Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "solitari" dins totes les àrees temàtiques

solitari solitari

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  solitari, n m
  • es  solitario
  • fr  solitaire
  • en  solitaire

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

solitari solitari

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  solitari, n m
  • es  solitario, n m
  • fr  solitaire, n m
  • pt  solitário, n m
  • en  solitaire, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

tènia tènia

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  tènia, n f
  • ca  solitari, n m sin. compl.
  • ca  solitària, n f sin. compl.
  • es  tenia
  • fr  ténia
  • en  taenia
  • en  tapeworm

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidum i Hymenolepis. L'escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos (el rostre) per a poder-se fixar a les parets de l'intestí de l'animal parasitat (sobretot ocells i mamífers), amb un nombre variable de proglotis hermafrodites (anells) que, en madurar, es desprenen. No posseeixen tub digestiu i l'alimentació es fa a través de llur superfície per mitjà de microvellositats. La longitud de les tènies pot anar des d'uns quants mil·límetres fins a uns quants metres.

Nota

  • La denominació tènia prové del llatí taenia 'cinta, faixa'.