Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tabalot" dins totes les àrees temàtiques

punt de mira de tauló punt de mira de tauló

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  punt de mira de tauló, n m
  • es  punto de mira de tablón
  • fr  guidon à lame
  • en  blade front sight

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Punt de mira en forma de rectangle, que s'utilitza situant la part inferior de la imatge del blanc en coincidència amb la part superior del rectangle en apuntar.
recol·lectora de tabac recol·lectora de tabac

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  recol·lectora de tabac, n f
  • es  cosechadora de tabaco
  • fr  récolteuse de tabac
  • it  raccoglitrice di tabacco
  • en  tobacco harvester
  • de  Tabakerntemaschine

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Recol·lectora que arrenca les fulles de tabac mitjançant uns dits elàstics i les deixa caure en una cinta transportadora que les duu a unes caixes o a uns penjadors per a la seva curació.

Nota

  • La cinta transportadora pot ésser substituïda per unes pinces quan la recol·lectora, en comptes d'arrencar les fulles, talla la planta sencera.
recol·lectora de tabac recol·lectora de tabac

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  recol·lectora de tabac, n f
  • es  cosechadora de tabaco
  • fr  récolteuse de tabac
  • it  raccoglitrice di tabacco
  • en  tobacco harvester
  • de  Tabakerntemaschine

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
saboga saboga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  escanya-sogres, n m sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  minyarola, n f sin. compl.
  • ca  saboga falsa, n f sin. compl.
  • ca  saboga vera, n f sin. compl.
  • ca  glosa, n f var. ling.
  • ca  kaoulat, n m var. ling.
  • ca  loza, n f var. ling.
  • ca  sabella falsa, n f var. ling.
  • ca  sabóga, n f var. ling.
  • nc  Alosa fallax
  • nc  Alosa fallax fallax var. ling.
  • nc  Alosa finta var. ling.
  • es  alosa
  • es  sábalo
  • es  saboga
  • fr  alose
  • fr  alose du Rhône
  • fr  alose feinte
  • it  cheppia
  • pt  alauzo
  • en  twaite shad
  • de  Finte

<Peixos > Clupeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  escanya-sogres, n m sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  minyarola, n f sin. compl.
  • ca  saboga falsa, n f sin. compl.
  • ca  saboga vera, n f sin. compl.
  • ca  glosa, n f var. ling.
  • ca  kaoulat, n m var. ling.
  • ca  loza, n f var. ling.
  • ca  sabella falsa, n f var. ling.
  • ca  sabóga, n f var. ling.
  • nc  Alosa fallax
  • nc  Alosa fallax fallax var. ling.
  • nc  Alosa finta var. ling.
  • es  alosa
  • es  sábalo
  • es  saboga
  • fr  alose
  • fr  alose du Rhône
  • fr  alose feinte
  • it  cheppia
  • pt  alauzo
  • en  twaite shad
  • de  Finte

<Peixos > Clupeids>

saboga saboga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  aixàvol, n m sin. compl.
  • ca  aixàvol [mascle], n m sin. compl.
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  llissa vera, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  aixavo, n m var. ling.
  • ca  aixavol [mascle], n m var. ling.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alaxa, n f var. ling.
  • ca  savoga, n f var. ling.
  • ca  savoges, n f pl var. ling.
  • nc  Alosa alosa
  • nc  Alausa vulgaris var. ling.
  • nc  Alosa vulgaris var. ling.
  • nc  Clupea Alosa var. ling.
  • nc  Clupea alosa parva var. ling.
  • es  arencón
  • es  sabalo
  • es  sábalo
  • es  sábalo común
  • es  saboga
  • es  sabosga
  • fr  alose
  • fr  alose vraie
  • fr  grande alose
  • pt  alaùso
  • en  Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  aixàvol, n m sin. compl.
  • ca  aixàvol [mascle], n m sin. compl.
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  llissa vera, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  aixavo, n m var. ling.
  • ca  aixavol [mascle], n m var. ling.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alaxa, n f var. ling.
  • ca  savoga, n f var. ling.
  • ca  savoges, n f pl var. ling.
  • nc  Alosa alosa
  • nc  Alausa vulgaris var. ling.
  • nc  Alosa vulgaris var. ling.
  • nc  Clupea Alosa var. ling.
  • nc  Clupea alosa parva var. ling.
  • es  arencón
  • es  sabalo
  • es  sábalo
  • es  sábalo común
  • es  saboga
  • es  sabosga
  • fr  alose
  • fr  alose vraie
  • fr  grande alose
  • pt  alaùso
  • en  Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

saboga sapidíssima saboga sapidíssima

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  saboga sapidíssima, n f
  • es  sábalo americano
  • fr  alose savoureuse
  • en  American shad
  • nc  Alosa sapidissima

<Zoologia > Peixos>