Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "superflu�tat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal prevista (art. 22.2 Codi penal). Qualificada habitualment per la jurisprudència de traïdoria menor o de segon grau, es considera que el fonament d'aquest agreujant rau en la major facilitat per a cometre el fet que es deriva de certes posicions de superioritat (física o anímica) del subjecte actiu envers la víctima (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.9.2005, ponent: Delgado García).
Aquesta superioritat pot ser de caràcter personal, instrumental o de mitjans, i no ha d'arribar a eliminar la possibilitat de defensa de la víctima (com en el cas de la traïdoria), sinó que n'hi ha prou que la debiliti notablement (STS del 7.10.2003, ponent: Sánchez Melgar), i que es creï així una autèntica desproporció entre la forma d'atac i els mitjans de defensa (STS del 10.2.1986, ponent: Latour Brotons).
Habitualment, es nega l'aplicació de la circumstància quan la superioritat és imprescindible per a cometre l'agressió (STS del 10.5.1996, ponent: De Vega Ruiz). La jurisprudència considera que només és aplicable a delictes contra les persones (STS del 8.2.1991). Des del punt de vista subjectiu, s'exigeix que els autors tinguin coneixement de llur situació de superioritat i que se'n vulguin aprofitar. Aquesta segona exigència porta a negar l'aplicació de la circumstància en casos d'atacs a la víctima que no siguin producte d'una reflexió prèvia per part del subjecte actiu (STS del 7.10.2003), cosa que fa inaplicable aquest agreujant en casos d'estats passionals en què estigui notablement disminuïda la capacitat reflexiva del subjecte (STS del 12.2.1996, ponent: Bacigalupo Zapater).
L'exigència d'aquest aprofitament explica que en algunes sentències es fonamenti l'efecte agreujant d'aquesta circumstància en l'expressió d'una certa prepotència de qui abusa de la seva superioritat (STS del 8.7.1992, ponent: De Vega Ruiz).
La jurisprudència considera que l'abús de superioritat és comunicable als possibles partícips que tinguin coneixement de la superioritat de l'autor envers la víctima (STS del 5.11.1985, ponent: Castro Pérez).
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aigua sobrera, n f
- ca aigua supèrflua, n f
- es agua superflua
- fr eau excédentaire
- en surplus water
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
Nota
- Es troba a una tensió inferior a 0,3 megapascals.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aigua sobrera, n f
- ca aigua supèrflua, n f
- es agua superflua
- fr eau excédentaire
- en surplus water
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
Nota
- Es troba a una tensió inferior a 0,3 megapascals.
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avantatge numèric, n m
- ca superioritat numèrica, n f
- es superioridad numérica
- es ventaja numérica
- fr avantage numérique
- fr surnombre
- en man advantage
- en outnumbering
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca comparatiu de superioritat, n m
- es comparativo de superioridad
- fr comparatif de supériorité
- en comparative of superiority
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca comparatiu de superioritat, n m
- es comparativo de superioridad
- fr comparatif de supériorité
- en comparative of superiority
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple, Ma casa és més gran que la teua.
<Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca complex de superioritat, n m
<Salut mental>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cua de ventall muntanyenc de Buru, n m
- es abanico superfluo
- fr rhipidure de Buru
- en tawny-backed fantail
- de Burufächerschwanz
- nc Rhipidura superflua
<36.049 Ocells > Passeriformes > Ripidúrids>