Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca indemnitat sexual, n f
es indemnidad sexual

Definició

Exempció de dany sexual a persones menors de tretze anys, privades de sentit o amb trastorn mental.

Nota

Àmbit: Espanya
La Llei orgànica 11/1999, del 30 d'abril, de modificació del títol VIII del llibre II del Codi penal, aprovat per la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, ha modificat el contingut i la rúbrica «Delictes contra la llibertat sexual» es passa a denominar «Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals». La reforma es deu al fet que dins el títol dels delictes contra la llibertat sexual n'hi havia alguns que no comportaven cap atemptat contra aquella. És més, es tracta de casos en què es nega al subjecte passiu la capacitat de decidir si vol realitzar algun comportament de naturalesa sexual. Per exemple, l'article 181 castiga com a delicte d'abús sexual la realització d'actes que atemptin contra la llibertat o la indemnitat sexual sense violència o intimidació o sense consentiment. L'article 181.2 estableix que es consideren no consentits els abusos realitzats sobre menors de tretze anys o sobre persones privades de sentit o aprofitant-se de llur trastorn mental. En aquests casos es considera que es protegeix la indemnitat sexual.
En el cas del menor, es tracta de protegir la seva llibertat futura o el desenvolupament correcte de la seva personalitat, i en el cas de les persones privades de sentit o que pateixen un trastorn mental, es tracta d'evitar que abusin de la seva manca de llibertat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

ca indemnitat sexual, n f
es indemnidad sexual, n f
fr intégrité sexuelle, n f
en sexual integrity, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició

Dret d'una persona a no patir interferències en el desenvolupament de la seva sexualitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

ca indemnitat sexual, n f
es indemnidad sexual, n f
fr intégrité sexuelle, n f
en sexual integrity, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició

Dret d'una persona a no patir interferències en el desenvolupament de la seva sexualitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>

ca indemnitat sexual, n f
es indemnidad sexual, n f
fr intégrité sexuelle, n f
en sexual integrity, n

Definició

Dret d'una persona a no patir interferències en el desenvolupament de la seva sexualitat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>

ca indemnitat sexual, n f
es indemnidad sexual, n f
fr intégrité sexuelle, n f
en sexual integrity, n

Definició

Dret d'una persona a no patir interferències en el desenvolupament de la seva sexualitat.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca indemnització, n f
ca indemnitat, n f sin. compl.
es indemnidad
es indemnización

Definició

Reparació que consisteix a compensar una persona per rescabalar-la dels danys produïts o de l'incompliment d'un contracte o pacte previ.

