Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "t��ria" dins totes les àrees temàtiques

contractualisme contractualisme

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  contractualisme, n m
  • es  contractualismo
  • es  teoría del contrato social
  • en  contractarianism
  • en  contractualism

<Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques>

Definició
Doctrina política que basa la legitimitat de l'autoritat política i del govern en el consentiment dels súbdits o els governats, i segons la qual el contingut d'aquest consentiment deriva de la idea d'un contracte, acord lliure o pacte inicial originari.

Nota

  • Les idees de contracte social, d'individualisme i d'un primigeni estat de natura -estretament lligades amb la mentalitat burgesa del s XVII- foren decisives en el desenvolupament del pensament polític i del dret constitucional de l'època.
doctrina humoral doctrina humoral

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  doctrina humoral, n f
  • ca  fluïdisme, n m sin. compl.
  • ca  humoralisme, n m sin. compl.
  • ca  humorisme, n m sin. compl.
  • ca  teoria humoral, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
És l'antiga teoria de la medicina grega de l'existència en el cos de quatre humors (sang, bilis groga, bilis negra i flegma) que determinarien l'estat de salut o de malaltia i que es correspondrien amb els quatre elements (aire, foc, terra i aigua) i amb els quatre possibles temperaments (sanguini, colèric, malenconiós i flegmàtic).
Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l'organisme. ((humorisme))
feminisme feminisme

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  feminisme, n m
  • ca  teoria feminista, n f
  • es  feminismo
  • es  teoría feminista
  • fr  féminisme
  • fr  théorie féministe
  • en  feminism
  • en  feminist theory

<Aproximacions teòriques i doctrines>

Definició
Conjunt de teories que sostenen la igualtat política, econòmica, jurídica i social de la dona respecte a l'home.

Nota

  • En les relacions internacionals, el feminisme va agafar força els anys noranta del segle XX, amb la reivindicació que les relacions de gènere són una part integral de les relacions internacionals i la crítica que les visions i les experiències de les dones estaven excloses de l'estudi de la disciplina.
hipòtesi de Hering-Semon hipòtesi de Hering-Semon

<Anatomia > Citologia>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  hipòtesi de Hering-Semon, n f
  • ca  hipòtesi de Semon-Hering, n f sin. compl.
  • ca  mnemisme, n m sin. compl.
  • ca  teoria de Semon-Hering, n f sin. compl.
  • ca  teoria mnemònica, n f sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Teoria mnemònica, segons la qual la cèl·lula posseeix una capacitat de memòria de les influències sofertes que explicaria l'herència dels caràcters adquirits.
lleis de Mendel lleis de Mendel

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Conceptes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  lleis de Mendel, n f pl
  • ca  teoria mendeliana, n f sin. compl.
  • es  leyes de Mendel, n f pl
  • es  teoría mendeliana, n f
  • fr  lois de Mendel, n f pl
  • fr  théorie mendelienne, n f
  • en  Mendelian inheritance, n
  • en  Mendelian theory, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Conceptes generals>

Definició
Lleis que mostren que la descendència no presenta els caràcters intermedis dels dos genitors, sinó que el tipus d'un d'ells és predominant, atès que els gens se segreguen durant la formació dels gàmetes i presenten una relació de dominància i recessivitat.

Nota

  • D'acord amb les lleis de Mendel, si dues varietats ben definides d'una mateixa espècie s'encreuen, tota la descendència híbrida ofereix caràcters distintius únicament d'una de les dues varietats. Es manifesta el caràcter dominant, mentre que el caràcter recessiu queda latent, però pot aparèixer en la generació següent a aquest híbrid.
teoria teoria

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  teoria, n f
  • es  teoría, n f
  • fr  théorie, n f
  • en  theory, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

teoria teoria

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  teoria, n f
  • es  teoría
  • fr  théorie
  • en  theory

<Educació > Recerca educativa > Paradigmes i models de recerca>

Definició
Coneixement especulatiu, principis generals d'una matèria, d'un art, etc., amb independència de les aplicacions.
teoria teoria

<Recerca, metodologia i estadística>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  teoria, n f
  • es  teoría
  • fr  théorie
  • en  theory

<Recerca, metodologia i estadística>, <Salut mental>

Definició
Pressupòsit raonable, d'un major grau de veridicitat que la hipòtesi, establert per tal d'explicar un determinat conjunt de fets; comporta l'establiment d'una sèrie de lleis que serveixen per a relacionar un ordre determinat de fenòmens i equival, alhora, a un principi d'explicació d'allò que és objecte d'una ciència particular o d'una part important d'aquesta. També, en un terreny menys científic, suposició especulativa que, sovint, és expressió d'una simple convicció personal.

Nota

  • La denominació teoria prové del grec theoría 'contemplació, especulació, teoria', que prové de theoros 'contemplar'.
teoria teoria

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  teoria, n f
  • es  teoría
  • fr  théorie
  • en  theory

<Metodologia > Bases epistemològiques>

Definició
Proposició o conjunt de proposicions que donen compte, de manera sintètica i abstracta, de les propietats dels fenòmens i del seu funcionament.

Nota

  • La noció de teoria és objecte de discussió en epistemologia i en teoria de la ciència, pel fet que el sentit d'aquest terme depèn en bona mesura del context en què s'aplica i de la interpretació que hom defensi del coneixement i de la ciència.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  teoria, n f
  • es  teoría, n f

<Filosofia del dret>