eu  yuba sin. compl.
  • fr  konkow
  • fr  concow sin. compl.
  • fr  holólupai sin. compl.
  • fr  konkau sin. compl.
  • fr  maiduan sin. compl.
  • fr  meidoo sin. compl.
  • fr  michopdo sin. compl.
  • fr  nákum sin. compl.
  • fr  northwest maidu sin. compl.
  • fr  secumne sin. compl.
  • fr  sekumne sin. compl.
  • fr  tsamak sin. compl.
  • fr  yuba sin. compl.
  • gl  konkow
  • gl  concow sin. compl.
  • gl  holólupai sin. compl.
  • gl  konkau sin. compl.
  • gl  maiduan sin. compl.
  • gl  meidoo sin. compl.
  • gl  michopdo sin. compl.
  • gl  nákum sin. compl.
  • gl  northwest maidu sin. compl.
  • gl  secumne sin. compl.
  • gl  sekumne sin. compl.
  • gl  tsamak sin. compl.
  • gl  yuba sin. compl.
  • gn  konkow
  • gn  concow sin. compl.
  • gn  holólupai sin. compl.
  • gn  konkau sin. compl.
  • gn  maiduan sin. compl.
  • gn  meidoo sin. compl.
  • gn  michopdo sin. compl.
  • gn  nákum sin. compl.
  • gn  northwest maidu sin. compl.
  • gn  secumne sin. compl.
  • gn  sekumne sin. compl.
  • gn  tsamak sin. compl.
  • gn  yuba sin. compl.
  • it  konkow
  • it  concow sin. compl.
  • it  holólupai sin. compl.
  • it  konkau sin. compl.
  • it  maiduan sin. compl.
  • it  meidoo sin. compl.
  • it  michopdo sin. compl.
  • it  nákum sin. compl.
  • it  northwest maidu sin. compl.
  • it  secumne sin. compl.
  • it  sekumne sin. compl.
  • it  tsamak sin. compl.
  • it  yuba sin. compl.
  • pt  konkow
  • pt  concow sin. compl.
  • pt  holólupai sin. compl.
  • pt  konkau sin. compl.
  • pt  maiduan sin. compl.
  • pt  meidoo sin. compl.
  • pt  michopdo sin. compl.
  • pt  nákum sin. compl.
  • pt  northwest maidu sin. compl.
  • pt  secumne sin. compl.
  • pt  sekumne sin. compl.
  • pt  tsamak sin. compl.
  • pt  yuba sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Maidu>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
El konkow es parlava al llarg del curs baix del riu Feather, als turons veïns i a certes zones de la vall de Sacramento. Algunes variants dialectals del konkow són l'otaki, el metsupda, el nemsu, l'eskewi, el pulga, el feather falls i el challenge. La denominació konkow deriva de kójom káw, 'terra de la vall'.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
laklano laklano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  laklano
  • ca  aweikoma sin. compl.
  • ca  botocudo sin. compl.
  • ca  bugre sin. compl.
  • ca  chocré sin. compl.
  • ca  socré sin. compl.
  • ca  xokleng sin. compl.
  • ca  xokren sin. compl.
  • cod  laklano
  • ar  لاكلانوية
  • cy  Laklano
  • cy  Aweikoma sin. compl.
  • cy  Botocudo sin. compl.
  • cy  Bugre sin. compl.
  • cy  Chocré sin. compl.
  • cy  Socré sin. compl.
  • cy  Xokleng sin. compl.
  • cy  Xokren sin. compl.
  • de  Laklano
  • de  Aweikoma sin. compl.
  • de  Botocudo sin. compl.
  • de  Bugre sin. compl.
  • de  Chocré sin. compl.
  • de  Socré sin. compl.
  • de  Xokleng sin. compl.
  • de  Xokren sin. compl.
  • en  Laklano
  • en  Aweikoma sin. compl.
  • en  Botocudos sin. compl.
  • en  Bugre sin. compl.
  • en  Chocré sin. compl.
  • en  Shocleng sin. compl.
  • en  Shokleng sin. compl.
  • en  Socré sin. compl.
  • en  Xokleng sin. compl.
  • en  Xokren sin. compl.
  • es  laklano
  • es  aweikoma sin. compl.
  • es  botocudo sin. compl.
  • es  bugre sin. compl.
  • es  chocré sin. compl.
  • es  socré sin. compl.
  • es  xokleng sin. compl.
  • es  xokren sin. compl.
  • eu  laklanoera
  • eu  aweikoma sin. compl.
  • eu  botocudo sin. compl.
  • eu  bugre sin. compl.
  • eu  chocré sin. compl.
  • eu  socré sin. compl.
  • eu  xokleng sin. compl.
  • eu  xokren sin. compl.
  • fr  laklano
  • fr  aweikoma sin. compl.
  • fr  botocudo sin. compl.
  • fr  bugre sin. compl.
  • fr  chocré sin. compl.
  • fr  socré sin. compl.
  • fr  xokleng sin. compl.
  • fr  xokren sin. compl.
  • gn  laklano
  • gn  aweikoma sin. compl.
  • gn  botocudo sin. compl.
  • gn  bugre sin. compl.
  • gn  chocré sin. compl.
  • gn  socré sin. compl.
  • gn  xokleng sin. compl.
  • gn  xokren sin. compl.
  • it  laklano
  • it  aweikoma sin. compl.
  • it  botocudo sin. compl.
  • it  bugre sin. compl.
  • it  chocré sin. compl.
  • it  socré sin. compl.
  • it  xokleng sin. compl.
  • it  xokren sin. compl.
  • ja  ラクラノ語
  • ja  ソクレ語 sin. compl.
  • ja  ブグレ語 sin. compl.
  • ja  チョクレ語 sin. compl.
  • ja  ボトクド語 sin. compl.
  • ja  ショクレン語 sin. compl.
  • ja  アウェイコマ語 sin. compl.
  • nl  Laklano
  • nl  Aweikoma sin. compl.
  • nl  Botocudo sin. compl.
  • nl  Bugre sin. compl.
  • nl  Chocré sin. compl.
  • nl  Socré sin. compl.
  • nl  Xokleng sin. compl.
  • pt  laklãnõ
  • pt  aveicoma sin. compl.
  • pt  aweikoma sin. compl.
  • pt  botocudo sin. compl.
  • pt  bugre sin. compl.
  • pt  chocré sin. compl.
  • pt  socré sin. compl.
  • pt  xokleng sin. compl.
  • pt  xokren sin. compl.
  • ru  Лаклано
  • ru  Бугре sin. compl.
  • ru  Сокре sin. compl.
  • ru  Чокре sin. compl.
  • ru  Шокрен sin. compl.
  • ru  Шокленг sin. compl.
  • ru  Авейкома sin. compl.
  • ru  Ботокудский sin. compl.
  • zh  拉克兰诺语
  • zh  肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Je > Branca del sud>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.
lingala lingala

