Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tabalot" dins totes les àrees temàtiques
<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca punt de mira de tauló, n m
- es punto de mira de tablón
- fr guidon à lame
- en blade front sight
<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>
Definició
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca recol·lectora de tabac, n f
- es cosechadora de tabaco
- fr récolteuse de tabac
- it raccoglitrice di tabacco
- en tobacco harvester
- de Tabakerntemaschine
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
Nota
- La cinta transportadora pot ésser substituïda per unes pinces quan la recol·lectora, en comptes d'arrencar les fulles, talla la planta sencera.
<Maquinària agrícola>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca recol·lectora de tabac, n f
- es cosechadora de tabaco
- fr récolteuse de tabac
- it raccoglitrice di tabacco
- en tobacco harvester
- de Tabakerntemaschine
<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca repalassa, n f
- ca bardana, n f sin. compl.
- ca catxurrera, n f sin. compl.
- ca cuspinera, n f sin. compl.
- ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
- ca gaferot, n m sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca llapa, n f sin. compl.
- ca llaparassa, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapassera, n f sin. compl.
- ca bardanera, n f alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
- ca cospí, n m alt. sin.
- ca cospiner, n m alt. sin.
- ca cospinera, n f alt. sin.
- ca cospineta, n f alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cospiu, n m alt. sin.
- ca cospiuera, n f alt. sin.
- ca cospius, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadores, n f pl alt. sin.
- ca enganxavelles, n m alt. sin.
- ca estiracabells, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca gafarrons, n m pl alt. sin.
- ca gafarrots, n m pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
- ca gos, n m alt. sin.
- ca gosset, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
- ca herba cospinera, n f alt. sin.
- ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
- ca llaparasses, n f pl alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca palló, n m alt. sin.
- ca paperina, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca pegamans, n m/f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca remolins, n m pl alt. sin.
- ca repalasses, n f pl alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca socarrella, n f alt. sin.
- ca cuspiner, n m var. ling.
- ca guspí (fruit), n m var. ling.
- ca guspinera, n f var. ling.
- ca lapassa, n f var. ling.
- ca llampassa, n f var. ling.
- ca llaparada, n f var. ling.
- ca llapissera, n f var. ling.
- ca llepalassa, n f var. ling.
- ca lleparada, n f var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- ca lleparasses, n f pl var. ling.
- ca poltres, n m pl var. ling.
- ca rapalassa, n f var. ling.
- ca repalaca, n f var. ling.
- ca repalada, n f var. ling.
- ca repelasses, n f pl var. ling.
- nc Arctium minus Bernh.
- nc Lappa minor Hill var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca repalassa, n f
- ca bardana, n f sin. compl.
- ca catxurrera, n f sin. compl.
- ca cuspinera, n f sin. compl.
- ca enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
- ca gaferot, n m sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca llapa, n f sin. compl.
- ca llaparassa, n f sin. compl.
- ca llapassa, n f sin. compl.
- ca llapassera, n f sin. compl.
- ca bardanera, n f alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca cols de bosc, n f pl alt. sin.
- ca cospí, n m alt. sin.
- ca cospiner, n m alt. sin.
- ca cospinera, n f alt. sin.
- ca cospineta, n f alt. sin.
- ca cospins, n m pl alt. sin.
- ca cospins (fruit), n m pl alt. sin.
- ca cospiu, n m alt. sin.
- ca cospiuera, n f alt. sin.
- ca cospius, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadores, n f pl alt. sin.
- ca enganxavelles, n m alt. sin.
- ca estiracabells, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca gafarrons, n m pl alt. sin.
- ca gafarrots, n m pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets vermells, n m pl alt. sin.
- ca gos, n m alt. sin.
- ca gosset, n m alt. sin.
- ca gossets, n m pl alt. sin.
- ca gossos, n m pl alt. sin.
- ca gossos (fruit), n m pl alt. sin.
- ca herba cospinera, n f alt. sin.
- ca herba dels tinyosos, n f alt. sin.
- ca llaparasses, n f pl alt. sin.
- ca llapassa menor, n f alt. sin.
