Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tanda" dins totes les àrees temàtiques

bona tarda bona tarda

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  bona tarda
  • es  buenas tardes
  • fr  bonne après-midi
  • pt  boa tarde
  • en  good afternoon

<Grans Magatzems > Conversa>

bruixa bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  paella, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia pigallada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda pigallada, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  peluda randa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus thori
  • es  peludilla
  • es  peludo
  • fr  arnoglosse de Thor
  • fr  fause limande
  • en  scaldback
  • en  Thor's scaldfish
  • de  Lammzunge

<Peixos > Bòtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  paella, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia pigallada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda pigallada, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  peluda randa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus thori
  • es  peludilla
  • es  peludo
  • fr  arnoglosse de Thor
  • fr  fause limande
  • en  scaldback
  • en  Thor's scaldfish
  • de  Lammzunge

<Peixos > Bòtids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  bruixes, n f pl var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lligèria, n f var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  pelaya-bruixa, n f var. ling.
  • nc  Lepidorhombus boscii
  • nc  Hypoglosus boscii var. ling.
  • nc  Pleuronectes boscii var. ling.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • en  fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

bruixa bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  bruixes, n f pl var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lligèria, n f var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  pelaya-bruixa, n f var. ling.
  • nc  Lepidorhombus boscii
  • nc  Hypoglosus boscii var. ling.
  • nc  Pleuronectes boscii var. ling.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • en  fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

bubú de Reichenow bubú de Reichenow

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bubú de Reichenow, n m
  • es  bubú de Reichenow
  • fr  gonolek de Reichenow
  • en  black boubou
  • en  Manda boubou
  • de  Reichenowwürger
  • nc  Laniarius nigerrimus

<36.048 Ocells > Passeriformes > Malaconòtids>

Nota

  • El nom específic de Reichenow fa referència a Anton Reichenow (1847-1941) ornitòleg i col·leccionista alemany a l'Àfrica occidental 1872-1873.
bubú de Reichenow bubú de Reichenow

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  bubú de Reichenow, n m
  • es  bubú de Reichenow
  • fr  gonolek de Reichenow
  • en  black boubou
  • en  Manda boubou
  • de  Reichenowwürger
  • nc  Laniarius nigerrimus

<36.048 Ocells > Passeriformes > Malaconòtids>

Nota

  • El nom específic de Reichenow fa referència a Anton Reichenow (1847-1941) ornitòleg i col·leccionista alemany a l'Àfrica occidental 1872-1873.
cacatua negra beccurta cacatua negra beccurta

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cacatua negra beccurta, n f
  • es  cacatúa fúnebre piquicorta
  • fr  cacatoès à rectrices blanches
  • en  short-billed black-cockatoo
  • de  Weißschwanz-Rußkakadu
  • nc  Zanda latirostris
  • nc  Calyptorhynchus latirostris alt. sin.

<35.02 Ocells > Psitaciformes > Cacatuids>

cacatua negra beccurta cacatua negra beccurta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cacatua negra beccurta, n f
  • es  cacatúa fúnebre piquicorta
  • fr  cacatoès à rectrices blanches
  • en  short-billed black-cockatoo
  • de  Weißschwanz-Rußkakadu
  • nc  Zanda latirostris
  • nc  Calyptorhynchus latirostris alt. sin.

<35.02 Ocells > Psitaciformes > Cacatuids>

cacatua negra becllarga cacatua negra becllarga

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cacatua negra becllarga, n f
  • es  cacatúa fúnebre piquilarga
  • fr  cacatoès de Baudin
  • en  long-billed black-cockatoo
  • de  Langschnabel-Rußkakadu
  • nc  Zanda baudinii
  • nc  Calyptorhynchus baudinii alt. sin.

<35.02 Ocells > Psitaciformes > Cacatuids>