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lingala
  • ar  لينغالا
  • cy  Lingala
  • cy  Bangala sin. compl.
  • cy  Bobangi sin. compl.
  • de  Lingala
  • de  Bangala sin. compl.
  • de  Bobangi sin. compl.
  • en  Lingala
  • en  Bangala sin. compl.
  • en  Bobangi sin. compl.
  • en  Ngala sin. compl.
  • es  lingala
  • es  bangala sin. compl.
  • es  bobangi sin. compl.
  • eu  lingalera
  • eu  bangala sin. compl.
  • eu  bobangi sin. compl.
  • fr  lingala
  • fr  bangala sin. compl.
  • fr  bobangi sin. compl.
  • gl  lingala
  • gl  bangala sin. compl.
  • gl  bobangi sin. compl.
  • gn  lingala
  • gn  vangala sin. compl.
  • gn  vovangi sin. compl.
  • it  lingala
  • it  bangala sin. compl.
  • it  bobangi sin. compl.
  • it  mangala sin. compl.
  • ja  リンガラ語
  • nl  Lingala
  • nl  Bangala sin. compl.
  • nl  Bobangi sin. compl.
  • pt  lingala
  • pt  bangala sin. compl.
  • pt  bobangi sin. compl.
  • ru  Лингала
  • ru  Нгала sin. compl.
  • ru  Бобанги sin. compl.
  • ru  Бангала sin. compl.
  • ru  Мангала sin. compl.
  • zh  林加拉语
  • zh  布班基语、班加拉语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>

Definició
El cas del lingala és realment singular (potser comparable al del suahili), ja que es tracta de la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus parlada com a segona llengua per més de vuit milions de persones, les quals l'empren com a llengua franca (especialment en les relacions comercials) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.

