Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sistema" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cianita, n f
- ca distena, n f sin. compl.
- es cianita
- es distena
- fr cyanite
- fr disthène
- it cianite
- it distene
- en cyanite
- en disthene
- en kyanite
- de Cyanit
- de Disthen
- de Kyanit
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>
Definició
Nota
- És un polimorf de l'andalusita i la sil·limanita. No és una gemma gaire important. El nom prové del mot grec kyanós, 'blau', en referència al color del mineral.
- El nom prové dels mots grecs dis, 'doble', i sthénos, 'resistència', en referència a les dues dureses del material.
<Anatomia patològica>, <Oncologia i radioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cistoma, n m
<Anatomia patològica>, <Oncologia i radioteràpia>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca conflicte de sistemes, n m
- es conflicto de sistemas
- fr conflit de systèmes
- en conflict of systems
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
<Dret internacional privat>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conflicte de sistemes, n m
- es conflicto de sistemas, n m
<Dret internacional privat>
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca consultor del sistema de gestió de la qualitat | consultora del sistema de gestió de la qualitat, n m, f
- es consultor del sistema de gestión de la calidad | consultora del sistema de gestión de la calidad, n m, f
- fr consultant en systèmes de management de la qualité | consultante en systèmes de management de la qualité, n m, f
- gl consultor do sistema de xestión da calidade | consultora do sistema de xestión da calidade, n m, f
- it consulente sistemi di gestione della qualità, n m, f
- pt consultor de qualidade | consultora de qualidade, n m, f
- ro consultant sisteme de management al calităţii, n m
- en quality management system consultant, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
Nota
- 1. El consultor del sistema de gestió de la qualitat també assessora en la realització de les parts del sistema de gestió de la qualitat.
- 2. La Norma ISO 10019:2005 constitueix una guia sobre la manera com distingir un consultor d'un sistema de gestió de la qualitat competent d'un que no ho és.
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca dístoma, n m
- ca dola, n f sin. compl.
- es duela
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca dístoma, n m
- es dístomo
- es duela
- fr distome
- fr douve
- en fluke
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
Nota
- Els gèneres de dístomes més importants són Dicrocoelium i Fasciola, que reben el nom de dístomes hepàtics.
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dístoma, n m
- ca dola, n f sin. compl.
- es distoma, n m
- es duela, n f
- fr grande douve du foie, n f
- en common liver fluke, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
Nota
- Els dístomes tenen una grandària que oscil·la entre uns quants mil·límetres i alguns centímetres i presenten dues ventoses, mitjançant les quals s'adhereixen a l'hoste. L'hoste intermediari, en el qual el miracidi es transforma fins a l'estat de cercària, és un gastròpode d'aigua dolça del gènere Limnea o el cranc Planorbis coenusus. En aquest estadi, les cercàries dels dístomes no són encara infestants i necessiten enquistar-se novament, per a adquirir l'estadi de metacercàries, en un segon hoste intermediari, el qual pot ser un peix d'aigua dolça, un crustaci o una planta aquàtica. Els éssers humans s'infesten en menjar aliments contaminats per metacercàries, poc o gens cuits, i pateixen aleshores una distomatosi.
