Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "summa" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca summa -ae [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('summa')
- Llibre que recull tots els coneixements sobre un tema o un autor.
<Documentació jurídica>, <Dret notarial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Summa artis notariae [la], n f
<Documentació jurídica>, <Dret notarial>
Definició
Nota
- Àmbit: Unió Europea
- ('Compendi de l'art de la notaria')
-
L'objectiu d'aquesta obra va ser renovar la pràctica documental dels Ars notariae. En el text s'inclouen gairebé literalment molts conceptes i fórmules exposades per Salatiel Bonaniense. D'aquesta manera, es manté la tripartició clàssica de les matèries en contractes, últimes voluntats i processos. La importància d'aquesta i altres obres de Rolandino de'Passaggeri (1217-1300) prové del valor didàctic de l'exposició. Això va significar la pràctica desaparició dels anteriors Ars notariae redactats a Bolonya per Rainer de Perugia i per Salatiel.
Posteriorment, Rolandino va escriure altres obres desenvolupant alguns aspectes de la Summa artis notariae. El primer text és el Tractatus de notulis, en què fa una ampliació de la primera part de la Summa. La Flos ultimarum voluntatum és un tractat de testaments, codicils i donacions mortis causa. De menys importància és l'Apparatus super summa notariae, el valor del qual es troba en les addicions que va redactar Pietro da Unzola posteriorment i que es coneixia popularment com a Aurora.
La Summa artis notariae s'estructura en deu capítols: des del primer fins al setè tracta de contractes i pactes, el capítol VIII ho fa sobre testaments i últimes voluntats, el següent versa sobre els judicis i, en l'últim, Rolandino aborda les còpies i transcripcions d'escriptures.
El contingut de la Summa artis notariae és el que es descriu a continuació.
La primera part, titulada «De contractibus et pactibus», conté els capítols següents: capítol 1, «De emptione et venditione»; capítol 2, «De dotibus»; capítol 3, «De debitis et creditis»; capítol 4, «De cessionibus»; capítol 5, «De locationibus et conductionibus»; capítol 6, «De compromissis», i capítol 7, «De adoptionibus et arrogationibus et procurationibus».
La segona part, titulada «De testamentis et ultimis voluntatibus», conté el capítol 8, dividit en les parts següents: I part, «De testamentis»; II part, «De codicilliis»; III part, «De donatione mortis causa», i IV part, «De successionibus ab intestato».
La tercera part, titulada «De ordine iudiciorum», conté el capítol 9, dividit en les parts següents: I part, «De iudiciorum natura ordinem et cognitionem», II part: «De exemplificationibus», i III part: «Super epistolis».
La part general, titulada «De exemplificationibus et refectionibus scripturarum», conté el capítol 10, dividit en les parts següents: I part, «De exemplificatione alienis scripturis»; II part, «De exemplificaticatione propriis scripturis et de reficiendis script. Amissis», i III part: «Super instrumenta suspecta et comparatio litterarum».
<Construcció > Edificis. Espais de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca summa cavea [la], n f
- es summa cavea
- en summa cavea
<Construcció > Edificis. Espais de construcció>
Definició
<Història > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca summa cavea [la], n f
- es summa cavea
- en summa cavea
<Història > Arqueologia>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca summa cavea [la], n f
- es summa cavea
- en summa cavea
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures civils>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca summa cum laude, n m
- es summa cum laude, n m
- en summa cum laude, n
<Gestió universitària > Avaluació / Assessment>
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca summa divisio [la], n f
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('la divisió més elevada')
- Expressió emprada per a referir-se a les principals divisions del dret, com ara dret públic i dret civil, dret de persones i dret de béns i d' altres.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca summum ius, summa iniuria [la], loc llat
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Expressió emprada per a significar que una visió estrictament legalista del dret perjudica l'ideal de justícia.