- ca llapasses, n f pl alt. sin.
- ca palló, n m alt. sin.
- ca paperina, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca pegamans, n m/f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca remolins, n m pl alt. sin.
- ca repalasses, n f pl alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca socarrella, n f alt. sin.
- ca cuspiner, n m var. ling.
- ca guspí (fruit), n m var. ling.
- ca guspinera, n f var. ling.
- ca lapassa, n f var. ling.
- ca llampassa, n f var. ling.
- ca llaparada, n f var. ling.
- ca llapissera, n f var. ling.
- ca llepalassa, n f var. ling.
- ca lleparada, n f var. ling.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- ca lleparasses, n f pl var. ling.
- ca poltres, n m pl var. ling.
- ca rapalassa, n f var. ling.
- ca repalaca, n f var. ling.
- ca repalada, n f var. ling.
- ca repelasses, n f pl var. ling.
- nc Arctium minus Bernh.
- nc Lappa minor Hill var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca saboga, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca alosa, n f sin. compl.
- ca escanya-sogres, n m sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca minyarola, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca saboga vera, n f sin. compl.
- ca glosa, n f var. ling.
- ca kaoulat, n m var. ling.
- ca loza, n f var. ling.
- ca sabella falsa, n f var. ling.
- ca sabóga, n f var. ling.
- nc Alosa fallax
- nc Alosa fallax fallax var. ling.
- nc Alosa finta var. ling.
- es alosa
- es sábalo
- es saboga
- fr alose
- fr alose du Rhône
- fr alose feinte
- it cheppia
- pt alauzo
- en twaite shad
- de Finte
<Peixos > Clupeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca saboga, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca alosa, n f sin. compl.
- ca escanya-sogres, n m sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca minyarola, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca saboga vera, n f sin. compl.
- ca glosa, n f var. ling.
- ca kaoulat, n m var. ling.
- ca loza, n f var. ling.
- ca sabella falsa, n f var. ling.
- ca sabóga, n f var. ling.
- nc Alosa fallax
- nc Alosa fallax fallax var. ling.
- nc Alosa finta var. ling.
- es alosa
- es sábalo
- es saboga
- fr alose
- fr alose du Rhône
- fr alose feinte
- it cheppia
- pt alauzo
- en twaite shad
- de Finte
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca saboga, n f
- ca aixàvol, n m sin. compl.
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca alosa, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca llissa vera, n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca aixavo, n m var. ling.
- ca aixavol [mascle], n m var. ling.
- ca alacha, n f var. ling.
- ca alatja, n f var. ling.
- ca alaxa, n f var. ling.
- ca savoga, n f var. ling.
- ca savoges, n f pl var. ling.
- nc Alosa alosa
- nc Alausa vulgaris var. ling.
- nc Alosa vulgaris var. ling.
- nc Clupea Alosa var. ling.
- nc Clupea alosa parva var. ling.
- es arencón
- es sabalo
- es sábalo
- es sábalo común
- es saboga
- es sabosga
- fr alose
- fr alose vraie
- fr grande alose
- pt alaùso
- en Allis_ shad
<Peixos > Clupeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca saboga, n f
- ca aixàvol, n m sin. compl.
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca alosa, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca llissa vera, n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca aixavo, n m var. ling.
- ca aixavol [mascle], n m var. ling.
- ca alacha, n f var. ling.
- ca alatja, n f var. ling.
- ca alaxa, n f var. ling.
- ca savoga, n f var. ling.
- ca savoges, n f pl var. ling.
- nc Alosa alosa
- nc Alausa vulgaris var. ling.
- nc Alosa vulgaris var. ling.
- nc Clupea Alosa var. ling.
- nc Clupea alosa parva var. ling.
- es arencón
- es sabalo
- es sábalo
- es sábalo común
- es saboga
- es sabosga
- fr alose
- fr alose vraie
- fr grande alose
- pt alaùso
- en Allis_ shad
<Peixos > Clupeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca saboga sapidíssima, n f
- es sábalo americano
- fr alose savoureuse
- en American shad
- nc Alosa sapidissima
<Zoologia > Peixos>