Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "soldadura" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca soldadura, n f
- ca metall d'aportació, n m sin. compl.
- es metal de aportación
- es soldadura
<Construcció>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca soldadura, n f
- es soldadura
- fr soldadure
- en soldering
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca soldadura, n f
- es soldadura
- fr soudage
- en soldering
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca soldadura, n f
- ca soldatge, n m
- es soldadura
- es soldeo
- fr soudage
- en welding
<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>, <Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca soldadura, n f
- es soldadura
- fr soudage
- fr soudure
- en welding
- de Lötung
- de Schweißung
<Construcció>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca soldadura, n f
- es soldadura, n f
- fr soudure, n f
- en welding, n
- de Schweiβen, n n
<Enginyeria>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca soldadura, n f
- es soldadura
- en welding
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>, <Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
En les soldadures per fusió, l'acció de la calor dona lloc a la fusió localitzada de les peces, amb el metall en estat líquid, i aquestes s'uneixen amb o sense l'aportació d'un altre material.
En les soldadures per pressió s'escalfen les peces, amb el metall en estat pastós, i després s'uneixen mitjançant una pressió mecànica.
La soldadura per fusió superficial del metall es pot efectuar per mitjà de gas, d'un arc voltaic, de termita, de feix d'electrons o de làser. En la soldadura per fusió amb gas, anomenada també soldadura autògena, soldadura amb bufador o soldadura amb gas, la pressió local del metall i la unió de les vores de les peces s'aconsegueix, sovint, afegint-hi un material d'aportació del mateix tipus que el que es vol soldar, en forma de filferro o de barreta, per l'elevada temperatura obtinguda per la combustió, a la boca del broquet d'un bufador, d'una mescla de gas (acetilè, hidrogen, gas d'enllumenat, mescla de metà, propà i etilè, vapors de combustibles líquids, etc.) i oxigen. En la soldadura per fusió amb arc voltaic, o soldadura per arc, l'escalfor és fornida per un arc voltaic que salta entre la peça, connectada a un pol de la font d'energia elèctrica, i la barreta de metall d'aportació, connectada a l'altre pol, o un elèctrode de carbó (cas en què el metall d'aportació procedeix d'una barreta independent), i que va fonent progressivament el metall de la barreta i omplint la ranura existent entre les dues peces que es volen unir. La soldadura per arc es pot efectuar també en una atmosfera de gas inert, generalment argó, o d'hidrogen atòmic, que surt a raig per un broquet de cadascun dels elèctrodes de tungstè. En la soldadura per fusió amb termita, soldadura amb termita o soldadura aluminotèrmica, actua com a metall d'aportació i com a transportador de calor l'acer líquid sobreescalfat procedent de la reducció de l'òxid de ferro de la termita en ser inflamada. En la soldadura per fusió amb feix d'electrons o de làser, l'escalfor és fornida per un feix concentrat d'electrons o bé per un feix de làser l'alta energia dels quals provoca una fusió gairebé instantània i molt localitzada, circumstància que la fa especialment indicada per a la seva aplicació a la microelectrònica.
Entre els procediments de soldadura per pressió cal destacar els de forja i per resistència elèctrica i les variants de l'autògena i amb termita, amb l'aplicació de pressió.
La soldadura per forja s'efectua escalfant les peces a una temperatura pròxima a la de fusió i forjant-les juntes per pressió o amb el martell, eventualment mantenint la temperatura pròxima a la fusió per escalfament amb gas.
En la soldadura per resistència elèctrica, molt adequada per a la unió de xapes sobreposades, les peces se subjecten fortament unides per dos elèctrodes, i el corrent elèctric, molt intens, que passa de l'un a l'altre a través de les planxes troba en les superfícies de contacte una resistència que les escalfa, per l'efecte Joule, fins a fondre-les superficialment. Si els elèctrodes són constituïts per dues rodetes o per dos discs, entre els quals es desplacen les dues xapes que es volen soldar, sobté la soldadura per costura o soldadura per banda; si són dos corrons, la soldadura contínua, i si són elèctrodes prims, semblants a punxons, la soldadura per punts. Alguns metalls no són soldables per cap dels procediments esmentats, com ara el zirconi amb l'acer o el molibdè amb l'alumini, i es recorre a procediments especials, com ara la soldadura per ultrasons, en la qual no hi ha cap modificació de l'estructura cristal·lina dels metalls i les peces s'uneixen per la penetració recíproca de les irregularitats de l'una en les de l'altra per vibració, en ser comprimides entre una enclusa i una tija o barreta emissora d'ultrasons.
Des del punt de vista de la construcció metàl·lica, existeixen fonamentalment dos tipus de soldadura: la soldadura a topar i la soldadura de cordó. La soldadura a topar consisteix a unir dues xapes situades, generalment, en un mateix pla. Si la soldadura és accessible només per un costat i la xapa té un gruix de més de 6 mm, es recomana preparar la xapa per aconseguir una bona penetració de la soldadura sobre el metall. Els tipus de preparació de vores més habituals són: en V, en U, en X i en doble U (figura 1). D'altra banda, les soldadures a topar es poden classificar segons la posició relativa de les xapes a unir en: soldadura a topar en T, en angle i amb cantonades aixecades (figura 2). Les soldadures de cordó es poden classificar, en funció de la seva forma, com a cordó d'angle, d'angle frontal, d'angle lateral i d'angle oblic. Aquestes denominacions depenen de la posició que ocupa amb relació a la força que actua sobre la unió (figura 3): cordó frontal (normal a la direcció de la força), cordó lateral (paral·lel a la direcció de la força) i cordó oblic (oblic a la direcció de la força). Segons la seva posició durant l'execució de la soldadura, els cordons de soldadura es poden classificar en (figura 4): cordó pla, si la seva superfície és gairebé horitzontal i el metall d'aportació s'aboca des de dalt; cordó en angle horitzontal, si es forma per la intersecció d'un pla horitzontal amb un pla vertical; cordó horitzontal en cornisa, si se situa en un pla vertical i la seva direcció és horitzontal; cordó vertical, si té la direcció vertical, i cordó de sostre, si se situa en un pla horitzontal però per la cara inferior.