Nota

Àmbit: Espanya
Des del punt de vista del dret comú d'obligacions i contractes, la indemnització és una conseqüència jurídica de l'aplicació de les normes de responsabilitat civil per incompliment o bé d'un contracte o d'un pacte previ (responsabilitat contractual), o bé del principi alterum non laedere ('no danyar els altres', base de la responsabilitat extracontractual). La indemnització no és, però, una institució exclusiva del dret civil, sinó que és comuna a totes les branques de l'ordenament en què hi ha relacions jurídiques de les quals poden sorgir danys patrimonials o morals. Per això, en una accepció més àmplia i vàlida per a tot l'ordenament jurídic, la indemnització és la reparació, la compensació o el rescabalament dels danys i els perjudicis soferts a conseqüència d'una situació jurídica prèvia que els ha generat.
La indemnització és una figura fortament arrelada en el naixement de la responsabilitat civil contractual i la responsabilitat civil extracontractual i en els primers codis civils, i present en el Codi civil espanyol (CC) vigent. De la mateixa manera, els diversos codis penals, inclòs l'actual (Codi penal [CP] del 1995), han regulat la responsabilitat civil derivada del delicte. En l'àmbit del dret del treball, tant la Llei de contracte de treball del 1944, de l'Estat, com la Llei 16/1976, del 8 d'abril, de relacions laborals, de l'Estat, van establir diverses modalitats d'indemnització. Posteriorment, l'Estatut dels treballadors (ET) i les seves principals reformes (1984, 1994 i 1995) han consolidat el sistema d'indemnitzacions en l'àmbit laboral. En l'àmbit de la seguretat social, la indemnització està relacionada amb la Llei d'accidents de treball del 1900, de l'Estat, i més endavant ha estat recollida en les diverses normes del sistema, i també en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1994.
En el dret comú d'obligacions i de contractes, cal tenir en compte quatre elements relatius a la indemnització. Quant a l'abast de l'obligació d'indemnitzar, és indemnitzable el dany patrimonial i moral, i també el dany emergent i el menyscabament de guanys. En altres paraules, la indemnització comprèn tots els danys objectivament imputables a la manca de compliment o a la conducta o l'activitat de la persona responsable, i compensa (amb disminució de la quota de responsabilitat) els danys que siguin conseqüència de culpa concorrent o d'incompliment de la persona perjudicada. Quant als subjectes de la pretensió indemnitzatòria, la legitimació activa per a demanar una indemnització la tenen, a més dels perjudicats, llurs familiars en cas de mort (hereus o no, en l'ordre prelatiu de consanguinitat i afinitat per graus de proximitat), sempre que depenguessin econòmicament de la persona difunta, o hi tinguessin lligams afectius. Quant al termini de prescripció per a exercir judicialment l'acció de reclamació d'indemnització, s'estableix en un any per als casos de responsabilitat civil extracontractual (tant per un fet il·lícit propi com per un fet aliè que generi responsabilitat indirecta, segons els articles 1902 i 1903 CC), i en quinze per als casos de responsabilitat civil contractual (o acció de repetició de l'article 1904 CC). Quant a les modalitats de rescabalament, la indemnització acostuma a ser en diners, en forma de capital a tant alçat, però en casos de lesions greus a la persona perjudicada, algunes sentències fixen rendes periòdiques i vitalícies.
En el dret del treball i de la seguretat social, la indemnització presenta tres manifestacions, cadascuna amb les modalitats corresponents, que es descriuen a continuació.
En primer lloc, hi ha les indemnitzacions associades a la relació individual de treball, que poden ser de tres tipus.
1. Indemnitzacions prèvies a la negociació del contracte i a l'inici d'execució de la relació laboral, compostes dels elements descrits a continuació. I) Pel que fa a tractes preliminars, processos de selecció i proves fetes sense compromís de contractació posterior, generen dret a una indemnització pels danys reals (com ara despeses de viatge o danys morals per intromissió il·legítima en l'esfera privada de la persona) que una part hagi sofert pel comportament dolós o culpós de l'altra part (responsabilitat civil extracontractual de l'article 1902 CC). II) En el cas de promeses de contracte i de precontractes, si la part treballadora incompleix la promesa, l'empresa pot reclamar una indemnització si no hi ha hagut preavís i s'han produït danys patrimonials per impossibilitat de substituir el treballador o la treballadora immediatament; si l'empresa incompleix la promesa, els treballadors poden reclamar una indemnització pels danys reals (com ara les despeses, el cost de la renúncia a la feina anterior i una indemnització equivalent a l'acomiadament pels dies transcorreguts del contracte no signat). I III) Quant als contractes amb incompliment abans de l'inici efectiu de l'execució de la relació laboral, la jurisprudència els considera un incompliment contractual, no un acomiadament, i els jutges han de fixar, si no hi ha acord previ entre les parts, la indemnització pels danys patrimonials i morals soferts, incloent-hi el dany emergent i el menyscabament de guanys.
