Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "sobre" dins totes les àrees temàtiques

fer minimax [a/sobre]

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

ca fer minimax [a/sobre], v prep
es hacer minimax [a/sobre], v prep
en min-max, to, v tr
de min-maxen, v tr

<Videojocs > Jocs > Interacció i comunitat>

Definició

Modificar les habilitats d'un personatge augmentant-ne o rebaixant-ne el valor amb la intenció de fer el personatge molt poderós en algunes habilitats i molt feble en d'altres, en el marc d'una estratègia de decisió

laklano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca laklano
ca aweikoma sin. compl.
ca botocudo sin. compl.
ca bugre sin. compl.
ca chocré sin. compl.
ca socré sin. compl.
ca xokleng sin. compl.
ca xokren sin. compl.
cod laklano
ar لاكلانوية
cy Laklano
cy Aweikoma sin. compl.
cy Botocudo sin. compl.
cy Bugre sin. compl.
cy Chocré sin. compl.
cy Socré sin. compl.
cy Xokleng sin. compl.
cy Xokren sin. compl.
de Laklano
de Aweikoma sin. compl.
de Botocudo sin. compl.
de Bugre sin. compl.
de Chocré sin. compl.
de Socré sin. compl.
de Xokleng sin. compl.
de Xokren sin. compl.
en Laklano
en Aweikoma sin. compl.
en Botocudos sin. compl.
en Bugre sin. compl.
en Chocré sin. compl.
en Shocleng sin. compl.
en Shokleng sin. compl.
en Socré sin. compl.
en Xokleng sin. compl.
en Xokren sin. compl.
es laklano
es aweikoma sin. compl.
es botocudo sin. compl.
es bugre sin. compl.
es chocré sin. compl.
es socré sin. compl.
es xokleng sin. compl.
es xokren sin. compl.
eu laklanoera
eu aweikoma sin. compl.
eu botocudo sin. compl.
eu bugre sin. compl.
eu chocré sin. compl.
eu socré sin. compl.
eu xokleng sin. compl.
eu xokren sin. compl.
fr laklano
fr aweikoma sin. compl.
fr botocudo sin. compl.
fr bugre sin. compl.
fr chocré sin. compl.
fr socré sin. compl.
fr xokleng sin. compl.
fr xokren sin. compl.
gn laklano
gn aweikoma sin. compl.
gn botocudo sin. compl.
gn bugre sin. compl.
gn chocré sin. compl.
gn socré sin. compl.
gn xokleng sin. compl.
gn xokren sin. compl.
it laklano
it aweikoma sin. compl.
it botocudo sin. compl.
it bugre sin. compl.
it chocré sin. compl.
it socré sin. compl.
it xokleng sin. compl.
it xokren sin. compl.
ja ラクラノ語
ja ソクレ語 sin. compl.
ja ブグレ語 sin. compl.
ja チョクレ語 sin. compl.
ja ボトクド語 sin. compl.
ja ショクレン語 sin. compl.
ja アウェイコマ語 sin. compl.
nl Laklano
nl Aweikoma sin. compl.
nl Botocudo sin. compl.
nl Bugre sin. compl.
nl Chocré sin. compl.
nl Socré sin. compl.
nl Xokleng sin. compl.
pt laklãnõ
pt aveicoma sin. compl.
pt aweikoma sin. compl.
pt botocudo sin. compl.
pt bugre sin. compl.
pt chocré sin. compl.
pt socré sin. compl.
pt xokleng sin. compl.
pt xokren sin. compl.
ru Лаклано
ru Бугре sin. compl.
ru Сокре sin. compl.
ru Чокре sin. compl.
ru Шокрен sin. compl.
ru Шокленг sin. compl.
ru Авейкома sin. compl.
ru Ботокудский sin. compl.
zh 拉克兰诺语
zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Je > Branca del sud>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.

