Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "subordinament" dins totes les àrees temàtiques

bordonament bordonament

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bordonament, n m
  • es  bordonado, n m
  • es  rebordeado, n m
  • fr  bordage, n m
  • en  beading, n
  • en  curling, n
  • en  edge rolling, n
  • de  Bördeln, n n
  • de  Bördern, n n
  • de  Sicken, n n

<Enginyeria>

classe dominada classe dominada

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  classe dominada, n f
  • es  clase dominada
  • en  subordinate class

<Sociologia>

Definició
Classe social dependent en un mode de producció determinat.
classe dominada classe dominada

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  classe dominada, n f
  • es  clase dominada, n f
  • en  subordinate class, n

<Classes, grups i categories socials > Classes i estaments socials > Classes socials>

Definició
Classe social dependent explotada per la classe dominant en un mode de producció determinat.
concepte subordinat concepte subordinat

<Terminologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  concepte subordinat, n m
  • es  concepto subordinado
  • fr  notion subordonnée
  • en  subordinate concept

<Terminologia>

Definició
Concepte que, en un sistema jeràrquic, es pot agrupar amb almenys un altre concepte del mateix nivell per a formar un concepte de nivell superior.
concepte subordinat concepte subordinat

<Llengua > Terminologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 1087-1:2009 Treball terminològic: Vocabulari. Part 1, Teoria i aplicació, i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 1087-1:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 191 Terminologia, la Secretaria del qual és a càrrec d'AETER. El TERMCAT, que és membre d'aquest comitè, n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

La darrera indicació temàtica del terme correspon al subapartat de la norma publicada en què es recull.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  concepte subordinat, n m
  • es  concepto subordinado
  • fr  concept subordonné
  • en  subordinate concept
  • en  narrower concept sin. compl.
  • cod  3.02.14

<Treball terminològic > Conceptes>

Definició
Concepte (3.02.01) que és o bé un concepte específic (3.02.16) o bé un concepte partitiu (3.02.18).
conjunció subordinant conjunció subordinant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conjunció subordinant, n f
  • es  conjunción subordinante
  • fr  conjonction de subordination
  • en  subordinating conjunction

<Lingüística>

Definició
Conjunció que introdueix una oració subordinada.
conjunció subordinant conjunció subordinant

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  conjunció subordinant, n f
  • es  conjunción subordinante
  • fr  conjontion de subordination
  • en  subordinating conjunction

<Lingüística>

Definició
Conjunció que uneix oracions amb diferent rang sintàctic.

Nota

  • L'oració precedida per la conjunció s'anomena oració subordinada o inserida; l'altra, oració principal o matriu. La conjunció subordinant prototípica és que. A partir d'aquesta conjunció es formen moltes conjuncions i locucions conjuntives de subordinació. També desenvolupen aquesta funció els pronoms relatius i els interrogatius. Tradicionalment, es considera que les conjuncions subordinants poden ser completives, causals, concessives, condicionals, finals, consecutives, modals i temporals. Alguns lingüistes, però, consideren que les causals, les concessives, les condicionals, les finals i les consecutives pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants.
contracte de sotsarrendament contracte de sotsarrendament

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contracte de sotsarrendament, n m
  • ca  contracte de subarrendament, n m sin. compl.
  • es  contrato de subarrendamiento
  • es  contrato de subarriendo

<Documentació jurídica>, <Dret civil>

Definició
Contracte en virtut del qual la persona arrendatària transfereix a una altra persona l'ús i el gaudi del bé que ha arrendat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En virtut d'una nova relació creada entre la persona arrendatària i una tercera persona, a aquesta última se li transfereixen les facultats d'ús i gaudi de les quals disposava la primera, d'acord amb un contracte d'arrendament. Aquesta tercera persona no ocupa la posició de l'arrendatària en el contracte d'arrendament: l'arrendatària continua ocupant una posició subordinada respecte de l'arrendadora.
    En aquest sentit, l'article 1550 del Codi civil espanyol, a partir d'ara CC, faculta l'existència d'aquesta relació jurídica quan disposa que, quan no es manifesti d'una manera expressa una prohibició en el contracte d'arrendament, l'arrendatària pot sotsarrendar la cosa arrendada totalment o en part, sense perjudici de la responsabilitat del compliment del contracte que té amb l'arrendadora.
    Tot i així, cal fer referència a l'article 8.2 de la Llei 29/1994, del 24 de novembre, d'arrendaments urbans, de l'Estat, a partir d'ara LAU, que determina que, en els casos d'arrendament urbà, l'habitatge arrendat només es pot sotsarrendar de manera parcial i amb el consentiment escrit previ de l'arrendadora. El sotsarrendament es regeix pel que disposa aquesta llei quan una part de la finca que se sotsarrenda es destina a satisfer la necessitat permanent d'habitatge; si no és així, la relació es regeix pel que pactin les parts.
    Si a la finca arrendada s'exerceix una activitat empresarial o professional, l'arrendatària pot sotsarrendar la finca sense necessitat de tenir el consentiment de la part arrendadora, tal com fixa l'article 32.1 de la LAU. En aquest cas, l'arrendadora té dret a apujar la renda del 10 %, si es tracta d'un sotsarrendament parcial, i d'un 20 %, en el cas que es produeixi un sotsarrendament total, segons disposa l'apartat segon del mateix article. Tot i així, l'apartat quart estableix l'obligació de notificar d'una manera fefaent a l'arrendadora aquesta nova relació jurídica, en el termini d'un mes des que les dues parts l'hagin concertat.
    L'òrgan legislador disposa que la sotsarrendadora queda obligada a favor de l'arrendadora per a tots els actes que es refereixin a l'ús i la conservació de la cosa arrendada, en la forma pactada entre l'arrendadora i l'arrendatària, d'acord amb el que disposa l'article 1151 del CC. En aquest sentit, l'article 1552 del CC fixa que la sotsarrendadora queda obligada amb l'arrendadora per l'import del preu convingut en el sotsarrendament que no hagi pagat en el temps requerit, considerats com a no fets els pagaments anticipats, o quan no hagin estat verificats d'acord amb el costum arrelat.
    La durada del sotsarrendament està vinculada a la de l'arrendament, de manera que el primer no pot durar més temps que el contracte d'arrendament, i també s'extingeix per qualsevol causa que afecti aquest darrer. Així ho reconeix el CC i també l'article 8.2 de la LAU.
detecció de reordenament del gen ALK (troballa) detecció de reordenament del gen ALK (troballa)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  detecció de reordenament del gen ALK (troballa)
  • es  detección de reordenamiento del gen ALK (hallazgo)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

detecció de reordenament del gen BCL1 (troballa) detecció de reordenament del gen BCL1 (troballa)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  detecció de reordenament del gen BCL1 (troballa)
  • es  detección de reordenamiento del gen BCL1 (hallazgo)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>