Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tarann�" dins totes les àrees temàtiques

anaireta cendrós anaireta cendrós

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anaireta cendrós, n m
  • es  cachudito de pecho cenizo, n m
  • es  cachudito pechicenizo, n m
  • es  torito de pecho cenizo, n m
  • fr  taurillon gris, n m
  • it  tiranno cincia pettocenere, n m
  • it  tiranno pettocenerino, n m
  • en  ash-breasted tit tyrant, n
  • en  ash-breasted tit-tyrant, n
  • de  Graubrust-Tachuri, n m
  • de  Graubrust-Tachurityrann, n m
  • de  Graubrusttachuri, n m
  • nc  Anairetes alpinus

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Passeriformes > Tirànids > Anairetes
inseparable d'Etiòpia inseparable d'Etiòpia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  inseparable d'Etiòpia, n m
  • ca  agapornis d'Etiòpia, n m sin. compl.
  • es  inseparable abisinio
  • fr  inséparable d'Abyssinie
  • en  black-winged lovebird
  • de  Tarantapapagei
  • nc  Agapornis taranta

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

inseparable d'Etiòpia inseparable d'Etiòpia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  inseparable d'Etiòpia, n m
  • ca  agapornis d'Etiòpia, n m sin. compl.
  • es  inseparable abisinio
  • fr  inséparable d'Abyssinie
  • en  black-winged lovebird
  • de  Tarantapapagei
  • nc  Agapornis taranta

<35.10 Ocells > Psitaciformes > Psitacúlids>

occità occità

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  occità
  • ca  aranès sin. compl.
  • ca  gascó sin. compl.
  • ca  llengua d'oc sin. compl.
  • ca  provençal sin. compl.
  • cod  occitan
  • ar  الأوكستانية
  • cy  Ocsitaneg
  • de  Okzitanisch
  • de  Aranesisch sin. compl.
  • de  Langue d'Oc sin. compl.
  • en  Occitan
  • en  Aranese sin. compl.
  • en  Lenga d'Òc sin. compl.
  • es  occitano
  • es  aranés sin. compl.
  • es  lengua d'oc sin. compl.
  • eu  okzitaniera
  • fr  occitan
  • fr  aranais sin. compl.
  • fr  langue d'oc sin. compl.
  • gl  occitano
  • gl  aranés sin. compl.
  • gl  lingua de oc sin. compl.
  • gn  occitáno
  • gn  arane sin. compl.
  • gn  ñe'êdoy sin. compl.
  • it  occitano
  • it  aranese sin. compl.
  • it  lingua d'oc sin. compl.
  • ja  オック語
  • ja  オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
  • nl  Occitaans
  • nl  Aranees sin. compl.
  • nl  Langue d'Oc sin. compl.
  • oc  occitan
  • oc  aranés sin. compl.
  • oc  lengua d'òc sin. compl.
  • pt  occitano
  • pt  aranês sin. compl.
  • pt  língua d'oc sin. compl.
  • ru  Окситанский язык
  • ru  Аранский sin. compl.
  • ru  Лангедокский sin. compl.
  • ru  Провансальский sin. compl.
  • sw  Occitan
  • sw  Aranese sin. compl.
  • sw  Lenga d'òc sin. compl.
  • tmh  Tuksitant
  • tmh  Iles n ok sin. compl.
  • tmh  taranit sin. compl.
  • zh  欧西坦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Mònaco>

Definició
L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.
Oedemagena tarandi Oedemagena tarandi

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Oedemagena tarandi, n f
  • en  reindeer warble fly
  • nc  Oedemagena tarandi

<Zoologia > Insectes>

tahltà tahltà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tahltà
  • ca  kaska sin. compl.
  • ca  nahanni sin. compl.
  • ca  tagish sin. compl.
  • ca  tahltan sin. compl.
  • cy  Tahlteg
  • cy  Kaska sin. compl.
  • cy  Nahanni sin. compl.
  • cy  Tagish sin. compl.
  • cy  Tahltan sin. compl.
  • de  Tahltan
  • de  Kaska sin. compl.
  • de  Nahanni sin. compl.
  • de  Tagish sin. compl.
  • en  Tahltan
  • en  Kaska sin. compl.
  • en  Nahanni sin. compl.
  • en  Tagish sin. compl.
  • es  taltán
  • es  kaska sin. compl.
  • es  nahanni sin. compl.
  • es  tagish sin. compl.
  • es  tahltan sin. compl.
  • eu  tahltanera
  • eu  kaska sin. compl.
  • eu  tagish sin. compl.
  • eu  tahanni sin. compl.
  • eu  tahltan sin. compl.
  • fr  tahltan
  • fr  kaska sin. compl.
  • fr  nahanni sin. compl.
  • fr  tagish sin. compl.
  • gl  tahltan
  • gl  kaska sin. compl.
  • gl  nahanni sin. compl.
  • gl  tagish sin. compl.
  • gn  tahlta
  • gn  kaska sin. compl.
  • gn  nahanni sin. compl.
  • gn  tagish sin. compl.
  • gn  tahltan sin. compl.
  • it  tahltan
  • it  kaska sin. compl.
  • it  nahanni sin. compl.
  • it  tagish sin. compl.
  • pt  tahltano
  • pt  kaska sin. compl.
  • pt  nahanni sin. compl.
  • pt  tagish sin. compl.
  • pt  tahltan sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

La llengua tahltana consta de tres dialectes mútuament intel·ligibles: el tahltà, el kaska i el tagish.

El kaska té uns 400 parlants adults que viuen a la vora del riu Dease i del riu Liard. Aproximadament 40 persones parlen el tahltà a la part alta del Stikine.

El territori tagish se situa als llacs Bennett i Tagish. L'any 1998 només vivien dos parlants d'aquest dialecte, tots dos d'edat avançada.

La llengua tahitana de vegades s'ha anomenat nahanni, un terme aplicat a d'altres llengües atapascanes.
teranyina teranyina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  teranyina, n f
  • ca  traïnya, n f
  • ca  tranyina, n f sin. compl.
  • ca  trinera, n f sin. compl.
  • es  arte de cerco
  • es  cerco de jareta
  • es  manjarda
  • es  tarañina
  • es  traína
  • es  traíña
  • fr  araignée

<Pesca>

Definició
Ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.
tiranet de l'illa del Coco tiranet de l'illa del Coco

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  tiranet de l'illa del Coco, n m
  • es  mosquerito del Coco
  • fr  tyranneau de Cocos
  • en  Cocos flycatcher
  • de  Cocos-Insel-Tyrann
  • nc  Nesotriccus ridgwayi

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

tiranet de l'illa del Coco tiranet de l'illa del Coco

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  tiranet de l'illa del Coco, n m
  • es  mosquerito del Coco
  • fr  tyranneau de Cocos
  • en  Cocos flycatcher
  • de  Cocos-Insel-Tyrann
  • nc  Nesotriccus ridgwayi

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

tiranet de l'illa del Coco tiranet de l'illa del Coco

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  tiranet de l'illa del Coco, n m
  • es  mosquerito del Coco, n m
  • fr  tyranneau de Cocos, n m
  • en  Cocos flycatcher, n
  • de  Cocos-Insel-Tyrann, n m
  • nc  Nesotriccus ridgwayi

<Zoologia > Ocells>

Definició
Taxonomia: Passeriformes > Tirànids > Mecocerculus

Nota

  • El nom específic de l'illa del Coco fa referència a una illa de l'oceà Pacífic pertanyent a Costa Rica.