Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "suanya" dins totes les àrees temàtiques

abellera aranyosa abellera aranyosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera aranyosa, n f
  • ca  flor d'aranya, n f sin. compl.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abellera negra, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sphegodes Mill.
  • nc  Ophrys aranifera Huds. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

abellera aranyosa abellera aranyosa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abellera aranyosa, n f
  • ca  flor d'aranya, n f sin. compl.
  • ca  abellera, n f alt. sin.
  • ca  abellera negra, n f alt. sin.
  • ca  abelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mosques d'ase, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • nc  Ophrys sphegodes Mill.
  • nc  Ophrys aranifera Huds. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

aloc aloc

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Nota

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
anàlisi del compte d'explotació anàlisi del compte d'explotació

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  anàlisi del compte d'explotació, n f
  • ca  anàlisi del compte de pèrdues i guanys, n f
  • ca  anàlisi del compte de resultats, n f
  • es  análisis de la cuenta de explotación
  • es  análisis de la cuenta de pérdidas y ganancias
  • es  análisis de la cuenta de resultados
  • fr  analyse du compte d'exploitation
  • fr  analyse du compte de profits et pertes
  • fr  analyse du compte de résultat
  • en  profit and loss analysis
  • en  results analysis

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Part de l'anàlisi economicofinancera que avalua l'evolució de les vendes d'una empresa, l'evolució del marge brut de beneficis i l'evolució de les despeses d'estructura i de finançament.
arítjol arítjol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arítjol, n m
  • ca  arínjol, n m sin. compl.
  • ca  aritja, n f sin. compl.
  • ca  heura espinosa, n f sin. compl.
  • ca  matavelles, n m sin. compl.
  • ca  sarsa d'Espanya, n f sin. compl.
  • ca  arinjolera, n f alt. sin.
  • ca  arínjols, n m pl alt. sin.
  • ca  arítjols, n m pl alt. sin.
  • ca  banya de bou, n f alt. sin.
  • ca  emparriladora, n f alt. sin.
  • ca  esbarzeró, n m alt. sin.
  • ca  hedra del diable, n f alt. sin.
  • ca  hedra espinosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba espinosa, n f alt. sin.
  • ca  heura del diable, n f alt. sin.
  • ca  llengua de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  llengüeta de perdiueta, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarsa, n f alt. sin.
  • ca  sarsa de la terra, n f alt. sin.
  • ca  sarsa del país, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella, n f alt. sin.
  • ca  sarsaparrella de la terra, n f alt. sin.
  • ca  amparrilaora, n f var. ling.
  • ca  aríjol, n m var. ling.
  • ca  aríjols, n m pl var. ling.
  • ca  aríngel, n m var. ling.
  • ca  aríngol, n m var. ling.
  • ca  aringols, n m pl var. ling.
  • ca  arinyol, n m var. ling.
  • ca  arinyols, n m pl var. ling.
  • ca  aritjol, n m var. ling.
  • ca  aritjols, n m pl var. ling.
  • ca  eritja, n f var. ling.
  • ca  erítjol, n m var. ling.
  • ca  eritjols, n m pl var. ling.
  • ca  erítjols, n m pl var. ling.
  • ca  errigos, n m pl var. ling.
  • ca  panilla, n f var. ling.
  • ca  parrilla, n f var. ling.
  • ca  salsaparella, n f var. ling.
  • ca  salsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  sansaparrilla, n f var. ling.
  • ca  saparrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsa-parrilla, n f var. ling.
  • ca  sarsabarrella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparella, n f var. ling.
  • ca  sarsaparrilla, n f var. ling.
  • ca  téttiu, n m var. ling.
  • ca  zarzaparrilla, n f var. ling.
  • nc  Smilax aspera L.

<Botànica > esmilacàcies>

aracnodactília aracnodactília

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  dits d'aranya, n m pl sin. compl.
  • es  aracnodactilia, n f
  • es  dedos de araña, n m pl
  • en  arachnodactylia
  • en  arachnodactyly
  • en  spider finger

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Anomalia consistent en la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • L'aracnodactília és més corrent en els dits de les mans.
aracnodactília aracnodactília

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aracnodactília, n f
  • ca  acromàcria, n f sin. compl.
  • ca  dit d'aranya, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>

Definició
Nom donat a la llargària exagerada dels dits de les mans i dels peus, però sobretot de les mans, que es presenta en la síndrome de Marfan.

Nota

  • La denominació aracnodactília està formada a partir del grec aráchne 'aranya' i dáktylos 'dit'.