Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "snack" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moll de fang, n m
- ca gaboc, n m sin. compl.
- ca moll, n m sin. compl.
- ca moll cranquer, n m sin. compl.
- ca moll de platja, n m sin. compl.
- ca moll de port, n m sin. compl.
- ca moll de roca, n m sin. compl.
- ca moll fanguer, n m sin. compl.
- ca moll jueu, n m sin. compl.
- ca moll roquer, n m sin. compl.
- ca moll ver, n m sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mollet [juvenil], n m sin. compl.
- ca raballona, n f sin. compl.
- ca roger, n m sin. compl.
- ca roger de fang, n m sin. compl.
- ca rogeret, n m sin. compl.
- ca rogeró [juvenil], n m sin. compl.
- ca mòll, n m var. ling.
- ca moll cranqué, n m var. ling.
- ca moll de fanch, n m var. ling.
- ca moll roqué, n m var. ling.
- ca moll-jueu, n m var. ling.
- ca rujet de fang, n m var. ling.
- nc Mullus barbatus
- es salmonete
- es salmonete de fango
- fr rouget
- fr rouget barbet
- fr rouget de vase
- fr rouget-barbet de vase
- fr surmulet
- it triglia
- en red mullet
- en striped mullet
- en surmullet
- de Rote Meerbarbe
- de Roter Sack-brassen
<Peixos > Múl·lids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca moll de fang, n m
- ca gaboc, n m sin. compl.
- ca moll, n m sin. compl.
- ca moll cranquer, n m sin. compl.
- ca moll de platja, n m sin. compl.
- ca moll de port, n m sin. compl.
- ca moll de roca, n m sin. compl.
- ca moll fanguer, n m sin. compl.
- ca moll jueu, n m sin. compl.
- ca moll roquer, n m sin. compl.
- ca moll ver, n m sin. compl.
- ca mollet, n m sin. compl.
- ca mollet [juvenil], n m sin. compl.
- ca raballona, n f sin. compl.
- ca roger, n m sin. compl.
- ca roger de fang, n m sin. compl.
- ca rogeret, n m sin. compl.
- ca rogeró [juvenil], n m sin. compl.
- ca mòll, n m var. ling.
- ca moll cranqué, n m var. ling.
- ca moll de fanch, n m var. ling.
- ca moll roqué, n m var. ling.
- ca moll-jueu, n m var. ling.
- ca rujet de fang, n m var. ling.
- nc Mullus barbatus
- es salmonete
- es salmonete de fango
- fr rouget
- fr rouget barbet
- fr rouget de vase
- fr rouget-barbet de vase
- fr surmulet
- it triglia
- en red mullet
- en striped mullet
- en surmullet
- de Rote Meerbarbe
- de Roter Sack-brassen
<Peixos > Múl·lids>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca no hi ha espai a la pila
- en out of stack space
<Localització > Fraseologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca palma cohune, n f
- es cohune
- es coquito de aceite
- es corrozo
- es manaca
- es palma de manaca
- fr cohune
- en cohune
- en cohune palm
- en manaca shack
- de Cohune palme
- nc Orbignya cohune
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les palmes.
<Indústria > Indústria petroquímica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca parafina en brut, n f
- es parafina cruda
- fr gatsch
- fr paraffine brute
- en gatsch
- en slack wax
<Indústria > Indústria petroquímica>
Definició
<Indústria > Indústria tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca passada fluixa, n f
- es pasada de continuación
- es pasada de unión
- es pasada floja
- fr rangée lâche
- en slack course
- en linking course sin. compl.
- en running-on course sin. compl.
- cod 3.03.12
<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>
Definició
<Arts > Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca pella, n f
- es pella
- en stack
<Arts > Ceràmica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pila, n f
- es pila
- fr pile
- en pushdown list
- en stack
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca pila de formularis
- en stack of forms
<Localització > Fraseologia>
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pila de programari, n f
- es pila de software, n f
- es pila de soluciones, n f
- fr pile de logiciel, n f
- fr pile de logiciels, n f
- fr pile de solutions., n f
- fr pile logicielle, n f
- pt conjunto de soluções, n m
- pt pilha de software, n f
- pt pilha de soluções, n f
- en software stack, n
- en solution stack, n
- de Lösungsstack, n m
- de Softwarestack, n m
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
Definició
Nota
- 1. Els components són generalment un sistema operatiu, entorns d'execució, bases de dades i servidors web, acompanyats de capes de programari que indiquen com s'han de connectar, protocols que regulen l'intercanvi d'informació i crides a funcions.
- 2. Els components que interactuen amb el maquinari es considera que formen part del nivell inferior de la pila de programari, mentre que els components que tenen a veure amb tasques i serveis específics per a l'usuari final formen part del nivell superior. Tots es comuniquen directament amb l'aplicació mitjançant una sèrie d'instruccions que travessen la pila.
- 3. Alguns components es fan servir junts tan sovint que han acabat donant nom a la pila de programari mitjançant un acrònim. Així, per exemple, LAMP és una pila de programari que inclou Linux (sistema operatiu), Apache (servidor web), MySQL o MariaDB (bases de dades) i Perl, PHP o Python (llenguatges de programació).
