Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "soberg" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca juntura de sola i caixer, n f
- es junta de solera y cajero
<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>
Definició
<Anatomia>, <Cirurgia > Neurocirurgia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca línia d'Amberg, n f
<Anatomia>, <Cirurgia > Neurocirurgia>, <Neurologia>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur de Siberut, n m
- es langur de Siberut, n m
- fr langur de Siberut, n m
- en Siberut langur, n
- de Siberut-Langur, n m
- nc Presbytis siberu
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
Nota
- El nom específic de Siberut fa referència a l'illa més gran i septentrional de l'arxipèlag de les Mentawai, a Indonèsia.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca langur de Siberut, n m
- es langur de Siberut, n m
- fr langur de Siberut, n m
- en Siberut langur, n
- de Siberut-Langur, n m
- nc Presbytis siberu
<Mamífers > Primats > Cercopitècids>
Nota
- El nom específic de Siberut fa referència a l'illa més gran i septentrional de l'arxipèlag de les Mentawai, a Indonèsia.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llamia porquina, n f
- ca salroig, n m sin. compl.
- ca solraig, n m sin. compl.
- ca solraig llis, n m sin. compl.
- ca salroitg, n m var. ling.
- ca sobreig, n m var. ling.
- ca sol-raig, n m var. ling.
- ca solreig, n m var. ling.
- ca solroig, n m var. ling.
- nc Odontaspis ferox
- nc Carcharias ferox var. ling.
- es cazón, n m
- es solrayo
- es tiburón, n m
- es tollo, n m
- fr requin féroce
- fr réquin féroce
- en Pacific sand shark
- en ragged-tooth shark
- en smalltooth sand tiger
<Taurons > Odontaspídids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llamia porquina, n f
- ca salroig, n m sin. compl.
- ca solraig, n m sin. compl.
- ca solraig llis, n m sin. compl.
- ca salroitg, n m var. ling.
- ca sobreig, n m var. ling.
- ca sol-raig, n m var. ling.
- ca solreig, n m var. ling.
- ca solroig, n m var. ling.
- nc Odontaspis ferox
- nc Carcharias ferox var. ling.
- es cazón, n m
- es solrayo
- es tiburón, n m
- es tollo, n m
- fr requin féroce
- fr réquin féroce
- en Pacific sand shark
- en ragged-tooth shark
- en smalltooth sand tiger
<Taurons > Odontaspídids>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca llar de sola semiexcavada, n f
- es hogar de solera semiexcavada
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca llar de sola sobreaixecada, n f
- es hogar de solera sobreelevada
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca lloper -a, adj
- es lobero
- fr louvet
- en blue dun
- en wolf [gossos]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
Nota
- S'aplica, especialment, als equins, les vaques i els gossos. Els quadrúpedes que tenen el pelatge lloper tenen la pell, la cua i les extremitats negres; en els equins, la crinera també ho és.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca lloper -a, adj
- es lobero
- fr louvet
- en blue dun
- en wolf [gossos]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
Nota
- S'aplica, especialment, als equins, les vaques i els gossos. Els quadrúpedes que tenen el pelatge lloper tenen la pell, la cua i les extremitats negres; en els equins, la crinera també ho és.
