Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "talent" dins totes les àrees temàtiques

jacent jacent

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  jacent, n m, f
  • es  yacente, n m, f
  • fr  gisant | gisante, n m, f
  • eu  irudi etzan, n

<Fusteria > Construccions>

jaient jaient

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jaient, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Peça de fusta en forma de V unida a la contraroda de proa d'una embarcació.
làmpada de mercuri d'alta pressió làmpada de mercuri d'alta pressió

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. GABINET DE LLENGUA CATALANA. Fotoquímica: Català-castellà-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Autònoma de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-6-7

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  làmpada de mercuri d'alta pressió, n f
  • ca  làmpada de quars calent, n f
  • es  lámpara de cuarzo caliente, n f
  • es  lámpara de mercurio de alta presión, n f
  • en  high-pressure mercury lamp, n
  • en  hot quartz lamp, n

<Fotoquímica>

Nota

  • La IUPAC no recomana l'ús del terme "làmpada de quars calent".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli de prat, n m
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli boscà, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli salsoloide, n m alt. sin.
  • ca  lli valent, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds.) Thell.
  • nc  Linum angustifolium Huds. var. ling.
  • nc  Linum bienne Mill. var. ling.

<Botànica > linàcies>

lli de prat lli de prat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli de prat, n m
  • ca  herba feridora, n f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli bord, n m alt. sin.
  • ca  lli boscà, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli salsoloide, n m alt. sin.
  • ca  lli valent, n m alt. sin.
  • ca  llinet, n m alt. sin.
  • nc  Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds.) Thell.
  • nc  Linum angustifolium Huds. var. ling.
  • nc  Linum bienne Mill. var. ling.

<Botànica > linàcies>

llit calent llit calent

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llit calent, n m
  • es  cama caliente
  • en  hot bed

<Jardineria>

Definició
Sistema de calefacció que es troba en la base d'una caixonera o d'una platabanda, constituït per fems en fermentació o per un sistema elèctric o d'aigua calenta.
llit calent llit calent

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llit calent, n m
  • es  cama caliente, n f
  • fr  caissette chaude, n f
  • en  hotbed, n

<Enginyeria forestal>

luo luo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  luo
  • ca  dholuo sin. compl.
  • ca  kavirondo sin. compl.
  • ca  kidjaluo sin. compl.
  • ar  لوو
  • cy  Luo
  • cy  Dholuo sin. compl.
  • cy  Kavirondo sin. compl.
  • cy  Kidjaluo sin. compl.
  • de  Luo
  • de  Dholuo sin. compl.
  • de  Kavirondo sin. compl.
  • de  Kidjaluo sin. compl.
  • en  Luo
  • en  Dholuo sin. compl.
  • en  Kavirondo sin. compl.
  • en  Kavirondo Luo sin. compl.
  • en  Kidjaluo sin. compl.
  • en  Nilotic Kavirondo sin. compl.
  • es  lúo
  • es  dholuo sin. compl.
  • es  kavirondo sin. compl.
  • es  kidjaluo sin. compl.
  • eu  luoera
  • eu  dholuo sin. compl.
  • eu  kavirondo sin. compl.
  • eu  kidjaluo sin. compl.
  • eu  luo sin. compl.
  • fr  luo
  • fr  dholuo sin. compl.
  • fr  kavirondo sin. compl.
  • fr  kidjaluo sin. compl.
  • gl  luo
  • gl  dholuo sin. compl.
  • gl  kavirondo sin. compl.
  • gl  kidjaluo sin. compl.
  • gn  luo
  • gn  dholuo sin. compl.
  • gn  kavirondo sin. compl.
  • gn  kidjaluo sin. compl.
  • it  luo
  • it  dholuo sin. compl.
  • it  kavirondo sin. compl.
  • it  kidjaluo sin. compl.
  • pt  luo
  • pt  dholuo sin. compl.
  • pt  kavirondo sin. compl.
  • pt  kidjaluo sin. compl.
  • tmh  Taluot
  • tmh  Dholuo sin. compl.
  • tmh  kavirondo sin. compl.
  • tmh  kidjaluo sin. compl.
  • zh  卢奥语
  • num  Sistema aràbic

<Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup ètnic luo (que s'autodenomina joluo) està establert principalment a Kenya, on constitueix un dels grups majoritaris (aproximadament el 12% de la població total), juntament amb el kikuiu (20%) i el luyia (14%). Els luos també viuen al nord de Tanzània, concretament a l'est del llac Victòria, a prop de la frontera amb Kenya. Els luos han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els subes (la majoria dels membres de la qual, per exemple, són bilingües suba-luo), els swetes, els sizakis, els kuryes i els surwes.

Generalment. els parlants del luo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental i és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i del 40% de la població de Kenya.

El luo és lingüísticament proper a les llengües shilluk, dinka, alur, acholi, lango, padhola.

El terme dholuo significa 'gent luo'.
màquina d'aire calent màquina d'aire calent

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina d'aire calent, n f
  • es  máquina de aire caliente

<Bricolatge > Ferreteria>

maleat maleat

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  maleat, n m

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Qualsevol sal o èster de l'àcid maleic.