La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.

Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.

El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
lipà lipà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lipà
  • ca  lipan sin. compl.
  • de  Lipan
  • en  Lipano
  • en  Lipan sin. compl.
  • es  lipano
  • es  lipán sin. compl.
  • eu  lipano
  • eu  lipán sin. compl.
  • fr  lipan
  • gl  lipano
  • gl  lipán sin. compl.
  • it  lipano
  • it  lipan sin. compl.
  • nl  Lipan
  • pt  lipano
  • pt  lipán sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.
machinerí machinerí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  machinerí
  • ca  machinere sin. compl.
  • ca  machineri sin. compl.
  • ca  manchinere sin. compl.
  • ca  manchineri sin. compl.
  • ca  manitenere sin. compl.
  • ca  manitenerí sin. compl.
  • ca  piro sin. compl.
  • ca  yini sin. compl.
  • cod  yineru-tokanu
  • ar  ماتشينيرية
  • cy  Machinerí
  • cy  Machinere sin. compl.
  • cy  Machineri sin. compl.
  • cy  Manchinere sin. compl.
  • cy  Manchineri sin. compl.
  • cy  Manitenere sin. compl.
  • cy  Manitenerí sin. compl.
  • cy  Piro sin. compl.
  • cy  Yini sin. compl.
  • de  Machineri
  • de  Machinere sin. compl.
  • de  Machinerí sin. compl.
  • de  Manchinere sin. compl.
  • de  Manchineri sin. compl.
  • de  Manitenere sin. compl.
  • de  Manitenerí sin. compl.
  • de  Piro sin. compl.
  • de  Yini sin. compl.
  • en  Machinere
  • en  Manchinere sin. compl.
  • en  Manchineri sin. compl.
  • en  Manitenére sin. compl.
  • en  Manitenerí sin. compl.
  • en  Maxinéri sin. compl.
  • en  Piro sin. compl.
  • en  Yine sin. compl.
  • es  machinerí
  • es  machinere sin. compl.
  • es  machineri sin. compl.
  • es  manchinere sin. compl.
  • es  manitenere sin. compl.
  • es  manitenerí sin. compl.
  • es  piro sin. compl.
  • es  yineru-tokanu sin. compl.
  • es  yini sin. compl.
  • eu  machinereera
  • eu  machinere sin. compl.
  • eu  machineri sin. compl.
  • eu  manchinere sin. compl.
  • eu  manchineri sin. compl.
  • eu  manitenere sin. compl.
  • eu  manitenerí sin. compl.
  • eu  piro sin. compl.
  • eu  yini sin. compl.
  • fr  machinere
  • fr  machineri sin. compl.
  • fr  manchinere sin. compl.
  • fr  manchineri sin. compl.
  • fr  manitenere sin. compl.
  • fr  manitenerí sin. compl.
  • fr  piro sin. compl.
  • fr  yini sin. compl.
  • gn  machineri
  • gn  machinere sin. compl.
  • gn  machineri sin. compl.
  • gn  manchinere sin. compl.
  • gn  manchineri sin. compl.
  • gn  manitenerí sin. compl.
  • gn  piro sin. compl.
  • it  machineri
  • it  machinere sin. compl.
  • it  machinerí sin. compl.
  • it  manchinere sin. compl.
  • it  manchineri sin. compl.
  • it  manitenere sin. compl.
  • it  manitenerí sin. compl.
  • it  piro sin. compl.
  • it  yini sin. compl.
  • ja  マシネリ語
  • ja  イニ語 sin. compl.
  • ja  ピロ語 sin. compl.
  • ja  マチネリ語 sin. compl.
  • ja  マチネレ語 sin. compl.
  • ja  マニテネリ語 sin. compl.
  • ja  マニテネレ語 sin. compl.
  • ja  マンチネリ語 sin. compl.
  • ja  マンチネレ語 sin. compl.
  • nl  Machinerí
  • nl  Machinere sin. compl.
  • nl  Machineri sin. compl.
  • nl  Manchinere sin. compl.
  • nl  Manchineri sin. compl.
  • nl  Manitenere sin. compl.
  • nl  Manitenerí sin. compl.
  • nl  Piro sin. compl.
  • nl  Yini sin. compl.
  • pt  machineri
  • pt  machinere sin. compl.
  • pt  machineri sin. compl.
  • pt  manchinere sin. compl.
  • pt  manchinerí sin. compl.
  • pt  manitenere sin. compl.
  • pt  manitenerí sin. compl.
  • pt  piro sin. compl.
  • pt  yini sin. compl.
  • ru  Мачинере
  • ru  Йине sin. compl.
  • ru  Пиро sin. compl.
  • ru  Мачинери sin. compl.
  • ru  Машинери sin. compl.
  • ru  Манчинере sin. compl.
  • ru  Манчинери sin. compl.
  • ru  Манитенере sin. compl.
  • ru  Манитенери sin. compl.
  • zh  马钦奈里语
  • zh  皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>

