Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sobres" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI cuina sobre rodes, restauració sobre rodes, cuina de carrer, menjar de carrer, camió de cuina sobre rodes o furgoteca?
- es (camió de cuina sobre rodes) camión de cocina sobre ruedas, n m
- es (camió de cuina sobre rodes) camión de restauración sobre ruedas, n m
- es (cuina de carrer) comida callejera, n f
- es (cuina de carrer) comida de calle, n f
- es (cuina sobre rodes) cocina sobre ruedas, n f
- es (cuina sobre rodes) restauración sobre ruedas, n f
- en (camió de cuina sobre rodes) food truck, n
- en (cuina de carrer) street food, n
- en (cuina sobre rodes) food truck, n
<Alimentació. Gastronomia>
Definició
- La cuina sobre rodes, o la restauració sobre rodes, és el servei de restauració habilitat no en un local sinó a l'interior d'un vehicle equipat per a cuinar menjar i per a vendre'n.
. Els equivalents castellans són cocina sobre ruedas i restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- Un camió de cuina sobre rodes, o una furgoteca, és un vehicle especialment equipat per a ser utilitzat per un servei de cuina sobre rodes.
. Furgoteca és un terme que s'ha proposat com a suma de furgo- (truncació de furgoneta) i teca, per a indicar que es tracta d'una furgoneta de venda de menjar.
. Tot i que camió de cuina sobre rodes faci referència als camions i furgoteca a les furgonetes, es considera que són intercanviables sigui quin sigui el tipus de vehicle. Igualment, també es poden aplicar a camionetes, caravanes, etc.
. Els equivalents castellans són camión de cocina sobre ruedas i camión de restauración sobre ruedas, i l'anglès, food truck.
- La cuina de carrer, o el menjar de carrer, és el menjar despatxat en un servei de cuina sobre rodes o restauració sobre rodes, és a dir el menjar que s'ha preparat en un camió de cuina sobre rodes o una furgoteca i que se sol consumir en un altre lloc.
. Els equivalents castellans són comida callejera i comida de calle, i l'anglès, street food.
Nota
- 1. Altres formes que es difonen, a més de camió de cuina sobre rodes i furgoteca, són gastrobús (suma de la truncació de gastronomia i la truncació de autobús) i tecabús (suma de teca i la truncació de autobús). Com que són denominacions que també es consideren adequades, la implantació d'una forma o altra dependrà bàsicament de l'ús que en facin els parlants.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de cuina sobre rodes, cuina de carrer i camió de cuina sobre rodes al Cercaterm i també el document de criteri original, Com diem en català food truck i street food?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diem-catala-food-truck-i-street-food).
<Arts > Dansa > Dansa clàssica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dansa clàssica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/309>
- ca échappé sur les pointes [fr], n m
- ca échappé [fr], n m sin. compl.
- ca échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
- es échappé, n m
- es échappé sobre las puntas, n m
- es échappé sur les pointes, n m
- fr échappé, n m
- en échappé, n
- en échappé relevé, n
- en échappé sur les pointes, n
<Dansa clàssica > Passos i moviments>
Definició
Nota
- 1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
- 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
<Arts > Dansa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca échappé sur les pointes [fr], n m
- ca échappé [fr], n m sin. compl.
- ca échappé en puntes [échappé: fr], n m sin. compl.
- es échappé, n m
- es échappé sobre las puntas, n m
- es échappé sur les pointes, n m
- fr échappé, n m
- en échappé, n
- en échappé relevé, n
- en échappé sur les pointes, n
<Arts > Dansa>
Definició
Nota
- 1. Quan la 2a posició o la 4a posició es fa en mitja punta, aquest moviment pot rebre el nom més específic de échappé sur les demi-pointes o échappé en mitges puntes.
- 2. La forma échappé, que és el nucli de les denominacions, prové del verb francès échapper, el qual significa 'escapar' o 'esquivar'.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca a sobre, adv
- es encima, adv
- fr sur, adv
- pt em cima, adv
- en above, adv
<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de lloc>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca acantiza occidental, n f
- es acantiza sencilla
- fr acanthize sobre
- en Western thornbill
- de Walddornschnabel
- nc Acanthiza inornata
<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca acantiza occidental, n f
- es acantiza sencilla
- fr acanthize sobre
- en Western thornbill
- de Walddornschnabel
- nc Acanthiza inornata
<36.026 Ocells > Passeriformes > Acantízids>
<08 Esports de combat > 06 Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca acció sobre el ferro, n f
- es acción sobre el hierro
- fr action sur le fer
- en action on the blade
<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat d'ofici | advocada d'ofici, n m, f
- ca advocat de pobres, n m sin. compl.
