Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "superstar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI admetre o suportar? 0 CRITERI admetre o suportar?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI admetre o suportar?
  • es  admitir, v tr
  • es  reconocer, v tr
  • es  soportar, v tr
  • fr  accepter, v tr
  • fr  accueillir, v tr
  • fr  fonctionner [sous], v prep
  • fr  permettre l'adjonction [de], v prep
  • fr  pouvoir accueillir, v tr
  • fr  supporter, v tr
  • it  supportare, v tr
  • en  support, to, v tr

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
(2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
(3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
- funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
- permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
- ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

Nota

0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu? 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
  • es  (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
  • es  (hàtxek) caron, n m
  • es  (hàtxek) háček, n m
  • es  (màcron) acento largo, n m
  • es  (màcron) macron, n m
  • fr  (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
  • fr  (hàtxek) caron, n m
  • fr  (hàtxek) chevron, n m
  • fr  (hàtxek) hatchek, n m
  • fr  (màcron) accent long, n m
  • fr  (màcron) macron, n m
  • fr  (màcron) trait supérieur, n m
  • it  (hàtxek) antiflesso, n m
  • it  (hàtxek) caron, n m
  • it  (hàtxek) hatchek, n m
  • it  (màcron) macron, n m
  • en  (hàtxek) caron, n
  • en  (hàtxek) háček, n
  • en  (hàtxek) reverse circumflex, n
  • en  (hàtxek) wedge, n
  • en  (màcron) long accent, n
  • en  (màcron) macron, n
  • en  (màcron) straight accent, n
  • de  (hàtxek) Haček, n m
  • de  (hàtxek) Hatschek, n m
  • de  (màcron) Längestrich, n m
  • de  (màcron) Macron, n n
  • de  (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics, n m, f
  • ca  gestor de sistemes informàtics | gestora de sistemes informàtics, n m, f
  • es  administrador de sistemas informáticos
  • es  gestor de sistemas informáticos
  • fr  administrateur de systèmes informatiques
  • fr  gestionnaire de systèmes informatiques
  • en  computer system administrator
  • en  superuser
  • en  sysadmin

<Societat > Sectors > Professions>

Definició
Persona que s'ocupa de la gestió i del funcionament dels components de programari i de maquinari d'un sistema informàtic.
administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics

<Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics, n m, f
  • ca  gestor de sistemes informàtics | gestora de sistemes informàtics, n m, f
  • es  administrador de sistemas informáticos
  • es  gestor de sistemas informáticos
  • fr  administrateur de systèmes informatiques
  • fr  gestionnaire de systèmes informatiques
  • en  computer system administrator
  • en  superuser
  • en  sysadmin

<Electrònica. Informàtica. Telecomunicacions > Ocupacions>

Definició
Persona que s'ocupa de la gestió i el funcionament dels elements de programari i de maquinari d'un sistema informàtic.
alt càrrec alt càrrec

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  alt càrrec, n m
  • es  alto cargo
  • fr  employé supérieur

<Treball > Recursos humans>

Definició
Persona que ocupa o exerceix un càrrec d'alta responsabilitat dins d'una organització pública o privada.
alt chehalis alt chehalis

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt chehalis
  • de  Upper Chehalis
  • en  Alto Chehalis
  • es  alto chehalis
  • eu  alto chehalis
  • fr  haut-Chehalis
  • fr  chehalis supérieur sin. compl.
  • fr  upper Chehalis sin. compl.
  • gl  alto chehalis
  • it  alto chehalis
  • nl  Upper Chahalis
  • nl  Upper Chehalis sin. compl.
  • pt  alto chehalis
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Salish > Tsamosana>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

Els chehalis van ser descoberts pels colonitzadors europeus l'any 1805. Van patir epidèmies que van causar un descens demogràfic important.

Sembla que l'any 2001 hi havia almenys dos parlants d'alt chehalis, però la informació no és clara. A més d'aquests dos parlants, probablement hi ha algun semiparlant, és a dir, persones que tenen nocions parcials de la llengua.

L'alt chehalis constava de tres dialectes: el satsop (que és el més proper al baix chehalis), el d'Oakville i el tenino.

La designació chehalis significa 'poble de la sorra'.
alta direcció alta direcció

<Empresa > Gestió de la qualitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  alta direcció, n f
  • es  alta dirección, n f
  • fr  direction, n f
  • gl  alta dirección, n f
  • it  alta direzione, n f
  • pt  direcção, n f
  • ro  conducere superioară, n f
  • en  top management, n

<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>

Definició
Persona o grup de persones que dirigeixen i controlen una organització al més alt nivell.

Nota

  • 1. L'alta direcció té el poder de delegar l'autoritat i oferir recursos dins de l'organització.
  • 2. Si l'abast del sistema de gestió comprèn solament una part d'una organització, l'alta direcció es refereix a aquells que dirigeixen i controlen aquesta part de l'organització.
  • 3. Aquest terme és un dels més comuns i aporta una de les definicions essencials per a les normes dels sistemes de gestió que es proporcionen a l'annex SL del Suplement ISO consolidat de la Part 1 de les Directives ISO/CEI.
cònjuge supervivent cònjuge supervivent

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  cònjuge supervivent, n m, f
  • ca  cònjuge sobrevivent, n m, f sin. compl.
  • es  cónyuge sobreviviente
  • es  cónyuge supérstite
  • es  cónyuge superviviente

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Cònjuge que sobreviu a la mort de l'altre cònjuge.
capçalera capçalera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  capçalera, n f
  • es  cabecera
  • fr  cours supérieur d'une rivière
  • fr  tête de bassin
  • en  head water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Tram superior d'un corrent d'aigua, prop del seu naixement.
capçalera capçalera

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  capçalera, n f
  • es  cabecera
  • fr  cours supérieur d'une rivière
  • fr  tête de bassin
  • en  head water

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Tram superior d'un corrent d'aigua, prop del seu naixement.