Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sostracció" dins totes les àrees temàtiques
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empremta per sostracció, n f
- es huella por sustracción
<Policia > Funcions i tècnica > Policia científica>
Definició
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca làmina de sostracció, n f
- es lámina de sustracción
- en stripping foil
<Acceleradors de partícules>
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca mediació en sostracció internacional de menors, n f
- es mediación en sustracción internacional de menores, n f
- en mediation in international child abduction, n
<03.Àmbits d'aplicació > 01.Mediació familiar>
Definició
<Física > Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8
Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.
Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sostracció d'electrons, n f
- es sustracción de electrones
- en stripping
<Acceleradors de partícules>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sostracció de cabals o efectes públics, n f
- es sustracción de caudales o efectos públicos, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural, n f
- es sustracción de cosa propia a su utilidad social o cultural
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 289 del Codi penal (CP) del 1995 estableix la sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural com a conducta delictiva. El precedent més immediat del precepte és l'article 562 del CP del 1973, per bé que la conducta típica ha experimentat algunes modificacions i que, en sintonia amb el bé jurídic protegit, l'actual article 289 del CP ja no es troba regulat en el capítol dedicat al delicte de danys, com en el cas del precedent.
La doctrina considera que el bé jurídic que es pretén protegir amb el càstig d'aquesta conducta és la funció social que es vincula a la propietat de certs béns, d'acord amb el que estableix l'article 128 de la Constitució espanyola. Per això es considera que el delicte no afecta el patrimoni sinó, més aviat, l'ordre socioeconòmic i, per tant, l'objecte de tutela té una naturalesa supraindividual. Del fet que el Codi tracti de «cosa pròpia» se'n dedueix l'exigència que només la part propietària del bé pot ser considerada subjecte actiu d'aquest tipus. Pel que fa a l'objecte del delicte, hi tenen cabuda tant els béns mobles com els béns immobles, sempre que tinguin alguna utilitat social o cultural, o estiguin vinculats legalment a satisfer interessos socials.
En la doctrina es discuteix com cal interpretar la característica d'utilitat social o cultural que ha de reunir l'objecte del delicte. Sobre aquest punt hom defensa, d'una banda, la idea que la utilitat social ha d'haver estat declarada per alguna disposició administrativa o, fins i tot, per una norma amb rang de llei. En sentit contrari, alguns autors consideren que aquest concepte no s'ha de vincular necessàriament a un reconeixement de la utilitat per part de les instàncies estatals. Aquest és el punt de vista que va seguir el Tribunal Suprem en la sentència del 12 de maig de 1969, en la qual va declarar delictiva la conducta dels propietaris d'un edifici que no feien res per a evitar-ne la ruïna i buidar d'aquesta manera els habitatges llogats. No obstant això, aquesta interpretació planteja un problema de compatibilitat amb l'exigència que la cosa la sostreguin els seus propietaris al compliment dels deures imposats legalment en interès de la comunitat.
Pel que fa a la conducta típica, una part de la doctrina considera que consisteix a sostreure de qualsevol manera la cosa al compliment dels deures legals que la vinculen i, en aquest sentit, els comportaments que consisteixen a destruir, inutilitzar o danyar només són maneres de sostracció especialment fixades. Una altra possibilitat interpretativa, però, és entendre que les conductes de destruir, inutilitzar o danyar afecten en general els béns amb alguna utilitat social o cultural, mentre que la conducta més àmplia de sostreure només es pot considerar referida als béns, la propietat dels quals porta associada un deure legal imposat en interès de la comunitat.
Des del punt de vista de la tipicitat subjectiva, la conducta només és penalment rellevant quan el subjecte actua dolosament. Segons quins siguin els mitjans emprats per destruir la cosa, la infracció es pot presentar en concurs ideal amb altres figures delictives, com, per exemple, els incendis (art. 351 al 358 CP). Pel que fa a la relació de l'article 289 amb els delictes contra el patrimoni històric (art. 321 al 324 CP), sembla que el delicte de sostracció de cosa pròpia s'ha d'aplicar preferentment quan és la part propietària qui destrueix algun bé protegit singularment per l'interès històric que té, mentre que els articles del 321 al 324 s'han de reservar per als casos en què qui causa la destrucció és una altra persona. Amb aquesta interpretació queden impunes els danys imprudents causats per la part propietària, però no per terceres persones (art. 324 CP). La pena fixada per a aquesta infracció és de presó de tres a cinc mesos o de multa de sis a deu mesos.
Es tracta d'un delicte amb molt poca transcendència pràctica. Només consta que se n'ha plantejat l'aplicació a la Sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant del 7.3.2002 (ponent: Úbeda de los Cobos), que confirma l'absolució d'un subjecte acusat per aquest delicte per haver arrencat i venut més de dues-centes palmeres de la seva propietat.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca sostracció de menors, n f
- es sustracción de menores, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca sostracció de menors, n f
- es sustracción de menores, n f
<Dret penal>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca sostracció de vehicle de motor, n f
- es sustracción de vehículo de motor
- en auto theft
- en motor vehicle theft
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca sostracció de vehicle de motor, n f
- es sustracción de vehículo de motor, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>