Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "successi��" dins totes les àrees temàtiques

mètode de valoració FIFO mètode de valoració FIFO

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mètode de valoració FIFO, n m
  • ca  FIFO, n m sigla
  • es  método de valoración FIFO
  • es  FIFO sigla
  • fr  méthode de l'épuisement successif
  • fr  méthode du premier entré, premier sorti
  • fr  PEPS sigla
  • en  FIFO method
  • en  first in, first out method
  • en  FIFO sigla

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Metodologia i tècniques>

mediació en successions mediació en successions

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  mediació en successions, n f
  • es  mediación en sucesiones, n f
  • en  inheritance mediation, n

<03.Àmbits d'aplicació > 02.Mediació civil>

Definició
Mediació que es duu a terme per a gestionar conflictes entre membres d'una família quan no estan d'acord amb el repartiment d'una herència, abans o després de la mort del familiar.

Nota

  • La mediació en successions engloba la mediació testamentària i la mediació hereditària.
monogàmia successiva monogàmia successiva

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  monogàmia successiva, n f
  • ca  monogàmia seriada, n f sin. compl.
  • es  monogamia seriada, n f
  • es  monogamia sucesiva, n f
  • fr  monogamie séquentielle, n f
  • fr  monogamie sérielle, n f
  • en  serial monogamy, n

<Família > Pautes de nupcialitat i reproducció>

Definició
Pràctica consistent a tenir diverses parelles estables de manera successiva i més o menys continuada al llarg de la vida, però només amb un cònjuge cada vegada.

Nota

  • La monogàmia successiva és la forma de relació més estesa en els països desenvolupats, especialment a partir del moment en què les lleis del divorci van facilitar els tràmits de ruptura matrimonial.
obertura de successió obertura de successió

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  obertura de successió, n f
  • es  apertura de sucesión

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Moment que té lloc quan mor el causant o quan adquireix fermesa la declaració de defunció i que determina quines són les persones cridades a succeir-lo.
ordre successori intestat ordre successori intestat

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  ordre successori intestat, n m
  • es  orden sucesorio intestado

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Ordre fixat per la llei que segueixen les persones cridades a succeir quan no hi ha testament ni heretament, i que es basa en el parentiu per consanguinitat o per adopció.
pacte successori pacte successori

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pacte successori, n m
  • ca  contracte successori, n m sin. compl.
  • ca  heretament, n m sin. compl.
  • es  heredamiento
  • es  pacto sucesorio

<Dret civil>

Definició
Negoci jurídic bilateral que produeix conseqüències respecte de l'herència d'una persona.

