Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "soc" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
  • ca  A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
  • ca  D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
  • ca  D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

A. PREFIXOS

En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi

F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
àrea de funcionament segur àrea de funcionament segur

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  àrea de funcionament segur, n f
  • ca  SOA, n f sigla
  • es  área de funcionamiento seguro
  • es  SOA sigla
  • en  safe operating area
  • en  SOA sigla

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Àrea delimitada a la corba característica corrent-tensió d'un dispositiu electrònic que indica els valors possibles de corrent i de tensió del dispositiu per a evitar que s'arribi a fer malbé. L'àrea queda delimitada essencialment pels eixos de coordenades, pel valor de corrent màxim permès, per la corba de potència màxima dissipable i pel valor de tensió màxima permesa.

Nota

  • La sigla SOA correspon a la denominació anglesa safe operating area.
àrea sota la corba àrea sota la corba

<.FITXA REVISADA>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  àrea sota la corba, n f
  • ca  AUC, n f sigla
  • es  área bajo la curva, n f
  • es  ABC, n f sigla
  • es  AUC, n f sigla
  • fr  surface sous la courbe, n f
  • fr  SSC, n f sigla
  • en  area under the curve, n
  • en  AUC, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa.

Nota

  • Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus.

    La sigla AUC correspon a l'equivalent anglès area under the curve ('àrea sota la corba').
àrea sota la corba àrea sota la corba

<Ciències de la salut > Malalties metabòliques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de malalties metabòliques: Obesitat i diabetis [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/208/>
Aquest diccionari vol recollir els aspectes mèdics principals de l'obesitat i la diabetis, motiu pel qual inclou també símptomes, efectes, substàncies, fàrmacs, etc. que tenen relació amb aquestes malalties.

  • ca  àrea sota la corba, n f
  • ca  AUC, n f sigla
  • es  área bajo la curva, n f
  • es  ABC, n f sigla
  • es  AUC, n f sigla
  • fr  surface sous la courbe, n f
  • fr  SSC, n f sigla
  • en  area under the curve, n
  • en  AUC, n sigla

<Malalties metabòliques>

Definició
Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa.

Per exemple, en el cas d'una infecció vírica, l'àrea sota la corba es pot fer servir per representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus.

La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.
àrea sota la corba àrea sota la corba

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  àrea sota la corba, n f
  • ca  AUC, n f sigla
  • es  área bajo la curva, n f
  • es  ABC, n f sigla
  • es  AUC, n f sigla
  • fr  surface sous la courbe, n f
  • fr  SSC, n f sigla
  • gl  área baixo a curva, n f
  • gl  ABC, n f sigla
  • gl  AUC, n f sigla
  • it  area sotto la curva, n f
  • it  AUC, n f sigla
  • pt  área abaixo da curva [BR], n f
  • pt  área sob a curva [PT], n f
  • pt  AAC [BR], n f sigla
  • ro  suprafaţa de sub curbă, n f
  • en  area under the curve
  • en  AUC sigla

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa.

Nota

  • 1. En el cas d'una infecció vírica l'àrea sota la corba es pot fer servir per a representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus. 2. La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.
aplicació conjunta aplicació conjunta

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  aplicació conjunta, n f
  • ca  AC, n f sigla
  • es  aplicación conjunta
  • es  AC sigla
  • fr  application conjointe
  • fr  mise en œuvre conjointe
  • fr  MOC sigla
  • en  joint implementation
  • en  JI sigla

<Àmbits de cooperació i conflicte > Medi ambient>

Definició
Mecanisme de flexibilitat consistent a finançar, en països del Nord, projectes que els permetin reduir o emmagatzemar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a fi d'ajudar-los a assolir els seus objectius ambientals i a canvi de rebre unitats de reducció d'emissions.
arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis geoespacials arquitectura orientada a serveis geoespacials

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis geoespacials, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios geoespaciales
  • en  geospatial service oriented architecture
  • en  geospatial SOA

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Arquitectura orientada a serveis que s'aplica al programari de SIG.

Nota

  • El programari de SIG permet la materialització dels conceptes i els principis de l'arquitectura orientada a serveis en la mesura que els seus diversos components són ja programari especialitzat en determinats tipus de tasques i que la funcionalitat s'implementa sovint en forma de serveis consumits pels altres components, fet que permet que els productes de programari per als diversos components siguin en bona mesura intercanviables i amb nivells creixents d'interoperabilitat entre components de diferents segments i diferents proveïdors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis geoespacials arquitectura orientada a serveis geoespacials

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis geoespacials, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios geoespaciales
  • en  geospatial service oriented architecture
  • en  geospatial SOA

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Arquitectura orientada a serveis que s'aplica al programari de SIG.

Nota

  • El programari de SIG permet la materialització dels conceptes i els principis de l'arquitectura orientada a serveis en la mesura que els seus diversos components són ja programari especialitzat en determinats tipus de tasques i que la funcionalitat s'implementa sovint en forma de serveis consumits pels altres components, fet que permet que els productes de programari per als diversos components siguin en bona mesura intercanviables i amb nivells creixents d'interoperabilitat entre components de diferents segments i diferents proveïdors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8