2. Indemnitzacions durant el desenvolupament de la relació laboral, amb els tipus descrits a continuació. I) Pel que fa a la indemnització per nul·litat contractual, en els casos de nul·litat absoluta, a més del salari corresponent (enriquiment injust de l'empresa), els treballadors poden reclamar una indemnització per les despeses sofertes amb relació al contracte nul, sempre que l'empresa hagi actuat de manera dolosa (mitjançant engany conscient). També es pot demanar una indemnització pels danys i els perjudicis derivats de la nul·litat relativa o parcial del contracte. II) En cas d'incompliment de les parts dels deures o les prestacions contractuals, els treballadors han d'indemnitzar l'empresa si incompleixen els pactes contractuals (d'acord amb l'article 21 de l'ET) de no-concurrència, de dedicació exclusiva, de permanència i de no-competència postcontractual. L'empresa ha d'indemnitzar els treballadors amb un 10 % d'interès en cas d'endarreriment en el pagament del salari, i els treballadors (o llurs beneficiaris) també poden reclamar la indemnització corresponent pels danys soferts per l'incompliment previ empresarial de mesures de seguretat i de salut laboral; l'empresa pot concertar pòlisses d'assegurances per a cobrir aquesta indemnització. III) Quant a les indemnitzacions taxades per despeses dels treballadors, les bestretes, s'hi poden incloure les dietes i les assignacions per a despeses de viatge, els plusos de distància i de transport, el desgast d'eines pròpies, la compra i el manteniment de la roba de treball i altres conceptes que es pacten en la negociació col·lectiva o mitjançant acords individuals. IV) Pel que fa a les indemnitzacions per modificació del contracte, en cas de trasllat els treballadors tenen dret a optar lliurement per l'extinció del contracte i a cobrar una indemnització de vint dies de salari per any treballat (amb el prorrateig mensual dels períodes inferiors a un any), amb un màxim de dotze mensualitats. En cas de modificació substancial del contracte de treball, els treballadors en poden demanar l'extinció si consideren que la modificació els comporta un perjudici, i cobrar una indemnització de vint dies de salari per any treballat (amb el prorrateig mensual dels períodes inferiors a un any), amb un màxim de nou mensualitats. Tanmateix, si el perjudici afecta greument la formació professional dels treballadors o llur dignitat, poden sol·licitar l'extinció unilateral i causal del contracte i tenen dret a una indemnització de quaranta-cinc dies per any treballat (amb el prorrateig mensual dels períodes inferiors a un any) amb un màxim de quaranta-dues mensualitats. V) En el cas de la suspensió del contracte, la negativa empresarial a la reincorporació, després d'una suspensió contractual o una excedència forçosa amb reserva del lloc de treball, es considera acomiadament i fa entrar en joc les indemnitzacions per acomiadament. La demora empresarial en la reincorporació dels treballadors en excedència voluntària que sol·liciten reprendre la relació laboral suspesa en un lloc de treball vacant permet als treballadors demanar una indemnització equivalent als salaris no percebuts des de l'existència del lloc de treball vacant (amb el descompte del salari rebut en una altra empresa durant el temps transcorregut entre la sol·licitud i la reincorporació efectiva, si escau). L'acció per a demanar la reincorporació prescriu al cap d'un any des que el treballador o la treballadora té coneixement de l'existència del lloc de treball vacant a l'empresa. VI) Quant a la indemnització per danys a la dignitat dels treballadors (per exemple, l'assetjament sexual), els qui n'han sofert en poden demanar una per danys i perjudicis, a més d'una indemnització per l'extinció unilateral i causal del contracte de treball (art. 50.2 ET). I VII) Pel que fa a la indemnització per danys a terceres persones derivada d'actes dels treballadors, l'empresa és la responsable civil subsidiària d'aquests actes delictius i, per tant, ha de pagar les indemnitzacions per danys a les parts perjudicades en cas d'insolvència dels treballadors. El pagament de la indemnització a càrrec de l'empresa s'ha de produir quan hi ha una relació de dependència entre empresa i el treballador o la treballadora i, a més, el delicte s'ha comès dins l'àmbit de les funcions laborals encomanades (encara que s'hagi extralimitat en el desenvolupament de les seves funcions); també és un requisit que el treballador o la treballadora sigui insolvent i no pugui afrontar la indemnització. L'empresa és responsable civil directa (per culpa in vigilando, que converteix la responsabilitat en quasi objectiva) dels danys produïts a terceres persones pels treballadors al seu servei, per bé que té el dret de repetició contra els treballadors per al reintegrament dels abonaments en concepte d'indemnització.