Definició
Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.
maltès maltès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  maltès
  • cod  malti
  • ar  المالطية
  • cy  Malteg
  • cy  Meliteg sin. compl.
  • de  Maltesisch
  • en  Maltese
  • es  maltés
  • eu  maltera
  • fr  maltais
  • gl  maltés
  • gn  maltes
  • it  maltese
  • ja  マルタ語
  • nl  Maltees
  • oc  maltés
  • pt  maltês
  • ru  Мальтийский язык
  • sw  Maltese
  • tmh  Tamaltist
  • zh  马耳他语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Semítica > Occidental>, <Europa > Malta>

Definició
És l'únic representant europeu de la família de llengües afroasiàtica, la qual s'estén principalment per tot el nord d'Àfrica i pel sud-oest d'Àsia. A més de la branca semítica, a la qual pertany el maltès, la família afroasiàtica també comprèn les branques berber, cuixítica, txadiana i egípcia (extingida).

Tot i que el primer text maltès conservat data de la segona meitat del segle XV, no es va començar a escriure en aquesta llengua de manera continuada fins cap al final del XVIII.

El maltès comparteix molts trets amb els dialectes àrabs contemporanis, especialment magribins, que no es troben en l'àrab clàssic. No es pot considerar, però, una varietat àrab: a banda del fet que s'escriu amb l'alfabet llatí -és l'única llengua afroasiàtica que el fa servir- i que els maltesos no entenen l'àrab parlat, el maltès presenta diferències fonètiques notables respecte als parlars àrabs, comparat amb els quals de vegades és, pel que fa a la gramàtica, conservador i de vegades innovador, això darrer sovint per influència romànica.
mandaya mandaya

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mandaya
  • ar  ماندايا
  • cy  Mandaya
  • de  Mandaya
  • de  Mandayan sin. compl.
  • en  Mandaya
  • es  mandaya
  • eu  mandayera
  • eu  mandaya sin. compl.
  • fr  mandaya
  • gl  mandaya
  • gn  mandaya
  • it  mandaya
  • pt  mandaya
  • zh  曼达亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
Els mandaya són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua mandaya s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.

Podem distingir diversos subgrups mandaya, entre els quals trobem els mansaka, els pagsupan, els manwaga, els managusan els divavaogan i els karaga.

La denominació mandaya significa 'els primers habitants del riu', i deriva de man, 'primer' i daya, 'riu' o 'part alta d'un riu'.
manobo (agusan) manobo (agusan)

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  manobo (agusan)
  • ca  agusan sin. compl.
  • ar  مانوبو (أغوسان)
  • cy  Manobo (Agusan)
  • cy  Agusan sin. compl.
  • de  Manobo (Agusan)
  • de  Agusan sin. compl.
  • en  Agusan Manobo
  • en  Agusan sin. compl.
  • es  manobo (agusano)
  • es  agusano sin. compl.
  • eu  agusango manobo
  • eu  agusanera sin. compl.
  • eu  gusan sin. compl.
  • fr  manobo (agusan)
  • fr  agusan sin. compl.
  • gl  manobo (agusan)
  • gl  agusan sin. compl.
  • gn  manovo (agusan)
  • gn  agusan sin. compl.
  • it  manobo (agusan)
  • it  agusan sin. compl.
  • pt  manobo (agusan)
  • pt  agusan sin. compl.
  • zh  马诺博语(阿古桑)
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>

Definició
La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).

