Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sos" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme? 0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gos d'assistència, gos de senyalització de sons, gos pigall, gos guia, gos d'avís o gos per a persones amb autisme?
  • es  (gos d'assistència) perro de asistencia, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro de señalización de sonidos, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro oyente, n m
  • es  (gos de senyalització de sons) perro señal, n m
  • es  (gos pigall) perro guía, n m
  • fr  (gos d'assistència) chien d'assistance, n m
  • fr  (gos de senyalització de sons) chien-guide pour personne malentendante, n m
  • fr  (gos de senyalització de sons) chien-guide pour personne sourde, n m
  • fr  (gos pigall) chien d'aveugle, n m
  • fr  (gos pigall) chien-guide, n m
  • en  (gos d'assistència) assistance dog, n
  • en  (gos de senyalització de sons) hearing dog, n
  • en  (gos de senyalització de sons) hearing ear dog, n
  • en  (gos pigall) guide dog, n

<Ciències socials > Serveis socials>

Definició
Tant gos d'assistència com gos de senyalització de sons, com gos pigall i gos guia, com gos d'avís i com gos per a persones amb autisme (tots sis, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un gos d'assistència és un gos ensinistrat en un centre especialitzat per a ajudar persones amb discapacitats físiques o sensorials o amb determinades malalties. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a tots els gossos especialitzats a ajudar els seus propietaris en discapacitats i malalties diverses.
. L'equivalent castellà és perro de asistencia; el francès, chien d'assistance, i l'anglès, dog assistance.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de gossos d'assistència:

- Els gossos de senyalització de sons són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat auditiva.
. Els equivalents castellans són perro de señalización de sonidos, perro oyente i perro señal; els francesos, chien-guide pour personne malentendante i chien-guide pour personne sourde, i els anglesos, hearing dog i hearing ear dog.

- Els gossos pigall, o gossos guia, són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat visual.
. L'equivalent castellà és perro guía; els francesos, chien d'aveugle i chien-guide, i l'anglès, guide dog.

- Els gossos de servei són els gossos d'assistència que ajuden persones amb discapacitat física per culpa d'una malaltia, com ara l'esclerosi o una tetraplegia.

- Els gossos per a persones amb autisme són els gossos d'assistència que ajuden persones amb una discapacitat causada pel trastorn autista.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de gos d'assistència, gos de senyalització de sons i gos pigall al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'anomena el gos que ajuda les persones amb discapacitat auditiva?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2633).
àrea de funcionament segur àrea de funcionament segur

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  àrea de funcionament segur, n f
  • ca  SOA, n f sigla
  • es  área de funcionamiento seguro
  • es  SOA sigla
  • en  safe operating area
  • en  SOA sigla

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Àrea delimitada a la corba característica corrent-tensió d'un dispositiu electrònic que indica els valors possibles de corrent i de tensió del dispositiu per a evitar que s'arribi a fer malbé. L'àrea queda delimitada essencialment pels eixos de coordenades, pel valor de corrent màxim permès, per la corba de potència màxima dissipable i pel valor de tensió màxima permesa.

Nota

  • La sigla SOA correspon a la denominació anglesa safe operating area.
àrea sota la corba àrea sota la corba

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  àrea sota la corba, n f
  • ca  AUC, n f sigla
  • es  área bajo la curva, n f
  • es  ABC, n f sigla
  • es  AUC, n f sigla
  • fr  surface sous la courbe, n f
  • fr  SSC, n f sigla
  • gl  área baixo a curva, n f
  • gl  ABC, n f sigla
  • gl  AUC, n f sigla
  • it  area sotto la curva, n f
  • it  AUC, n f sigla
  • pt  área abaixo da curva [BR], n f
  • pt  área sob a curva [PT], n f
  • pt  AAC [BR], n f sigla
  • ro  suprafaţa de sub curbă, n f
  • en  area under the curve
  • en  AUC sigla

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Àrea que, en un gràfic, queda entre la corba i l'abscissa.

Nota

  • 1. En el cas d'una infecció vírica l'àrea sota la corba es pot fer servir per a representar l'exposició total del virus a un fàrmac o l'efecte total del fàrmac sobre aquest virus. 2. La sigla AUC prové de l'anglès area under the curve.
òxid nítric-sintasa òxid nítric-sintasa

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  òxid nítric-sintasa, n m
  • ca  NOS, n m sigla
  • en  nitric-oxide synthase, n
  • en  NOS, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut>

Nota

  • Enzim de codi EC 1.14.13.39.
arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis geoespacials arquitectura orientada a serveis geoespacials

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis geoespacials, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios geoespaciales
  • en  geospatial service oriented architecture
  • en  geospatial SOA

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Arquitectura orientada a serveis que s'aplica al programari de SIG.

Nota

  • El programari de SIG permet la materialització dels conceptes i els principis de l'arquitectura orientada a serveis en la mesura que els seus diversos components són ja programari especialitzat en determinats tipus de tasques i que la funcionalitat s'implementa sovint en forma de serveis consumits pels altres components, fet que permet que els productes de programari per als diversos components siguin en bona mesura intercanviables i amb nivells creixents d'interoperabilitat entre components de diferents segments i diferents proveïdors.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera glauca, n f alt. sin.
  • ca  cirialeres, n f pl alt. sin.
  • ca  escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluda, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn glauc, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia glauca, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  salsones, n f pl alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  sosa sabonera, n f alt. sin.
  • ca  sosa vera, n f alt. sin.
  • ca  ballaster, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
  • nc  Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera comuna, n f alt. sin.
  • ca  cirialera vera, n f alt. sin.
  • ca  grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  solsera, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa alacranera, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • ca  sosa grosa, n f var. ling.
  • nc  Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
  • nc  Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
  • nc  Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cames-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  bellester, n m var. ling.
  • ca  callemos, n m pl var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Salicornia patula Duval-Jouve
  • nc  Salicornia europaea auct. var. ling.
  • nc  Salicornia herbacea L. var. ling.
  • nc  Salicornia ramosissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
banteng banteng

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  banteng, n m
  • es  banteng
  • fr  banteng
  • en  banteng
  • nc  Bos banteng
  • nc  Bos javanicus

<Zoologia > Mamífers>

Definició
Brau salvatge del grup dels bovins, molt gros, de color bru, amb les anques i les potes blanques.