Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "superb" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fregata magnífica, n f
- es rabihorcado magnífico
- fr frégate superbe
- en magnificent frigatebird
- de Prachtfregattvogel
- nc Fregata magnificens
<00 Fitxa il·lustrada>, <22.01 Ocells > Suliformes > Fregàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fregata magnífica, n f
- es rabihorcado magnífico
- fr frégate superbe
- en magnificent frigatebird
- de Prachtfregattvogel
- nc Fregata magnificens
<00 Fitxa il·lustrada>, <22.01 Ocells > Suliformes > Fregàtids>
<Indústria > Indústria petroquímica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gasolina súper, n f
- ca supercarburant, n m
- es gasolina súper
- fr supercarburant
- en super gasoline
<Indústria > Indústria petroquímica>
Definició
Nota
- Sovint s'utilitza la forma abreujada súper.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gradient superadiabàtic, n m
- es gradiente superadiabático
- fr gradient superadiabatique
- en super-adiabatic lapse rate
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Temperatura de l'aire>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gradient superadiabàtic, n m
- es gradiente superadiabático
- fr gradient superadiabatique
- en super-adiabatic lapse rate
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Temperatura de l'aire>
Definició
<Esport > Twirling>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del twirling [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/203/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gran marxa en X, n f
- ca súper-X, n f
- fr super X strutting, n m
- en super X-strut, n
- en super-X, n
<Twirling > Modalitats i disciplines>
Definició
<Esport > Twirling>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gran marxa en X, n f
- ca súper X, n f
- fr super X strutting, n m
- en super X-strut, n
- en super-X, n
<Esport > Twirling>
Definició
<05 Twirling>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca gran marxa en X, n f
- ca súper-X, n f
- fr super X strutting
- en super X-strut
- en super-X
<Esport > 05 Twirling>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca hupa-chilula-whilkut
- ca hoopa sin. compl.
- cy Hupa-Chilula-Whilkut
- cy Hoopa sin. compl.
- de Hupa-Chilula-Whilkut
- de Hoopa sin. compl.
- en Hupa-Chilula-Whilkut
- en Hoopa sin. compl.
- es hupa-Chilula-Whilkut
- eu hupera-chilulera-whilkutera
- fr hupa
- fr hoopa-chilula sin. compl.
- fr hupa-chilula-whilkut sin. compl.
- gl hupa-chilula-whilkut
- gl hoopa sin. compl.
- gn hupa-chilula-whilkut
- gn hoopa sin. compl.
- it hupa-chilula-whilkut
- it hoopa sin. compl.
- pt hupa-chilula-whilkut
- pt hoopa sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Costa del Pacífic > Califòrnia>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
Les llengües atapascanes de la costa del Pacífic s'estenien des del sud d'Oregon fins al nord de Califòrnia. Se'n distingeixen dos grups: les llengües d'Oregon i les de Califòrnia. Les dues que han arribat als nostres dies, el hupa i el tolowa, estan pràcticament extingides.
No hi ha cap nom comú que aplegui les varietats hupa, chilula i whilkut, que estan íntimament relacionades. Els hupa habiten la vall Hoopa al llarg del curs baix del riu Trinity. A la dècada dels noranta, una vintena d'individus d'edat avançada parlaven el hupa. Els chilula viuen més a l'oest, al curs baix del riu Redwood Creek, però ja no parlen la llengua pròpia. Els whilkut viuen al sud dels chilula i tampoc conserven la llengua.
Històricament, els hupa han format una unitat cultural amb els veïns yuroks i karuks, malgrat que les llengües de cada grup són altament divergents. Comparteixen danses i cerimònies tradicionals diverses.
Tots els parlants de hupa són adults grans i la llengua ja no es transmet a les generacions joves. Per tant, aquesta llengua es troba en un procés d'extinció molt avançat.
Hi ha projectes de preservació de la llengua i de la cultura pròpies, que consisteixen, bàsicament, en classes en horari extraescolar i en campaments d'estiu. Els resultats són merament testimonials.
A la darreria dels anys seixanta del segle XX, es va adaptar l'alfabet Unifon per al hupa. Aquest alfabet es basa en el llatí, però l'amplia amb símbols fonètics per tal d'arribar a representar cada so d'una llengua amb una grafia pròpia (en una relació unívoca so-grafia). El sistema Unifon tenia, tanmateix, l'inconvenient que no es podia escriure amb una màquina d'escriure convencional i que era molt poc pràctic en l'ús informatitzat. Després d'uns decennis, finalment va ser substituït per adaptacions de l'alfabet llatí tradicional.
Els hupa s'autodenominen natinixwe. Els noms hupa i chilula són d'origen yurok.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca kaka de Nova Zelanda, n m
- es kaka, n m
- fr nestor superbe, n m
- en New Zealand kaka, n m
- de Kaka, n m
- nc Nestor meridionalis
<Zoologia > Ocells>
