Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "taro" dins totes les àrees temàtiques

carner

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca carner, n m
es tajo
en butcher's block
en chopping block
en chopping-log

Definició

Piló que serveix per a tallar carn.

caro

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca caro, n m

<Navegació tradicional>

Definició

Embarcació de rem destinada a la pesca a l'art, proveïda de cinc bancs, sense arbre ni timó.

caro

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca caro, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Mot llatí que vol dir carn, teixit muscular.

Nota

La denominació caro és un llatinisme.

carretó elevador de forca

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca carretó elevador de forca, n m
ca toro, n m sin. compl.
es carretilla elevadora de horquilla
es toro
fr chariot élévateur à fourches
en fork-lift truck

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició

Carretó elevador proveït d'una plataforma, unes pinces o una forca que permeten l'apilament de les càrregues a una certa alçada.

carretó elevador de forca

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca carretó elevador de forca, n m
ca toro, n m
es carretilla elevadora de horquilla
es toro
fr chariot élévateur à fourche
en fork lift truck
de Gabelstapler

<Construcció>

cesalpínia espinosa

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca cesalpínia espinosa, n f
ca tara, n f sin. compl.
nc Caesalpinia spinosa

<Botànica>

chorotega

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca chorotega
ca choluteca sin. compl.
ca diria sin. compl.
ca mangue sin. compl.
ca monimbó sin. compl.
ca nagranda sin. compl.
ca orotiña sin. compl.
ca paro sin. compl.
ar تشوروطيغا
cy Chorotega
cy Choluteca sin. compl.
cy Diria sin. compl.
cy Mangue sin. compl.
cy Monimbó sin. compl.
cy Nagranda sin. compl.
cy Orotiña sin. compl.
cy Paro sin. compl.
de Chorotega
de Choluteca sin. compl.
de Diria sin. compl.
de Mangue sin. compl.
de Monimbó sin. compl.
de Nagranda sin. compl.
de Orotiña sin. compl.
de Paro sin. compl.
en Chorotega
en Choluteca sin. compl.
en Diria sin. compl.
en Mangue sin. compl.
en Monimbó sin. compl.
en Orotina sin. compl.
es chorotega
es choluteca sin. compl.
es diria sin. compl.
es mangue sin. compl.
es nagranda sin. compl.
es nonimbó sin. compl.
es orotiña sin. compl.
es paro sin. compl.
eu chorotegera
eu choluteca sin. compl.
eu diria sin. compl.
eu mangue sin. compl.
eu monimbo sin. compl.
eu nagranda sin. compl.
eu orotiña sin. compl.
eu paro sin. compl.
fr chorotega
fr choluteca sin. compl.
fr diria sin. compl.
fr mangue sin. compl.
fr monimbó sin. compl.
fr nagranda sin. compl.
fr orotiña sin. compl.
fr paro sin. compl.
gn chorotega
gn choluteca sin. compl.
gn diria sin. compl.
gn mangue sin. compl.
gn monimbo sin. compl.
gn nagranda sin. compl.
gn orotiña sin. compl.
gn paro sin. compl.
it chorotega
it choluteca sin. compl.
it diria sin. compl.
it mangue sin. compl.
it monimbó sin. compl.
it nagranda sin. compl.
it orotiña sin. compl.
it paro sin. compl.
ja チョロテガ語
ja パロ語 sin. compl.
ja マンゲ語 sin. compl.
ja モニンボ語 sin. compl.
ja ﾃﾞｨﾘｱ語 sin. compl.
ja ﾁｮﾙﾃｶ語 sin. compl.
ja ｵﾛﾃｨﾆｬｺ語 sin. compl.
ja ﾅｸﾞﾗﾝﾀﾞｺ語 sin. compl.
nl Chorotega
nl Choluteca sin. compl.
nl Diria sin. compl.
nl Mangue sin. compl.
nl Monimbó sin. compl.
nl Nagranda sin. compl.
nl Orotiña sin. compl.
nl Paro sin. compl.
pt chorotega
pt choluteca sin. compl.
pt diria sin. compl.
pt mangue sin. compl.
pt monimbó sin. compl.
pt nagranda sin. compl.
pt orotiña sin. compl.
pt paro sin. compl.
ru Чоротега
ru Дириа sin. compl.
ru Манге sin. compl.
ru Монимбо sin. compl.
ru Оротина sin. compl.
ru Чолутека sin. compl.
zh 乔罗特加语
zh 帕罗语 sin. compl.
zh 芒戈语 sin. compl.
zh 迪利亚语 sin. compl.
zh 乔鲁特加语 sin. compl.
zh 莫尼姆波语 sin. compl.
zh 纳格兰达语 sin. compl.
zh 奥罗提尼亚语 sin. compl.
num Sistema aràbic

<Otomang > Occidental > Tlapanec-mangue > Mangue>, <Amèrica > Costa Rica>, <Amèrica > Nicaragua>

Definició

Una part dels membres del grup ètnic viu actualment a prop de Turrialba, a Costa Rica; es consideren camperols, més que no pas indígenes, tot i ser-ne descendents. Els monimbós de Nicaragua viuen actualment al departament de Masaya, a la zona de Monimbó; tot i que se'ls considera molt aculturats, segons una enquesta de 1993, el 86% de la població es considera indígena.

Els chorotegues eren originaris de la regió de Guanacaste, a prop de la frontera amb Nicaragua. Sembla que aquesta llengua s'havia parlat també a Hondures, a la zona de Choluteca, i a El Salvador.

La llengua chorotega estava emparentada amb el chiapaneco de Mèxic; totes dues llengües formaven el subgrup mangue dins la família otomang.

coixí d'agulles

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca coixí d'agulles, n m
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frígola mascle, n f alt. sin.
ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
ca herba de moix, n f alt. sin.
ca herba del Papa, n f alt. sin.
ca herba dels gats, n f alt. sin.
ca marduix ample, n m alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
ca eixorda rates, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frívola, n f var. ling.
ca maro, n m var. ling.
ca moraduix inglés, n m var. ling.
nc Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles

<Ciències de la vida>

ca coixí d'agulles, n m
ca eixorba-rates, n m alt. sin.
ca eixorba-rates blanc, n m alt. sin.
ca farigola de Menorca, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frígola mascle, n f alt. sin.
ca herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
ca herba de moix, n f alt. sin.
ca herba del Papa, n f alt. sin.
ca herba dels gats, n f alt. sin.
ca marduix ample, n m alt. sin.
ca marduix anglès, n m alt. sin.
ca marduix d'anglès, n m alt. sin.
ca moraduix anglès, n m alt. sin.
ca eixorba rates blanc, n m var. ling.
ca eixorbarrates blanc, n m var. ling.
ca eixorda rates, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frívola, n f var. ling.
ca maro, n m var. ling.
ca moraduix inglés, n m var. ling.
nc Teucrium marum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

coixí d'agulles

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca coixí d'agulles, n m
ca eixorba-rates blanc, n m sin. compl.
es hierba del papa, n f
es hierba fuerte, n f
es maro, n m
fr herbe aux chats, n f
nc Teucrium marum