Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "taciturnitat" dins totes les àrees temàtiques

factor de nocturnitat factor de nocturnitat

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  factor de nocturnitat, n m
  • es  factor de nocturnidad

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Quocient entre la intensitat de trànsit mitjana dels dies laborables d'un mes determinat i la quantitat de trànsit mitjana que passa entre les 6 del matí i les 10 del vespre, dels dies laborables del mateix mes.
habitualitat habitualitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad, n f

<Dret penal>

habitualitat habitualitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad

<Dret penal>

Definició
Grau de recaiguda en la comissió d'una mateixa infracció penal o d'infraccions penals per part d'un mateix subjecte.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El dret penal vigent considera reus habituals, d'acord amb l'article 94 del Codi penal (CP) del 1995, els qui hagin comès tres delictes o més d'un mateix capítol del CP en un termini no superior als cinc anys, i que hagin estat condemnats per aquests delictes. D'acord amb aquesta informació, cal considerar l'habitualitat una forma qualificada de reincidència, atès que per a considerar que hi ha reincidència n'hi ha prou amb la simple repetició d'un delicte regulat en un mateix títol del CP (sempre que sigui de la mateixa naturalesa, d'acord amb l'article 22.8 del CP).
    El principal efecte de l'habitualitat delictiva és la impossibilitat de concedir a un reu o una rea habitual el benefici de la substitució de la pena privativa de llibertat imposada (art. 88 CP). Tampoc no es pot concedir als reus habituals el benefici de la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87 CP), fins i tot en els casos en què el fet delictiu s'hagi comès a causa de la drogodependència del subjecte; és a dir, fins i tot en els casos en què la suspensió es pot arribar a concedir als reus reincidents (art. 87 CP). L'existència de l'habitualitat també és un requisit que s'ha de complir per a considerar la realització de determinats tipus penals: els delictes d'habitud. Els articles 153 (delicte de violència domèstica) i 299 (receptació de faltes contra la propietat) del CP recullen aquesta exigència d'habitualitat.
    L'habitualitat també és una circumstància agreujant de la pena regulada per al delicte d'ús d'informació privilegiada (art. 285 i 286 CP). En el cas de la violència domèstica i de la receptació, la jurisprudència considera que calen tres actes de maltractament o d'auxili dels agents de faltes contra el patrimoni per a poder parlar d'habitualitat, una exigència a la qual se sol afegir el requisit de proximitat temporal entre els actes (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.12.1995, ponent: Martín Canivell i article 153, amb relació a la violència domèstica). En alguna sentència relativa a la receptació, el Tribunal Suprem afegeix el requisit que els actes no siguin percebuts com un fet aïllat, sinó que han de fer part d'una sèrie més o menys àmplia que es connecti a la manera de viure o de comportar-se del subjecte (STS del 26.12.1994, ponent: Delgado García).
    La qüestió dels reus habituals ha estat sovint objecte d'anàlisi per part de la política criminal. D'aquesta manera, tradicionalment la condició de delinqüent habitual es percebia com una forma especial de perillositat que s'ha mirat de combatre reforçant les penes assignades als delictes corresponents en el cas de comissió reiterada per part d'un mateix subjecte. En la base d'aquesta concepció hi ha la idea d'innocuïtzació dels delinqüents incorregibles, propugnada per penalistes de la importància de Franz von Liszt i per altres defensors de la finalitat preventiva i especial de la sanció penal. Des de l'òptica de la prevenció general se sol justificar la gravetat del càstig dels reus habituals en el grau més elevat de culpabilitat, que s'expressa en la infracció reiterada d'una mateixa norma. En els sistemes jurídics anglosaxons l'habitualitat delictiva comporta agreujaments de la pena molt severs, amb els quals es vol separar els delinqüents de la societat.
    En un sentit oposat, altres corrents doctrinals veuen en l'habitualitat delictiva una mostra de la culpabilitat menor del subjecte. Aquest punt de vista parteix del fet que la delinqüència habitual sovint es pot explicar senzillament per una socialització deficient del subjecte i per la seva immersió en ambients amb potencial criminal, fins al punt de convertir el delicte en un modus vivendi; des d'aquest punt de vista, la via més idònia per a fer front als delinqüents habituals, d'acord amb els principis del dret penal modern, ha de ser la utilització de les mesures de seguretat.
    En el dret espanyol vigent no sembla que s'hagi imposat cap dels dos punts de vista exposats. En principi, l'habitualitat no comporta l'agreujament de la pena més enllà del que s'estableix per reus reincidents, i tampoc no hi ha mesures de seguretat fixades per als delinqüents habituals que no pateixin cap mena d'alteració que afecti la imputabilitat.
  • V. t.: receptació n f
  • V. t.: reincidència n f
  • V. t.: suspensió de l'execució de la pena n f
habitualitat habitualitat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  habitualitat, n f
  • es  habitualidad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nocturnitat, n f
  • es  nocturnidad

<Dret>

Definició
Circumstància d'executar-se un acte a la nit, que en certs delictes pot ser un agreujant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La zona d'incertesa es pot donar a les nou del vespre, en què la nocturnitat depèn de si és estiu o hivern o si hi ha llum diürna o no, és a dir, de les circumstàncies.
nocturnitat nocturnitat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  nocturnitat, n f
  • es  nocturnidad, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

nocturnitat nocturnitat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  nocturnitat, n f
  • es  nocturnidad, n f

<Dret penal>

plus de nocturnitat plus de nocturnitat

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  plus de nocturnitat, n m
  • es  plus de nocturnidad, n m

<Dret laboral i de la seguretat social>

plus de nocturnitat plus de nocturnitat

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  plus de nocturnitat, n m
  • es  plus de nocturnidad
  • es  plus por trabajo nocturno
  • fr  prime de nuit
  • fr  prime pour travail de nuit
  • fr  sursalaire de nuit
  • en  night shift bonus
  • en  night shift differential
  • en  night shift premium

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Complement salarial assignat a un treballador per fer un treball nocturn.
tempiternitat tempiternitat

<Religió>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  tempiternitat, n f
  • es  tempiternidad
  • fr  tempiternité
  • en  tempiternity

<Religió>