Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tallacaps" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca centpeus, n m
- ca centcames, n m sin. compl.
- ca centpotes, n m sin. compl.
- ca cuca de cent cames, n f sin. compl.
- ca escolopendra, n f sin. compl.
- ca escorpina, n f sin. compl.
- ca mare centcames, n f sin. compl.
- ca tallamocs, n m sin. compl.
- es cienpiés
- fr mille-pattes
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gallarans, n m pl
<Pesca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galzeran, n m
- ca boix marí, n m sin. compl.
- ca brusc, n m sin. compl.
- ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca gallaret, n m sin. compl.
- ca galleran, n m sin. compl.
- ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
- ca mataaranyes, n f sin. compl.
- ca boix mascle, n m alt. sin.
- ca brusc punxenc, n m alt. sin.
- ca bruscol, n m alt. sin.
- ca búfol, n m alt. sin.
- ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
- ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
- ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
- ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
- ca coeta, n f alt. sin.
- ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
- ca gallerans, n m pl alt. sin.
- ca galzeran petit, n m alt. sin.
- ca galzerans, n m pl alt. sin.
- ca gamó tronador, n m alt. sin.
- ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
- ca herba erisipelera, n f alt. sin.
- ca llorer bord, n m alt. sin.
- ca mata marina, n f alt. sin.
- ca picaaranyes, n f alt. sin.
- ca picapuces, n m/f alt. sin.
- ca rusc, n m alt. sin.
- ca brusca, n f var. ling.
- ca brusco, n m var. ling.
- ca ciderer de betlem, n m var. ling.
- ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
- ca cirerer de guinga, n m var. ling.
- ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
- ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
- ca datzerà, n m var. ling.
- ca galceran, n m var. ling.
- ca gallagans, n m pl var. ling.
- ca gallaran, n m var. ling.
- ca gallaranc, n m var. ling.
- ca gallarancs, n m pl var. ling.
- ca galleranc, n m var. ling.
- ca galserà, n m var. ling.
- ca galseran, n m var. ling.
- ca galtzeran, n m var. ling.
- ca galzerà, n m var. ling.
- ca gamó tronaor, n m var. ling.
- ca garseran, n m var. ling.
- ca gaseran, n m var. ling.
- ca gassarà, n m var. ling.
- ca gasserà, n m var. ling.
- ca gatzeran, n m var. ling.
- ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
- ca herba de la erisipela, n f var. ling.
- ca herba disipelera, n f var. ling.
- ca herba erisispelera, n f var. ling.
- ca mataranyes, n f var. ling.
- ca trebo, n m var. ling.
- nc Ruscus aculeatus L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llampuga, n f
- ca barber, n m sin. compl.
- ca bissal, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca llampugó [petit], n m sin. compl.
- ca melet, n m sin. compl.
- ca sabre, n m sin. compl.
- ca tallahams, n m sin. compl.
- ca antías, n m var. ling.
- ca daurad, n m var. ling.
- ca dorado, n m var. ling.
- ca doradu, n m var. ling.
- ca dourat, n m var. ling.
- ca lampuga, n f var. ling.
- ca llampua, n f var. ling.
- ca llempuga, n f var. ling.
- ca mellet, n m var. ling.
- ca talla hams, n m var. ling.
- nc Coryphaena hippurus
- nc Coriphaena hippurus var. ling.
- nc Coryphaena imperialis var. ling.
- nc Coryphaena pelagica var. ling.
- nc Coryphaene hippurus var. ling.
- es dorado
- es dorado común
- es lampuga
- es llampuga
- es lmprea
- fr coryphène
- fr coryphène commune
- en common dolphin fish
- en common dolphinfish
- en dolphin fish
- en mahi mahi
<Peixos > Corifènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llampuga, n f
- ca barber, n m sin. compl.
- ca bissal, n m sin. compl.
- ca daurat, n m sin. compl.
- ca llampugó [petit], n m sin. compl.
- ca melet, n m sin. compl.
- ca sabre, n m sin. compl.
- ca tallahams, n m sin. compl.
- ca antías, n m var. ling.
- ca daurad, n m var. ling.
- ca dorado, n m var. ling.
- ca doradu, n m var. ling.
- ca dourat, n m var. ling.
- ca lampuga, n f var. ling.
- ca llampua, n f var. ling.
- ca llempuga, n f var. ling.
- ca mellet, n m var. ling.
- ca talla hams, n m var. ling.
- nc Coryphaena hippurus
- nc Coriphaena hippurus var. ling.
- nc Coryphaena imperialis var. ling.
- nc Coryphaena pelagica var. ling.
- nc Coryphaene hippurus var. ling.
- es dorado
- es dorado común
- es lampuga
- es llampuga
- es lmprea
- fr coryphène
- fr coryphène commune
- en common dolphin fish
- en common dolphinfish
- en dolphin fish
- en mahi mahi
<Peixos > Corifènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mansega, n f
- ca jonc moresc, n m alt. sin.
- ca mansega de riu, n f alt. sin.
- ca mansega vera, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca sesquera, n f alt. sin.
- ca tallamans, n f alt. sin.
- ca xisca borda, n f alt. sin.
- nc Cladium mariscus (L.) Pohl
- nc Cladium germanicum Schrad. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca mansega, n f
- ca jonc moresc, n m alt. sin.
- ca mansega de riu, n f alt. sin.
- ca mansega vera, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca segamans, n f alt. sin.
- ca sesquera, n f alt. sin.
- ca tallamans, n f alt. sin.
- ca xisca borda, n f alt. sin.
- nc Cladium mariscus (L.) Pohl
- nc Cladium germanicum Schrad. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca papaorelles, n m
- ca corcollana, n f sin. compl.
- ca estisoreta, n f sin. compl.
- ca labidur, n m sin. compl.
- ca papanovia, n f sin. compl.
- ca sastre, n m sin. compl.
- ca tallacames, n m sin. compl.
- ca talladits, n m sin. compl.
- ca tisoreta, n f sin. compl.
- ca xuriana, n f sin. compl.
- es cortapicos, n m
- es tijereta, n f
- es tijereta común, n f
- fr forficule, n m
- fr perce-oreille, n m
- fr perce-oreille européen, n m
- fr pince-oreille, n m
- en common earwig, n
- en European earwig, n
- nc Forficula auricularia
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca paret tallafocs, n f
- es cortafuego, n m
- es cortafuegos, n m
- fr mur coupe-feu, n m
- eu su-hesi, n
<Fusteria > Construccions>
