Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sis�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca armadillo de sis bandes, n m
- es gualacate, n m
- fr tatou à six bandes, n m
- en six-banded armadillo, n
- de Sechsbinden Gürteltier, n n
- nc Euphractus sexcinctus
<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca armadillo de sis bandes, n m
- es gualacate, n m
- fr tatou à six bandes, n m
- en six-banded armadillo, n
- de Sechsbinden Gürteltier, n n
- nc Euphractus sexcinctus
<Mamífers > Cingulats > Clamifòrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bocadolça, n m
- ca bestriu vaca, n m sin. compl.
- ca bocadolç, n m sin. compl.
- ca bocadolç clar, n m sin. compl.
- ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
- ca bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
- ca peix xovato, n m sin. compl.
- ca bastriu-vaca, n m var. ling.
- nc Hexanchus griseus
- nc Notidanus griseus var. ling.
- es boquidulce
- es cañabota
- es cañabota gris
- es gato de mar
- es tiburón gris
- fr mounge gris
- fr requin griset
- fr requin-griset
- en bluntnose six-gill shark
- en bluntnose sixgrill shark
- en cow shark
- en gray shark
- de Rotgrauhai
<Taurons > Hexànquids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bocadolça, n m
- ca bestriu vaca, n m sin. compl.
- ca bocadolç, n m sin. compl.
- ca bocadolç clar, n m sin. compl.
- ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
- ca bocadolça de sis ganyes, n m sin. compl.
- ca peix xovato, n m sin. compl.
- ca bastriu-vaca, n m var. ling.
- nc Hexanchus griseus
- nc Notidanus griseus var. ling.
- es boquidulce
- es cañabota
- es cañabota gris
- es gato de mar
- es tiburón gris
- fr mounge gris
- fr requin griset
- fr requin-griset
- en bluntnose six-gill shark
- en bluntnose sixgrill shark
- en cow shark
- en gray shark
- de Rotgrauhai
<Taurons > Hexànquids>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cursa de sis dies, n f
- es carrera de seis días
- fr course des six jours
- en six-day race
<Esport > Ciclisme>
Definició
Nota
- Prova no olímpica.
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cursa de sis dies, n f
- es carrera de seis días
- fr course des six jours
- en six-day race
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca emmagatzematge d'una sola instància, n m
- es almacenamiento de instancia única, n m
- fr stockage d'instance simple, n m
- fr stockage d'instance unique, n m
- fr SIS, n m sigla
- en single instance storage, n
- en SIS, n sigla
<Informàtica>
Definició
Nota
- L'emmagatzematge d'una sola instància s'utilitza especialment amb els fitxers adjunts de correus electrònics. Si el mateix fitxer s'envia a diversos destinataris, només s'emmagatzema una còpia del fitxer al servidor i el missatge lliurat a cada destinatari s'acompanya amb un punter cap a aquesta còpia.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca endrapallengües, n m/f
- ca grejolera, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca llengüetes, n f pl alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
- ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
- ca tintorera, n f alt. sin.
- ca greixolera, n f var. ling.
- ca greixonera, n f var. ling.
- ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca endrapallengües, n m/f
- ca grejolera, n f alt. sin.
- ca herba rasposa, n f alt. sin.
- ca llengüetes, n f pl alt. sin.
- ca pega, n f alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca rogeta, n f alt. sin.
- ca rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
- ca roja, n f alt. sin.
- ca rúbia tintòria, n f alt. sin.
- ca rubiatet (arrel), n m alt. sin.
- ca tintorera, n f alt. sin.
- ca greixolera, n f var. ling.
- ca greixonera, n f var. ling.
- ca rúbia tintòrea, n f var. ling.
- nc Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca escala d'intensitat de suport, n f
- ca EIS, n f sigla
- es escala de intensidad de soporte
- es SIS sigla
- en Supports Intensity Scale
- en SIS sigla
<Serveis socials > Coneixement aplicat > Eines i metodologies d'estudi>
Definició
Nota
- L'escala d'intensitat de suport conté 38 ítems sobre les activitats adaptatives, com ara comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, seguretat, habilitats acadèmiques, lleure o treball, i les necessitats especials en l'àmbit mèdic i conductual.