3. Indemnitzacions per extinció de la relació laboral. Si es produeix la mort, la jubilació o la incapacitat de l'empresari o l'empresària, l'extinció contractual comporta el dret dels treballadors a percebre una indemnització equivalent a un mes de salari. En cas d'extinció voluntària del contracte per una causa justa (art. 50 ET), els treballadors han de rebre una indemnització de quaranta-cinc dies per any treballat, amb un màxim de quaranta-dues mensualitats i el prorrateig mensual dels períodes inferiors a un any de serveis prestats. Els treballadors han de rebre la mateixa indemnització en cas d'acomiadament disciplinari o d'acomiadament per causes objectives declarat improcedent, sempre que l'empresa no opti per la readmissió; l'empresa no pot decidir en el cas dels representants dels treballadors ni si, per negociació col·lectiva, s'ha estès el dret d'opció als treballadors i ells són qui decideixen si volen cobrar la indemnització o si prefereixen la readmissió. En cas d'acomiadament per causes objectives, la indemnització per als treballadors és de vint dies de salari per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats, i una indemnització substitutiva del preavís de trenta dies de salari si l'empresa no respecta, totalment o parcialment, el preavís quant a la data d'efecte de l'acomiadament. En cas d'acomiadament col·lectiu, la indemnització per als treballadors ha de ser de vint dies de salari per any treballat, amb un màxim de dotze mensualitats; la indemnització es pot millorar mitjançant un pacte durant el període de negociació entre els representants dels treballadors i l'empresa. Finalment, en el cas dels esportistes professionals, si el contracte s'extingeix per la mort de l'esportista produïda durant l'exercici de l'esport, els hereus o els beneficiaris tenen dret a una indemnització de sis mensualitats.
En segon lloc, hi ha les indemnitzacions associades a les relacions col·lectives de treball, que poden ser dels tres tipus que es descriuen a continuació.
1. Indemnitzacions per vulneració de la llibertat sindical. A més de demanar la paralització de l'acte lesiu de la llibertat sindical (tutela inhibitòria) i la declaració de nul·litat amb caràcter retroactiu o ex tunc de l'acte empresarial antisindical (tutela restitutòria), els treballadors o els sindicats afectats poden reclamar una indemnització per a rescabalar els danys patrimonials (per exemple, en cas de trasllat discriminatori per raons sindicals que comporti la pèrdua d'un complement salarial de lloc de treball) i, especialment, els danys morals soferts. En la valoració dels danys morals s'inclouen tant l'impacte psíquic de la mesura antisindical sobre el treballador o la treballadora com la disminució de l'acció sindical i la pèrdua de prestigi dels afiliats o del sindicat. A més, la indemnització fixada també pot tenir en compte l'efecte dissuasori per a noves conductes antisindicals amb vista al futur.
2. Indemnitzacions per danys produïts a les instal·lacions i als béns de l'empresa durant el desenvolupament del dret de vaga. En aquests casos, a banda del fet que la realització de la vaga esdevé il·lícita o abusiva, l'empresa pot reclamar una indemnització per danys i perjudicis als treballadors, als representants del comitè d'empresa en vaga o als piquets informatius responsables dels danys, entre altres agents.
3. Indemnitzacions per incompliment de les clàusules normatives i les obligacions fixades en els convenis col·lectius. En aquests casos, l'incompliment en l'aplicació i el compliment abusiu, fraudulent o arbitrari comporten el dret de reclamar una indemnització en cas de menyscabament dels drets subjectius o dels interessos legítims propis.
En tercer lloc, hi ha les indemnitzacions associades a la relació jurídica de seguretat social, que poden ser dels cinc tipus descrits a continuació.
1. Indemnitzacions en cas d'incapacitat permanent parcial. La incapacitat permanent parcial és el grau d'incapacitat que afecta el treballador o la treballadora i li provoca una disminució no inferior al 33 % en el rendiment normal per a la professió habitual. La persona beneficiària d'aquesta prestació de la Seguretat Social rep una indemnització a tant alçat de vint-i-quatre mensualitats de la base reguladora (base de cotització del mes anterior a la baixa, dividida pel nombre de dies treballats en el darrer mes) utilitzada per al càlcul de la prestació d'incapacitat temporal.
