Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "superar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI admetre o suportar? 0 CRITERI admetre o suportar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI admetre o suportar?
  • es  admitir, v tr
  • es  reconocer, v tr
  • es  soportar, v tr
  • fr  accepter, v tr
  • fr  accueillir, v tr
  • fr  fonctionner [sous], v prep
  • fr  permettre l'adjonction [de], v prep
  • fr  pouvoir accueillir, v tr
  • fr  supporter, v tr
  • it  supportare, v tr
  • en  support, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
(2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
(3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
- funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
- permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
- ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

Nota

òrgan superior òrgan superior

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  òrgan superior, n m
  • es  órgano superior, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Òrgan administratiu que no depèn de cap altre i que té la funció d'establir els plans d'actuació de l'organització que està sota la seva responsabilitat.

Nota

  • Els òrgans superiors de l'Administració de la Generalitat de Catalunya són el president, el Govern i els consellers.
agafar agafar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  agafar, v tr
  • ca  subjectar, v tr
  • es  agarrar, v tr
  • es  sujetar, v tr
  • fr  tenir fermement, v tr
  • eu  eutsi
  • eu  heldu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

alt kuskokwim alt kuskokwim

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt kuskokwim
  • ca  kolchan sin. compl.
  • ca  mcgrath ingalik sin. compl.
  • ca  upper kuskokwim sin. compl.
  • cy  Uchel Kuskokwim
  • cy  Kolchan sin. compl.
  • cy  Mcgrath ingalik sin. compl.
  • cy  Upper kuskokwim sin. compl.
  • de  Upper Kuskokwim
  • de  Kolchan sin. compl.
  • de  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • de  Oberes Kuskokwim sin. compl.
  • en  Upper Kuskokwim
  • en  Kolchan sin. compl.
  • en  Mcgrath Ingalik sin. compl.
  • es  alto kuskokuín
  • es  kolchan sin. compl.
  • es  mcgrath ingalik sin. compl.
  • es  upper kuskokwim sin. compl.
  • eu  goi kuskokwimera
  • eu  kolchan sin. compl.
  • eu  mcgrath ingalik sin. compl.
  • eu  upper kuskokwim sin. compl.
  • fr  kolchan
  • fr  goltsan sin. compl.
  • fr  mcgrath ingalik sin. compl.
  • fr  upper kuskokwim sin. compl.
  • gl  alto kuskokwim
  • gl  kolchan sin. compl.
  • gl  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gl  upper kuskokwim sin. compl.
  • gn  alto kuskokwim
  • gn  kolchan sin. compl.
  • gn  mcgrath ingalik sin. compl.
  • gn  upper kuskokwim sin. compl.
  • it  alto kuskokwim
  • it  kolchan sin. compl.
  • it  mcgrath ingalik sin. compl.
  • it  upper kuskokwim sin. compl.
  • pt  kuskokwim superior
  • pt  kolchan sin. compl.
  • pt  mcgrath ingalik sin. compl.
  • pt  upper kuskokwim sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'especificació alt de la designació alt kuskokwim és merament geogràfica. És a dir, no parlem de la llengua alt kuskokwim per oposició a una llengua baix kuskokwim, que no existeix.

L'alt kuskokwim no es va estudiar fins a la segona meitat del segle XX i en un principi es va considerar una varietat dialectal del deg xinag. És parcialment intel·ligible amb el tanana septentrional i amb el deg xinag.

Només els membres més grans de la comunitat, integrada per uns 160 individus, conserven la llengua. L'alt kuskokwim, doncs, es troba en un avançat procés d'extinció.

Tal com passa amb el deg xinag, per als kuskokwims la designació ingalik té fortes connotacions pejoratives.
alt tanana alt tanana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt tanana
  • ca  nabesna sin. compl.
  • ca  upper tanana sin. compl.
  • cy  Uchel Tanana
  • cy  Nabesna sin. compl.
  • cy  Upper tanana sin. compl.
  • de  Upper Tanana
  • de  Nabesna sin. compl.
  • de  Oberes Tanana sin. compl.
  • en  Upper Tanana
  • en  Nabesna sin. compl.
  • es  alto tanana
  • es  nabesna sin. compl.
  • es  upper tanana sin. compl.
  • eu  goi tananera
  • eu  nabesna sin. compl.
  • eu  upper tanana sin. compl.
  • fr  upper tanana
  • fr  haut tanana sin. compl.
  • fr  nabesna sin. compl.
  • gl  alto tanana
  • gl  nabesna sin. compl.
  • gl  upper tanana sin. compl.
  • gn  alto tanana
  • gn  nabesna sin. compl.
  • gn  upper tanana sin. compl.
  • it  tanana superiore
  • it  nabesna sin. compl.
  • it  upper tanana sin. compl.
  • pt  tanana superior
  • pt  nabesna sin. compl.
  • pt  upper tanana sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.
alta atmosfera alta atmosfera

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Font de la imatge

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

  • ca  alta atmosfera, n f
  • ca  atmosfera superior, n f
  • es  alta atmósfera, n f
  • es  atmósfera superior, n f
  • en  higher atmosphere, n
  • en  upper atmosphere, n

<Física > Meteorologia > Atmosfera>

Definició
Conjunt de capes de l'atmosfera terrestre situades per damunt de la troposfera, que s'estenen des de l'estratopausa, a uns 50 kilòmetres d'altitud, fins als límits externs de l'atmosfera, a uns 10.000 kilòmetres d'altitud.

Nota

  • L'alta atmosfera inclou la mesosfera, la ionosfera, la termosfera i l'exosfera.
ampul·la anterior ampul·la anterior

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  ampul·la anterior, n f
  • ca  ampul·la superior, n f
  • es  ampolla anterior
  • es  ampolla superior
  • en  anterior ampulla
  • en  superior ampulla
  • TA  ampulla anterior

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició
Ampul·la del conducte semicircular anterior.
apòfisi articular superior apòfisi articular superior

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  apòfisi articular superior, n f
  • es  apófisis articular superior
  • en  superior articular process
  • TA  processus articularis superior vertebrae
  • TA  zygapophysis superior sin. compl.

<Anatomia>

aresta superior aresta superior

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis de taula. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 77 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 7) ISBN 84-7739-223-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aresta superior, n f
  • es  arista superior
  • es  borde superior
  • fr  arête supérieure
  • en  top edge

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Definició
Vora superior de la taula, considerada part integrant de la superfície de joc.
aresta superior aresta superior

<09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aresta superior, n f
  • es  arista superior, n f
  • es  borde superior, n m
  • fr  arête supérieure, n f
  • en  top edge, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 02 Tennis de taula>

Definició
Part de la superfície de joc consistent en la vora superior d'una taula.