Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tabalot" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrnica, n f
- ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
- ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
- ca tabac de pastor, n m sin. compl.
- ca alop, n m alt. sin.
- ca arnicó, n m alt. sin.
- ca esternudera, n f alt. sin.
- ca flor de tabac, n f alt. sin.
- ca herba capital, n f alt. sin.
- ca herba de cop, n f alt. sin.
- ca herba de l'espant, n f alt. sin.
- ca tabac muscà, n m alt. sin.
- ca talpa, n f alt. sin.
- ca talpica, n f alt. sin.
- ca alep, n m var. ling.
- ca esternudadera, n f var. ling.
- ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
- ca tabaco muscà, n m var. ling.
- ca tabaco salvatge, n m var. ling.
- ca talmica, n f var. ling.
- nc Arnica montana L. subsp. montana
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrnica, n f
- ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
- ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
- ca tabac de pastor, n m sin. compl.
- ca alop, n m alt. sin.
- ca arnicó, n m alt. sin.
- ca esternudera, n f alt. sin.
- ca flor de tabac, n f alt. sin.
- ca herba capital, n f alt. sin.
- ca herba de cop, n f alt. sin.
- ca herba de l'espant, n f alt. sin.
- ca tabac muscà, n m alt. sin.
- ca talpa, n f alt. sin.
- ca talpica, n f alt. sin.
- ca alep, n m var. ling.
- ca esternudadera, n f var. ling.
- ca tabaco de muntanya, n m var. ling.
- ca tabaco muscà, n m var. ling.
- ca tabaco salvatge, n m var. ling.
- ca talmica, n f var. ling.
- nc Arnica montana L. subsp. montana
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abazí
- cod Абаза бызшва (Abaza bizshwa)
- ar الأباظية
- cy Abaseg
- de Abasinisch
- en Abaza
- es abasio
- eu abazera
- fr abaze
- gn avasio
- it abaza
- ja アバザ語
- nl Abazi
- pt abaza
- ru Абазинский
- tmh Tabazat
- zh 阿巴兹语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina>, <Àsia > Rússia>
Definició
Els abazins viuen a la regió d'Abazínia (Abazashta), dins la República dels Karatxais i dels Txerquessos, i en dos pobles prop de la ciutat de Kislovodsk, al territori de Stavropol. També trobem comunitats abazines repartides en pobles nogai, adiguesos i kabardins, a les àrees administratives adjacents.
La llengua abazí forma part de la branca abkhazoabazina, dins la família caucàsica, i té moltes semblances amb la llengua abkhaz, fins al punt que alguns dels seus dialectes són mútuament intel·ligibles i alguns lingüistes consideren l'abazí un bloc dialectal de l'abkhaz.
L'abazí es divideix en dos blocs dialectals: el tapanta i l'aixcaraua. El repertori de fonemes consonàntics és molt ampli (entre 63 i 65). El vocàlic, en canvi, només té dos fonemes.
La llengua no es va escriure fins a la dècada de 1920, quan Talustan Tabulov va crear l'alfabet abazí sobre la base del llatí. La literatura és molt jove i s'ha desenvolupat al voltant d'una rica tradició folklòrica que inclou les sagues Nart, les quals són compartides amb d'altres nacionalitats del Caucas. Talustan Tabulov va ser també el primer a compilar i publicar el folklore nacional abazí, i a escriure els primers manuals per a l'aprenentatge de la llengua.
L'abazí és present a la vida diària de les comunitats abazines, així com als mitjans de comunicació. Encara que hi ha transmissió de pares a fills, es considera una llengua amenaçada perquè gairebé tots els seus parlants són bilingües, no hi ha una planificació clara per a la seva protecció i desenvolupament, i s'utilitza poc a l'Administració. Actualment s'ensenya a les escoles d'educació primària i secundària, però generalment no s'utilitza com a llengua vehicular de l'ensenyament.
Hi ha diversos tipus de publicacions en abazí com ara textos literaris, poesia, diccionaris, una gramàtica i manuals per a l'aprenentatge.
Al segle XIX es va originar una diàspora per l'annexió de l'Imperi rus dels territoris abazins, la guerra del Caucas i la Gran Migració de 1860 cap a l'Imperi otomà. També hi ha grups d'abazins a Turquia, Alemanya, Síria, Jordània i els EUA.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acabalat | acabalada, adj
- ca cabalós | cabalosa, adj sin. compl.