2. Indemnitzacions en cas d'incapacitat permanent total. La incapacitat permanent total és el grau d'incapacitat que impedeix al treballador o la treballadora dur a terme totes les tasques de la seva professió habitual (o, com a mínim, les fonamentals), però conserva la capacitat per a desenvolupar altres feines. Com a alternativa a la prestació vitalícia, els majors de vint-i-un anys i els menors de seixanta anys poden demanar una indemnització a tant alçat i acreditar que la volen percebre per a treballar com a autònoms o per a continuar com a treballadors per compte d'altri, i no com a pensionistes. Un cop l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha concedit la indemnització, fins als seixanta anys no es pot tornar a demanar la prestació vitalícia. Aquesta indemnització s'ha de demanar en els tres anys posteriors al compliment dels vint-i-un anys, o en la data de la resolució que reconeix el grau d'incapacitat permanent total. L'import de la indemnització depèn de l'edat de la persona sol·licitant (com menys edat, més quantitat) i es calcula, a més, un nombre de mensualitats sobre la base reguladora d'incapacitat permanent total (art. 140 LGSS). Les mensualitats que corresponen, segons l'edat, són les següents: per als menors de cinquanta anys, vuitanta-quatre mensualitats; als cinquanta-quatre anys, setanta-dues mensualitats; als cinquanta-cinc anys, seixanta mensualitats; als cinquanta-sis anys, quaranta-vuit mensualitats; als cinquanta-set anys, trenta-sis mensualitats; als cinquanta-vuit anys, vint-i-quatre mensualitats, i als cinquanta-nou anys, dotze mensualitats.
3. Indemnitzacions per lesions permanents no invalidants. Són indemnitzacions per lesions, mutilacions i deformitats permanents regulades per un barem i causades per accident de treball o malaltia professional. Impliquen una disminució de la integritat física dels treballadors, però no comporten una incidència incapacitant negativa sobre la capacitat laboral dels treballadors en llur professió habitual; comporten el dret de percebre una indemnització a tant alçat (si són diverses lesions, es fixa una indemnització per a cada lesió), d'acord amb el barem aprovat per l'Ordre ministerial del 16.1.1991.
4. Indemnitzacions en cas de mort. Són indemnitzacions a tant alçat i n'hi ha de dos tipus, descrits a continuació. I) La indemnització complementària de la pensió per mort (per al cònjuge que sobrevisqui) i de la de supervivència (per als orfes). En el cas del cònjuge vidu o la vídua (si n'hi ha més d'un o d'una, es fa el prorrateig segons el temps de convivència), la indemnització és equivalent a sis mensualitats de la base reguladora de la pensió de viduïtat. En el cas dels orfes, és equivalent a una mensualitat de la base reguladora de la pensió d'orfandat per a cada descendent, més la part proporcional de les sis mensualitats en cas que no hi hagi cònjuge amb dret a la indemnització. I II) La indemnització substitutiva de la pensió de viduïtat i orfandat. Si no hi ha familiars amb dret a aquestes pensions, els pares de la persona difunta tenen dret a rebre una indemnització de dotze mensualitats (si viuen el pare i la mare) o de nou mensualitats de la base reguladora de la pensió de viduïtat (si només viu un dels dos), sempre que demostrin que gaudien de l'ajut econòmic de la persona difunta.
5. Recàrrecs de prestacions per accident de treball o malaltia professional motivats per l'incompliment empresarial de mesures preventives. És una indemnització taxada a càrrec de l'empresa que el treballador o la treballadora, o els seus beneficiaris, té dret a rebre (entre el 30 % i el 50 % d'increment sobre les prestacions causades, fixada per l'INSS i revisable per la jurisdicció social), que l'empresa diposita com a capital cost a la Tresoreria General de la Seguretat Social. Finalment, cal dir que aquesta indemnització no es pot incloure en una pòlissa d'assegurances.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca indemnització, n f
ca indemnitat, n f sin. compl.
es indemnidad
es indemnización

Definició

Acció i efecte d'indemnitzar.

Nota

Àmbit: Inespecífic

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca l'element que has sol·licitat requereix autenticació (tu)
ca l'element que heu sol·licitat requereix autenticació (vós)
en the item you requested requires proper authentication

<Localització > Fraseologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca modernitat, n f
es modernidad, n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca modernitat, n f
es modernidad, n f
en modernity, n

<Modernització i globalització>

Definició

Conjunt de característiques que defineixen les societats occidentals sorgides a partir del Renaixement i consolidades amb la revolució industrial, la científica i la democràtica.

Nota

1. El terme modernitat és un concepte relativament recent que comença a usar-se de forma rellevant als anys seixanta del segle XX.
2. Algunes de les característiques que defineixen la modernitat són l'economia industrial capitalista, l'organització política democràtica o una estructura social flexible.
3. Segons Max Weber, la modernitat comporta la diferenciació progressiva de les esferes de l'activitat humana (el dret, la ciència, la política, la moral, l'art, etc.) i l'adopció en l'interior de cadascuna d'aquestes esferes d'uns criteris de regulació relativament autònoms.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "solemnitat" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota