Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tangana" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Electrònica > Robòtica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de [et al.]. Diccionari de robòtica industrial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/237/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capcineig, n m
- es cabeceo
- fr pliage
- fr tangage
- en bend
- en pitch
<Robòtica industrial > Geometria i cinemàtica>
Definició
<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca capcineig, n m
- es cabeceo
- fr tangage
- en pitch
<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>
Definició
Nota
- L'angle de capcineig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ϕ.
- La denominació capcineig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix transversal.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capcineig, n m
- es cabeceo
- fr tangage, n m
- en swaying, n
- de Stampfen, n n
<Enginyeria>
<Transports > Transport aeri > Aeronaus>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca capcineig, n m
- es cabeceo
- fr tangage
- en pitch
<Transports > Transport aeri > Aeronaus>
Definició
<11 Esports nàutics > 03 Rem>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca capcineig, n m
- es cabeceo
- fr tangage
- en pitching
<Esport > 11 Esports nàutics > 03 Rem>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cuca molla, n f
- ca ballarola, n f sin. compl.
- ca corredora, n f sin. compl.
- ca cuca panissera, n f sin. compl.
- ca cuca patxa, n f sin. compl.
- ca escarabat de cuina, n m sin. compl.
- ca panderola, n f sin. compl.
- ca panera, n f sin. compl.
- ca panerola, n f sin. compl.
- ca papanera, n f sin. compl.
- ca tartana, n f sin. compl.
- es corredera
- es cucaracha
- fr cafards
- en cockroach
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca dena'ina
- ca denaina sin. compl.
- ca kenai sin. compl.
- ca kenaitze sin. compl.
- ca tanaina sin. compl.
- cod dena'ina
- cy Dena'ina
- cy Denaina sin. compl.
- cy Kenai sin. compl.
- cy Kenaitze sin. compl.
- cy Tanaina sin. compl.
- de Tanaina
- de Dena'ina sin. compl.
- de Denaina sin. compl.
- de Kenai sin. compl.
- de Kenaitze sin. compl.
- en Dena'ina
- en Denaina sin. compl.
- en Kenaitze sin. compl.
- en Tanaina sin. compl.
- es tanaina
- es dena'ina sin. compl.
- es denaina sin. compl.
- es kenai sin. compl.
- es kenaitze sin. compl.
- eu dena'inera
- eu dena'ina sin. compl.
- eu denaina sin. compl.
- eu kenai sin. compl.
- eu kenaitze sin. compl.
- eu tanaina sin. compl.
- fr tanaina
- fr dena'ina sin. compl.
- fr denaina sin. compl.
- fr kenai sin. compl.
- fr kenaitze sin. compl.
- gl dena'ina
- gl denaina sin. compl.
- gl kenai sin. compl.
- gl kenaitze sin. compl.
- gl tanaina sin. compl.
- gn denaina
- gn denaina sin. compl.
- gn kenai sin. compl.
- gn kenaitze sin. compl.
- gn tanaina sin. compl.
- it dena'ina
- it denaina sin. compl.
- it kenai sin. compl.
- it kenaitze sin. compl.
- it tanaina sin. compl.
- pt dena'ina
- pt denaina sin. compl.
- pt kenai sin. compl.
- pt kenaitze sin. compl.
- pt tanaina sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.
El dena'ina és l'única llengua atapascana d'Alaska que es parla a banda i banda de la serralada d'Alaska.
La llengua dena'ina es divideix en dos blocs dialectals molt divergents, el del nord i el del sud. En total es distingeixen quatre dialectes: el dena'ina de l'interior, el d'Inlet del nord, el d'Inlet de la costa i el d'Iliamna.
El terme dena'ina significa 'gent'.
Tots els parlants de dena'ina són adults. Al darrer terç del segle XX se'n van escriure textos didàctics, que no han evitat la davallada en l'ús i en el coneixement de la llengua. Paral·lelament, a les escoles es fan esforços per ensenyar cultura tradicional als infants.
<Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fangada, n f
- es barrizal
<Arts > Ceràmica>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fangada, n f
- es hanegada
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- La fangada equival a un cinquè del jornal de Lleida o a tres-centes seixanta canes quadrades.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca guixó, n m
- es almorta
- es almorta de monte
- es almorta montesina
- es almorta silvestre
- es chicharo
- es cicércula
- es galgana
- nc Lathyrus cicera
<Botànica>