Nota

  • Malgrat que la forma habitual d'ordenar la successió mortis causa, que té l'origen en la voluntat individual, és la declaració de la voluntat unilateral de la part causant de l'herència per mitjà del testament, teòricament no hi ha cap inconvenient perquè el negoci jurídic d'ordenació de la successió, en lloc de ser unilateral, sigui bilateral o, fins i tot, tingui més de dues parts. Per aquest motiu, amb la denominació pacte successori o contracte successori es fa referència a tot negoci jurídic bilateral que produeix conseqüències respecte de l'herència d'una persona.
    La successió contractual es dona quan l'ordenació del fenomen hereditari es produeix totalment o parcialment mitjançant un contracte. El contracte successori és, d'alguna manera, un negoci jurídic de naturalesa sui generis. No es tracta d'un contracte genuïnament obligacional, ni tampoc d'un contracte amb efectes reals, atès que no origina desplaçaments patrimonials. El seu efecte substancial és purament mortis causa i consisteix a deixar disciplinada, d'una manera vinculant per les parts, una successió mortis causa.
    La part causant, en principi, no veu limitat per contracte successori el seu poder de disposició entre vius, ni tampoc queda obligat a no establir en el futur disposicions contradictòries amb el contracte, sinó que l'efecte substancial és l'establiment convencional d'una disciplina successòria. Del caràcter convencional del pacte successori en deriva l'eficàcia vinculant d'allò pactat i, en principi, la irrevocabilitat, fet que diferencia la figura del testament. A més, i precisament per això, el contracte successori pot ser impugnat per la part atorgant durant la seva existència, cosa que no succeeix mai amb el testament, ja que n'hi ha prou de revocar-lo.
    En el dret civil de Catalunya, en què les fonts voluntàries del títol d'hereu són el testament i l'heretament (art. 411-3 Codi civil de Catalunya [CCCat]), l'heretament és la institució contractual d'hereus típica (art. 431-18 CCCat). Tanmateix, no tots els heretaments tenen l'estructura d'acord de voluntats entre els heretants (que designen els hereus) i els heretats (que accepten la qualitat d'hereus contractuals). Això només es produeix en els heretaments a favor dels contraents i en l'heretament mutual (art. 431-20 CCCat). En qualsevol cas, els pactes successoris s'admeten de manera molt restringida en l'ordenament català, que considera nuls els pactes o els contractes sobre successió no oberta, llevat els que siguin admesos per la llei (art. 411-7 CCCat).
    El contracte o pacte successori normalment produeix efectes respecte d'una de les parts. No obstant això, és concebible un contracte successori en què cadascuna de les parts contractants atorga les seves pròpies disposicions mortis causa. En aquest cas, ambdues disposicions mortis causa poden ser mútues o recíproques o bé establir-se a favor d'una tercera persona. El contracte successori a favor de terceres persones es distingeix dels contractes entre vius d'aquest mateix tipus, perquè en els contractes entre vius sempre hi ha una prestació a favor de la tercera persona, el dret del qual depèn de l'acceptació d'aquest abans que l'estipulació sigui revocada, mentre que en el contracte successori es determina una delació hereditària o un llegat, que produeix efectes amb l'obertura de la successió.
    Tradicionalment, es distingeixen tres classes de contractes o pactes successoris: els pactes de succeir, els pactes de no succeir i els pactes sobre la successió d'una tercera persona. Els primers són els més típics i presenten múltiples varietats, ja que els contractants es poden instituir hereus recíprocament, succeint la part supervivent a la part premorta (pacte de mutua sucesione), o pactant que un dels contractants és hereu de l'altre sense cap reciprocitat, o que els hereus no són els contractants, sinó una tercera part, que pot heretar totes dues parts atorgants o a una de sola.
    En els contractes successoris constitutius es pot establir un dret hereditari a favor d'una persona que no estava cridada a l'herència ni per llei ni per testament, però també es pot designar contractualment com a hereva una persona que ja estava cridada a l'herència per un altre títol, testamentari o legal i consagrar el règim ja existent per dotar-lo d'una irrevocabilitat que abans no tenia (pactes successoris confirmatius o conservatius). En el contracte successori es pot establir, convencionalment, la institució dels hereus en tota o en part de l'herència (institució d'hereu contractual) o bé realitzar atribucions particulars i gratuïtes de caràcter mortis causa.
    L'efecte del pacte successori positiu és establir una disciplina de la successió, per la qual cosa s'exigeix la supervivència de la part instituïda a la part instituent. Per regla general, els efectes del pacte es demoren fins a l'obertura de la successió, moment en què es produeix la delació hereditària. Per aquest motiu, el contracte successori no priva la part causant del seu poder de disposició sobre els béns, sempre que no l'exerciti amb el propòsit de perjudicar la part hereva.
    En segon lloc, els pactes de no succeir, que també s'anomenen pactes renunciatius, constitueixen el revers de la institució contractual, ja que són contractes d'abdicació de l'herència pels quals la persona que pugui ser cridada a qualsevol títol, renuncia de manera definitiva al seu dret. Es diferencien de la repudiació genuïna de l'herència, en el fet que aquesta és sempre unilateral i recau sobre una successió ja oberta, mentre que el pacte renunciatiu neix d'un acord bilateral i es produeix abans de l'obertura de la successió. La renúncia contractual de l'herència pot ser total o parcial, condicional o pura i a títol gratuït o onerós.
    Finalment, els pactes sobre la successió d'una tercera persona permeten que els contractants disposin dels béns compresos en la successió futura d'una tercera persona, que no intervé en el contracte. La transmissió dels béns que s'esperen en aquesta herència es pot estipular entre si o a favor d'una part estranya i es poden fer a títol de venda, de donació o de qualsevol altre. Aquests pactes no tenen per objecte ordenar la successió, per la qual cosa s'escapen de l'àmbit del dret successori i s'emmarquen en el dret d'obligacions.
    El pacte successori no va ser gaire habitual en el dret romà, que pel seu esperit i per les seves prescripcions taxatives hi era contrari. Aquest esperit ha subsistit en totes les legislacions d'arrel romanista, en què els pactes successoris, per norma general, es prohibeixen i es consideren nuls. Els arguments per a justificar aquesta mesura es basen, sobretot, en la plena llibertat de disposar mortis causa que cal reconèixer a qualsevol persona. També s'afirma que els pactes successoris fan incerta la propietat, disminueixen el crèdit i alteren greument l'economia. No obstant això, cap d'aquests arguments no es considera decisiu.
    En realitat, no es pot parlar de total llibertat per a disposar mortis causa, quan la llibertat ja està retallada per normes imperatives, com ara les relatives a les llegítimes i les reserves, sense oblidar, d'altra banda, que el contracte successori, com tot contracte, és un acte d'exercici de la llibertat humana i del poder d'autonomia, i que, si en atorgar el contracte la llibertat es perd, és precisament perquè s'ha exercitat.
    D'altra banda, els ordenaments jurídics que admeten des d'antic aquesta mena de pactes proven empíricament que no es produeixen els desastres econòmics al·legats pels partidaris de la prohibició. Enfront de la tradició romanista, es troba la tradició dels ordenaments d'origen germànic. Així, en països com ara Alemanya, Àustria i Suïssa, els contractes d'institució i els contractes de renúncia es coneixen i s'admeten des de l'edat mitjana.
    El Codi civil espanyol (CC) segueix el criteri romanista tradicional i consagra amb caràcter general el principi prohibitiu de la successió contractual. El contingut del pacte successori és el de comprometre la capacitat de disposició mortis causa, de manera que la prohibició d'aquesta mena de pactes es dirigeix a impedir tota disposició mortis causa diferent de la testamentària, que queda anul·lada si hi ha un acord successori anterior. L'article 658 del CC estableix que les maneres de deferir-se la successió es limiten al testament i a la llei, fet que exclou la forma contractual.
    La prohibició general s'infereix també de l'article 1271 del CC, el qual disposa que sobre l'herència futura només es poden subscriure els contractes l'objecte dels quals sigui practicar entre vius la divisió d'un cabal d'acord amb l'article 1056. Ara bé, la jurisprudència del Tribunal Suprem entén que aquest article es refereix als pactes sobre universalitat d'una herència, però no als pactes sobre béns determinats del domini de qui s'hi va comprometre. Així mateix, el principi general prohibitiu dels pactes successoris troba algunes excepcions en el CC (art. 826, 831 i 1341).
    Tanmateix, alguns drets civils territorials reconeixen la successió contractual amb més amplitud. Els pactes successoris són en aquests ordenaments figures jurídiques tradicionals, de notòria pervivència i de validesa no discutida, segurament perquè la influència romana o romanista ha estat molt menor i, en canvi, la influència del dret germànic ha estat més forta. Per això, a Catalunya, l'article 411-7 del CCCat estableix que «són nuls els pactes o els contractes sobre successió no oberta, llevat els que siguin admesos per la llei». En el dret civil català, els pactes successoris admesos per la llei són els heretaments (art. 431-18 al 431-28 CCCat): a) el pacte entre cònjuges o convivents en parella estable en virtut del qual renuncien a la llegítima que els podria correspondre en la successió dels fills comuns i, especialment, el pacte de supervivència en què el supervivent renuncia a la que li podria correspondre en la successió intestada del fill mort impúber; b) el pacte entre fills i progenitors pel qual aquests darrers renuncien a la llegítima que els podria correspondre en l'herència del fill premort, i c) el pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte successori o en donació pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de llegítima futura renuncia al possible suplement (art. 451-26 CCCat).
    Tant la jurisprudència com la doctrina han discutit si el pacte de supervivència que pot acompanyar les compres realitzades per meitats entre cònjuges casats en règim de separació de béns o de participació en els guanys (art. 231-15 i 231-18 CCCat) també és un pacte successori.
  • V. t.: capítols matrimonials n m pl
  • V. t.: delació n f
  • V. t.: donació n f
  • V. t.: llegítima n f
pactum de mutua successione [la] pactum de mutua successione [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pactum de mutua successione [la], n m