- es abogado de oficio
- es abogado de pobres
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- En les causes civils, tant la part demandant com la demandada han de sol·licitar la concessió del benefici de justícia gratuïta civil si volen que els defensi un advocat d'ofici. En les causes penals, només l'acusat pot tenir-ne, i n'hi ha prou que no hagi designat ell mateix un advocat.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat de pobres, n m
- es abogado de pobres
<Història del dret>
Definició
Nota
-
La institució de l'advocat de pobres va néixer a l'edat mitjana i era una institució encarregada de l'assistència i la defensa gratuïta dels necessitats. Tant a l'època medieval com ja a la moderna, la societat pren consciència de l'elevada quantitat de persones sense recursos, però van ser els valors i principis del cristianisme tan arrelats a la societat els que van fer possible que es considerés necessari que s'havia d'ajudar aquestes persones i permetre que tinguessin dret a certes garanties judicials i a l'assessorament jurídic.
S'han trobat un gran volum de textos de l'edat mitjana que expliquen com van ser els inicis d'aquesta ajuda jurídica, que molt aviat va passar a ser obligatòria i, a més, aquesta necessitat es va fer més evident a mesura que es complicaven els processos judicials arran de la recepció del dret romà i canònic (utrumque ius, per indicar «un i altre dret»). Ambdós es van complementar i van ser inseparables l'un de l'altre cap al segle XII i durant la resta de l'època medieval i moderna de l'Imperi romà d'Occident.
La recepció del ius commune (dret romà justinià, dret canònic i dret feudal) va comportar la sofisticació dels processos judicials, i es va fer necessària una figura entesa en dret, que era el lletrat, a qui les persones es podien dirigir davant d'algun procés judicial per a demanar ajuda.
Davant d'aquesta situació i l'arrelament dels principis cristians a la societat, tal com ja s'ha esmentat, no es podia permetre que les persones amb menys recursos estiguessin excloses d'aquesta garantia, i això va donar lloc a la figura de «l'advocat de pobres», que era l'encarregat de l'assistència i la defensa judicials d'aquestes persones davant els tribunals. Ja al segle XVI aquesta institució va quedar regulada i els seus serveis van ser remunerats segons l'àmbit en què actuava (si es tractava d'un àmbit jurídic local o bé de tribunals superiors de justícia).
És important assenyalar que els Reis Catòlics van dedicar una atenció especial a tot l'àmbit de la justícia, pel fet que era una de les competències principals de la sobirania reial. Van regular aquesta figura i van incidir perquè l'assistència i defensa judicials fossin totalment gratuïtes per als necessitats, entre els quals destaquen els orfes o les viudes.
Però al segle XVIII aquesta figura va començar a entrar en decadència a causa de l'existència dels col·legis d'advocats, que foren els que van substituir aquesta institució i van instituir el torn anual d'ofici, que tenia les mateixes funcions que l'advocat de pobres. Els col·legis d'advocats s'acabaren institucionalitzant a l'època liberal i es van denominar «advocats d'ofici», tal com es coneixen en l'actualitat.
L'article 545.3 de la Llei orgànica del poder judicial estableix que l'advocat d'ofici «es designa a la persona que el sol·liciti i aquesta defensa té caràcter gratuït per a qui acrediti insuficiència de recursos econòmics per a litigar en els termes que disposa la llei», i protegeix amb aquesta figura les garanties en els processos.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agreta, n f sin. compl.
- ca sora, n f sin. compl.
- ca vinagrella, n f sin. compl.
- ca agrelles, n f pl alt. sin.
- ca agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
- ca agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
- ca agretes, n f pl alt. sin.
- ca agrets, n m pl alt. sin.
- ca herba de la verge, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca romeda, n f alt. sin.
- ca sores, n f pl alt. sin.
- ca vinagrera, n f alt. sin.
- ca vinagreta, n f alt. sin.
- ca vinagretes, n f pl alt. sin.
- ca xiscoll, n m alt. sin.
- ca agriella, n f var. ling.
- ca agriguella, n f var. ling.
- ca agrilles, n f pl var. ling.
- ca agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
- nc Rumex acetosa L. subsp. acetosa
<Botànica > poligonàcies>