- es acaudalado | acaudalada
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Tot i que era una família molt acabalada i van poder contractar un advocat molt competent, no van poder evitar que el seu fill entrés a la presó.
Ex.: Tot i ser una persona molt cabalosa, la justícia actuarà de la mateixa manera.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alatxa, n f
- ca aladroc, n m sin. compl.
- ca alatxa pixota, n f sin. compl.
- ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
- ca alatxó [menut], n m sin. compl.
- ca alatxona [menut], n f sin. compl.
- ca latria, n f sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardina alatxa, n f sin. compl.
- ca alacha, n f var. ling.
- ca aladroch, n m var. ling.
- ca alatja, n f var. ling.
- ca alatxa-pixota, n f var. ling.
- ca alatxe, n f var. ling.
- ca alaxta, n f var. ling.
- ca alaxta pixota, n f var. ling.
- ca latxa, n f var. ling.
- ca litxa, n f var. ling.
- ca sardine, n f var. ling.
- nc Sardinella aurita
- nc Meletta mediterranea var. ling.
- es alacha
- es boquerón
- es sábalo
- es sardina alatcha
- fr allache
- fr sardinelle
- pt alatiyo
- en round sardinella
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BALEARES2) Menorca
- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
- alatxa: (EMMDENIA) Dénia
- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca
- alatxa: (RPCE3) Mallorca
- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca
- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca
- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona
- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears
- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- latria: (FAUNAICT) Tarragona
- latxa: (FAUNAICT) Dénia
- sardina: (FAUNAICT) Barcelona
- sardina: (RPCE3) Balears
- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona
- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona
- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alatxa, n f
- ca aladroc, n m sin. compl.
- ca alatxa pixota, n f sin. compl.
- ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
- ca alatxó [menut], n m sin. compl.
- ca alatxona [menut], n f sin. compl.
- ca latria, n f sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardina alatxa, n f sin. compl.
- ca alacha, n f var. ling.
- ca aladroch, n m var. ling.
- ca alatja, n f var. ling.
- ca alatxa-pixota, n f var. ling.
- ca alatxe, n f var. ling.
- ca alaxta, n f var. ling.
- ca alaxta pixota, n f var. ling.
- ca latxa, n f var. ling.
- ca litxa, n f var. ling.
- ca sardine, n f var. ling.
- nc Sardinella aurita
- nc Meletta mediterranea var. ling.
- es alacha
- es boquerón
- es sábalo
- es sardina alatcha
- fr allache
- fr sardinelle
- pt alatiyo
- en round sardinella
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BALEARES2) Menorca
- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
- alatxa: (EMMDENIA) Dénia
- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca
- alatxa: (RPCE3) Mallorca
- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca
- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca
- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona
- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears
- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca
- latria: (FAUNAICT) Tarragona
- latxa: (FAUNAICT) Dénia
- sardina: (FAUNAICT) Barcelona
- sardina: (RPCE3) Balears
- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona
- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona
- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- es sábalo
- es sábalo común
- fr alose vraie
- fr grande alose
- en allis shad
- nc Alosa alosa
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alosa de pedrer americana, n f
- es sábalo molleja
- fr alose à gésier
- fr alose noyer
- en American gizzard shad
- en gizzard shad
- en mud shad
- en nanny shad
- en winter shad
- nc Dorosoma cepedianum
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels clupeids.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca Alosa pseudoharengus
- es pinchagua
- es sábalo del Canadá
- fr gaspareau
- en alewife
- nc Alosa pseudoharengus
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arbre femer, n m
- ca femera, n f alt. sin.
- ca gandul, n m alt. sin.
- ca mostassa, n f alt. sin.
- ca tabac, n m alt. sin.
- ca tabac americà, n m alt. sin.
- ca tabac blanc, n m alt. sin.
- ca tabac d'Alger, n m alt. sin.
- ca tabac d'espasa, n m alt. sin.
- ca tabac d'espaseta, n m alt. sin.
- ca tabac de jardí, n m alt. sin.
- ca tabac de moro, n m alt. sin.
- ca tabac groc, n m alt. sin.
- ca tabaquera, n f alt. sin.
- ca curalotodo, n m var. ling.
- ca curatodo, n m var. ling.
- ca palan-palan, n m var. ling.
- ca tabaco, n m var. ling.
- nc Nicotiana glauca Graham
<Botànica > solanàcies>