<Dret romà>

Definició
Pacte successori segons el qual els contractants es poden instituir hereus recíprocament, de tal manera que el supervivent hereta el premort.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('pacte de successió mútua')
penetracions successives penetracions successives

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  penetracions successives, n f pl
  • es  penetraciones sucesivas
  • fr  attaque à l'interval successive

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Tàctica col·lectiva ofensiva basada en una successió d'incursions del jugador en possessió de la pilota cap a l'àrea de porteria contrària, destinada a deixar l'equip defensor en inferioritat numèrica.
penetracions successives penetracions successives

<09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  penetracions successives, n f pl
  • es  penetraciones sucesivas
  • fr  attaque à l'intervalle successive

<Esport > 09 Esports de pilota > 04 Handbol>

Definició
Tàctica col·lectiva basada en accions ofensives que consisteix en una successió d'incursions dels jugadors en possessió de la pilota cap a l'àrea de porteria contrària, amb l'objectiu d'aconseguir superioritat numèrica per al llançament final.
pla de successió pla de successió

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de recursos humans. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2004. 105 p. (Terminologies; 3)
ISBN 84-393-6416-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pla de successió, n m
  • es  plan de sucesión
  • fr  plan de succession
  • en  succession plan

<Recursos humans > Gestió de recursos humans > Desenvolupament de recursos humans > Carrera professional>

Definició
Pla que estableix els candidats que podran cobrir una plaça vacant, generalment un lloc de treball de l'alta direcció.