Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sorna" dins totes les àrees temàtiques

garbelladora de sorra garbelladora de sorra

<Medi ambient>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  garbelladora de sorra, n f
  • es  cribadora de arena, n f
  • es  máquina limpiaplayas, n f
  • fr  nettoyeur de sable, n m
  • en  beach cleaner, n
  • en  beach cleaning machine, n
  • en  sand cleaning machine, n
  • en  sandboni, n

<Medi ambient>

Definició
Màquina emprada en la neteja de les platges que remou la sorra fins a uns 10 cm de profunditat i que incorpora un sedàs per a retenir les partícules més gruixudes, com ara burilles i altres residus.
gat de la sorra gat de la sorra

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  gat de la sorra, n m
  • es  gato de las arenas, n m
  • fr  chat des sables, n m
  • en  sand cat, n
  • de  Sandkatze, n f
  • nc  Felis margarita

<Mamífers > Carnívors > Fèlids>

gat de la sorra gat de la sorra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  gat de la sorra, n m
  • es  gato de las arenas, n m
  • fr  chat des sables, n m
  • en  sand cat, n
  • de  Sandkatze, n f
  • nc  Felis margarita

<Mamífers > Carnívors > Fèlids>

gravat a la sorra gravat a la sorra

<Arts > Gravat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gravat a la sorra, n m
  • es  grabado a la arena

<Arts > Gravat>

imatge de rellotge de sorra imatge de rellotge de sorra

<Neurologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  imatge de rellotge de sorra, n f

<Neurologia>, <Oncologia i radioteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Imatge que presenta dues zones d'engruiximent separades per una porció estreta o istme. És característica dels tumors benignes dels nervis raquidis (schwanomes o neurinomes).
infestació per mosca de la sorra infestació per mosca de la sorra

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  infestació per mosca de la sorra
  • en  infestation by sand flea

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

llenguado d'arena llenguado d'arena

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado d'arena, n m
  • ca  golleta, n f sin. compl.
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llenguado de sorra, n m sin. compl.
  • ca  llenguado pelut, n m sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peludet, n m sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • nc  Microchirus variegatus
  • nc  Microchirus lingula var. ling.
  • nc  Solea variegata var. ling.
  • es  golleta
  • fr  sole-perdrix commune
  • en  thickback sole

<Peixos > Soleids>

llenguado d'arena llenguado d'arena

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado d'arena, n m
  • ca  golleta, n f sin. compl.
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llenguado de sorra, n m sin. compl.
  • ca  llenguado pelut, n m sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peludet, n m sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • nc  Microchirus variegatus
  • nc  Microchirus lingula var. ling.
  • nc  Solea variegata var. ling.
  • es  golleta
  • fr  sole-perdrix commune
  • en  thickback sole

<Peixos > Soleids>

mètode de la sorra mètode de la sorra

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  mètode de la sorra, n m
  • es  método de la arena
  • en  sand method

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Procediment de mesura del volum que ocupa una mostra de ^sòl^ extreta d'un clot, més o menys cilíndric, excavat per mesurar-ne la ^densitat^ in situ, consistent a abocar a sobre una sorra normalitzada, molt uniforme i seca, de densitat coneguda, segons la norma UNE 103503.

Una vegada excavat el clot, amb les precaucions necessàries per a recollir tot el material, se centra al damunt un recipient en posició invertida, que prèviament s'ha omplert amb la sorra fins a una vàlvula de tancament, i s'obre la vàlvula fent que la sorra ocupi per gravetat el volum del clot i el d'un embut de transició. Pesant el recipient abans i després de l'assaig es pot estimar el volum del clot i el de l'embut, conegut prèviament.
malaltia de Borna malaltia de Borna

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malaltia de Borna, n f
  • ca  meningitis cerebroespinal epizoòtica, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>, <Veterinària>

Definició
Encefalomielitis infecciosa greu produïda per un virus específic. Afecta animals (èquids, bovins, ovins) produint-los depressió, després excitació i espasmes, i a la fi paràlisis. És similar a l'encefalitis epidèmica.