Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "solleric" dins totes les àrees temàtiques

amanida d'api i pastanaga amb formatge fresc amanida d'api i pastanaga amb formatge fresc

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'api i pastanaga amb formatge fresc
  • es  ensalada de apio y zanahoria con queso fresco
  • fr  salade de céleri et de carotte au fromage frais
  • it  insalata di sedano e carota con formaggio fresco
  • en  celery and carrot salad with fresh cheese
  • de  Sellerie-Karottensalat mit Frischkäse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bacil del còlera bacil del còlera

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  bacil del còlera, n m
  • ca  vibrió colèric, n m sin. compl.
  • ca  vibrió del còlera, n m sin. compl.
  • es  bacilo del cólera, n m
  • es  vibrión colérico, n m
  • es  vibrión del cólera, n m
  • fr  vibrion cholérique, n m
  • en  cholera bacillus, n
  • en  cholera vibrio, n
  • nc  Vibrio cholerae

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Vibrio, de la família de les vibrionàcies, productor de toxines que poden causar el còlera o, en algun cas, gastroenteritis més lleus.

Nota

  • 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 22ºC i 40ºC de temperatura. És un bacteri molt sensible a la temperatura.
  • 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i l'aigua, dolça o salada.
  • 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les afeccions són més greus en persones immunodeprimides o amb desnutrició.
  • 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aigua contaminada i, secundàriament, al consum de productes de la pesca obtinguts en aigües costaneres contaminades.
bilis bilis

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
brioixeria brioixeria

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería
  • fr  viennoiserie
  • en  viennoiserie

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.

Nota

  • Si bé des del punt de vista de la legislació les formes pastisseria i brioixeria designen conceptes diferents, en la llengua general la forma castellana bollería correspon en català a pastes o pastisseria.
brioixeria brioixeria

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería
  • fr  viennoiserie
  • en  viennoiserie

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

brioixeria brioixeria

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería, n f
  • fr  viennoiserie, n f
  • pt  pães e bolos, n m pl
  • en  viennoiserie, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cadirat, n m
  • es  sillería
  • fr  stalles
  • en  choir stalls

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

Nota

  • Convé no confondre el terme cadirat, que designa el conjunt de cadires integrades a l'estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions, amb cadiratge, que fa referència al conjunt de cadires o a un joc de cadires iguals o d'un mateix tipus, generalment propis de sales d'espera o de cerimònies.
cadirat cadirat

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  cadirat, n m
  • es  sillería
  • en  choir stalls
  • en  stalls

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>

Definició
Conjunt de cadires integrades a l'estructura del cor d'una església, generalment decorades amb motius escultòrics.
cadirat cadirat

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cadirat, n m
  • es  sillería, n f
  • fr  stalles, n f pl
  • en  choir stalls, n
  • eu  aulkiteria, n
  • eu  koru-aulkiteria, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cadiratge, n m
  • es  sillería
  • fr  chaises
  • en  chairs
  • en  set of chairs

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

Nota

  • Convé no confondre el terme cadiratge, que designa el conjunt de cadires o a un joc de cadires iguals o d'un mateix tipus, generalment propis de sales d'espera o de cerimònies, amb cadirat, que fa referència al conjunt de cadires integrades a l'estructura del cor de les esglésies o de les sales de reunions.