Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "taca-taca" dins totes les àrees temàtiques

espill espill

<Zoologia > Ocells>, <Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  espill, n m
  • ca  mirall, n m
  • ca  taca alar, n f
  • es  espejuelo

<Zoologia > Ocells>, <Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Part de les ales dels ànecs de superfície o nedadors que sovint és força ostensible i que en les femelles és de tonalitats somortes mentre que en els mascles és més acolorida.
estaca-rossí estaca-rossí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estaca-rossí estaca-rossí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estaca-rossí, n m
  • ca  estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí bord, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estaquera, n f alt. sin.
  • ca  sulla, n f alt. sin.
  • ca  cata-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí blanc, n m var. ling.
  • ca  taca-rossí bord, n m var. ling.
  • nc  Hedysarum boveanum Basiner subsp. europaeum Guitt. et Kerguélen
  • nc  Hedysarum confertum Desf. var. ling.
  • nc  Hedysarum humile auct., non Loefl. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

floridura verdosa de la tomaquera floridura verdosa de la tomaquera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  floridura verdosa de la tomaquera, n f
  • ca  taca negrosa de la tomaquera, n f sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de la tomaquera (Solanum lycopersicum L.), principalment de fulles i fruits, produïda per l'hifomicet Fulvia fulva (Cooke) Ciferri.
herba de la taca herba de la taca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la taca, n f
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de la taca, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago arabica (L.) Huds.
  • nc  Medicago maculata Willd. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

herba de la taca herba de la taca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la taca, n f
  • ca  melgó, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de la taca, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  userda borda, n f alt. sin.
  • nc  Medicago arabica (L.) Huds.
  • nc  Medicago maculata Willd. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lentigen senil lentigen senil

<.FITXA REVISADA>, <Geriatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lentigen senil, n m
  • ca  capa senil, n f sin. compl.
  • ca  piga senil, n f sin. compl.
  • ca  taca de fetge, n f sin. compl.
  • es  lentigo senil, n m
  • es  lentigo solar, n m
  • fr  lentigo sénile, n m
  • en  liver spot, n
  • en  senile lentigo, n
  • en  solar lentigo, n

<.FITXA REVISADA>, <Geriatria>

Definició
Màcula marronosa que es localitza en el dors de les mans, els avantbraços i la cara, amb una pigmentació que no varia en relació amb l'exposició a la llum solar.
lesió de Janeway lesió de Janeway

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  lesió de Janeway, n f
  • ca  taca de Janeway, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Angiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascuna de les petites lesions eritematoses o hemorràgiques que s'observen habitualment als palmells de les mans i a les plantes dels peus en l'endocarditis bacteriana lenta, degudes a l'afectació dels petits vasos arterials.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  màcula, n f
  • ca  taca, n f
  • es  mácula, n f
  • es  mancha, n f
  • fr  macule, n f
  • fr  tache, n f
  • en  spot, n

<Botànica>

màcula lútia màcula lútia

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  màcula lútia, n f
  • ca  taca groga, n f sin. compl.
  • es  mácula lútea
  • es  mancha amarilla
  • en  macula lutea
  • en  yellow spot
  • TA  macula lutea

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Zona central i de major sensibilitat de la retina, situada al pol posterior del globus ocular.