llampuga

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llampuga, n f
ca barber, n m sin. compl.
ca bissal, n m sin. compl.
ca daurat, n m sin. compl.
ca llampugó [petit], n m sin. compl.
ca melet, n m sin. compl.
ca sabre, n m sin. compl.
ca tallahams, n m sin. compl.
ca antías, n m var. ling.
ca daurad, n m var. ling.
ca dorado, n m var. ling.
ca doradu, n m var. ling.
ca dourat, n m var. ling.
ca lampuga, n f var. ling.
ca llampua, n f var. ling.
ca llempuga, n f var. ling.
ca mellet, n m var. ling.
ca talla hams, n m var. ling.
nc Coryphaena hippurus
nc Coriphaena hippurus var. ling.
nc Coryphaena imperialis var. ling.
nc Coryphaena pelagica var. ling.
nc Coryphaene hippurus var. ling.
es dorado
es dorado común
es lampuga
es llampuga
es lmprea
fr coryphène
fr coryphène commune
en common dolphin fish
en common dolphinfish
en dolphin fish
en mahi mahi

<Peixos > Corifènids>

llampuga

<Ciències de la vida>

ca llampuga, n f
ca barber, n m sin. compl.
ca bissal, n m sin. compl.
ca daurat, n m sin. compl.
ca llampugó [petit], n m sin. compl.
ca melet, n m sin. compl.
ca sabre, n m sin. compl.
ca tallahams, n m sin. compl.
ca antías, n m var. ling.
ca daurad, n m var. ling.
ca dorado, n m var. ling.
ca doradu, n m var. ling.
ca dourat, n m var. ling.
ca lampuga, n f var. ling.
ca llampua, n f var. ling.
ca llempuga, n f var. ling.
ca mellet, n m var. ling.
ca talla hams, n m var. ling.
nc Coryphaena hippurus
nc Coriphaena hippurus var. ling.
nc Coryphaena imperialis var. ling.
nc Coryphaena pelagica var. ling.
nc Coryphaene hippurus var. ling.
es dorado
es dorado común
es lampuga
es llampuga
es lmprea
fr coryphène
fr coryphène commune
en common dolphin fish
en common dolphinfish
en dolphin fish
en mahi mahi

<Peixos > Corifènids>

màquina d'imprimir adreces

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca màquina d'imprimir adreces, n f
ca premsa d'impressió d'adreces, n f
es máquina de imprimir direcciones
es máquina impresora de sobres
fr adressographe
fr machine à adresser
fr màchine à adresses
fr machine adressographe
en addressing machine
en Addressograph

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició

Premsa utilitzada per a imprimir adreces en sobres a gran velocitat.

Nota

La denominació anglesa Addressograph® és una marca registrada.

obre!

<Esport > Esports de combat > Lluita>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca obre!, interj
es ¡abre!
fr open!
en open!

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definició

Expressió amb què l'àrbitre indica a un lluitador que modifiqui la seva posició, la qual no permet que l'adversari ataqui.

obre!

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca obre!, interj
es ¡abre!
fr à droite!
eu zabaldu!
eu zabalera!

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definició

Expressió amb què un pilotari indica al seu company que es col·loqui a la dreta.

obre!

<08 Esports de combat > 05 Lluita>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca obre!, interj
es ¡abre!
fr open!
en open!

<Esport > 08 Esports de combat > 05 Lluita>

Definició

Expressió amb què l'àrbitre indica a un lluitador que modifiqui la seva posició per permetre a l'adversari d'atacar-lo.

obre!

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

ca obre!, interj
es ¡abre!
fr à droite!
eu zabaldu!
eu zabalera!

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definició

Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que es col·loqui a la dreta.

peroba rosa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca peroba rosa, n f
es palo rosa
es peroba rosa
fr palo rosa
fr peroba rose
pt amargoso
pt guatambu-amarelo
pt pau-caboclo
pt peroba-amargosa
pt peroba-rosa
pt perobeira
pt sobro
en peroba rosa
en pink peroba
en red peroba
nc Aspidosperma polyneuron

<Botànica>

Definició

Arbre perennifoli de la família de les apocinàcies, originari de l'est de l'Amèrica del Sud, que fa entre 30 i 40 m d'altura, de capçada densa, branques trifurcades, fulles simples, esparses, enteres, oblongues tirant a el·lipticoovades i amb l'àpex arrodonit, flors petites d'un color entre blanc i crema, actinomorfes, agrupades en inflorescències terminals, i fruits sèssils, oblongs o ovats, amb l'epicarpi esclerenquimàtic, de color castany i amb una cresta prominent, els quals contenen entre dues i cinc llavors cadascun.

Nota

La peroba rosa és apreciada especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.