No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.
masawé-sateré masawé-sateré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  masawé-sateré
  • ca  sateré-mawé
  • ca  andira sin. compl.
  • ca  arapium sin. compl.
  • ca  maragua sin. compl.
  • ca  maué sin. compl.
  • ca  mawé sin. compl.
  • ca  sateré sin. compl.
  • cod  sateré-mawé
  • ar  ساتيري ماوي
  • cy  Sateré-mawé
  • cy  Andira sin. compl.
  • cy  Arapium sin. compl.
  • cy  Maragua sin. compl.
  • cy  Maué sin. compl.
  • cy  Mawé sin. compl.
  • cy  Sateré sin. compl.
  • de  Sateré-Mawé
  • de  Andira sin. compl.
  • de  Arapium sin. compl.
  • de  Maragua sin. compl.
  • de  Maué sin. compl.
  • de  Mawé sin. compl.
  • de  Sateré sin. compl.
  • de  Satere-Mawe sin. compl.
  • en  Sateré-Mawé
  • en  Andira sin. compl.
  • en  Arapium sin. compl.
  • en  Mabue sin. compl.
  • en  Maragua sin. compl.
  • en  Maué sin. compl.
  • en  Mawé sin. compl.
  • en  Sataré sin. compl.
  • en  Sateré sin. compl.
  • es  sateré-mawé
  • es  andira sin. compl.
  • es  arapium sin. compl.
  • es  maragua sin. compl.
  • es  maué sin. compl.
  • es  mawé sin. compl.
  • es  sateré sin. compl.
  • eu  satere maweera
  • eu  andira sin. compl.
  • eu  arapium sin. compl.
  • eu  maragua sin. compl.
  • eu  maué sin. compl.
  • eu  mawé sin. compl.
  • eu  sateré sin. compl.
  • fr  sateré-mawé
  • fr  andira sin. compl.
  • fr  arapium sin. compl.
  • fr  maragua sin. compl.
  • fr  maué sin. compl.
  • fr  mawé sin. compl.
  • fr  sateré sin. compl.
  • gn  satere-mawe
  • gn  andira sin. compl.
  • gn  arapium sin. compl.
  • gn  maragua sin. compl.
  • gn  maué sin. compl.
  • gn  mawé sin. compl.
  • gn  sateré sin. compl.
  • it  sateré-mawé
  • it  andira sin. compl.
  • it  arapium sin. compl.
  • it  maragua sin. compl.
  • it  maué sin. compl.
  • it  mawé sin. compl.
  • it  satere sin. compl.
  • it  sateré sin. compl.
  • ja  サテレ・マウェ語
  • ja  サテレ語 sin. compl.
  • ja  マウェ語 sin. compl.
  • ja  マウエ語 sin. compl.
  • ja  マラグア語 sin. compl.
  • ja  アラピウム語 sin. compl.
  • ja  アンディラ語 sin. compl.
  • nl  Sateré-Mawé
  • nl  Andira sin. compl.
  • nl  Arapium sin. compl.
  • nl  Maragua sin. compl.
  • nl  Maué sin. compl.
  • nl  Mawé sin. compl.
  • nl  Sateré sin. compl.
  • pt  sateré-mawé
  • pt  andira sin. compl.
  • pt  arapium sin. compl.
  • pt  maragua sin. compl.
  • pt  maué sin. compl.
  • pt  mawé sin. compl.
  • pt  sateré sin. compl.
  • ru  Сатере-мауэ
  • ru  Маве sin. compl.
  • ru  Мауэ sin. compl.
  • ru  Мабуи sin. compl.
  • ru  Андира sin. compl.
  • ru  Сатере sin. compl.
  • ru  Арапиум sin. compl.
  • ru  Марагуа sin. compl.
  • ru  Cатаре sin. compl.
  • zh  萨特勒-马维语
  • zh  萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definició
El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.