Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "taro" dins totes les àrees temàtiques

ivó ivó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ivó, n m
  • es  ibón, n m
  • fr  lac de montagne, n m
  • en  tarn, n

<Enginyeria forestal>

karo karo

<Antropologia > Antropologia física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  karo, n m
  • es  karo

<Antropologia > Antropologia física>

Definició
Grup ètnic dintre dels batak.
karo karo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  karo
  • ca  arára sin. compl.
  • ca  arára da Rondônia sin. compl.
  • ca  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • ca  arára-karo sin. compl.
  • ca  itanga sin. compl.
  • ca  itogapuc sin. compl.
  • ca  itogapúk sin. compl.
  • ca  ntogapid sin. compl.
  • ca  ntogapig sin. compl.
  • ca  ramarama sin. compl.
  • ca  urukú sin. compl.
  • cod  karo
  • ar  كارو
  • cy  Arára da Rondônia
  • cy  Karo
  • cy  Arára sin. compl.
  • cy  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • cy  Arára-Karo sin. compl.
  • cy  Itanga sin. compl.
  • cy  Itogapuc sin. compl.
  • cy  Itogapúk sin. compl.
  • cy  Ntogapid sin. compl.
  • cy  Ntogapig sin. compl.
  • cy  Ramarama sin. compl.
  • cy  Urukú sin. compl.
  • de  Arára da Rondônia
  • de  Karo
  • de  Arára sin. compl.
  • de  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • de  Arára-Karo sin. compl.
  • de  Itanga sin. compl.
  • de  Itogapuc sin. compl.
  • de  Itogapuk sin. compl.
  • de  Ntogapid sin. compl.
  • de  Ntogapig sin. compl.
  • de  Ramarama sin. compl.
  • de  Urukú sin. compl.
  • en  Karo
  • en  Arara sin. compl.
  • en  Arára da Rondônia sin. compl.
  • en  Arára do Jiparaná sin. compl.
  • en  Arara-Karo sin. compl.
  • en  Itanga sin. compl.
  • en  Itogapuc sin. compl.
  • en  Itogapúk sin. compl.
  • en  Ntogapid sin. compl.
  • en  Ntogapig sin. compl.
  • en  Ramarama sin. compl.
  • en  Uruku sin. compl.
  • es  arára da Rondônia
  • es  karo
  • es  arára sin. compl.
  • es  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • es  arára-karo sin. compl.
  • es  itanga sin. compl.
  • es  itogapuc sin. compl.
  • es  itogapúk sin. compl.
  • es  ntogapid sin. compl.
  • es  ntogapig sin. compl.
  • es  ramarama sin. compl.
  • es  urukú sin. compl.
  • eu  arára da Rondônia
  • eu  karoera
  • eu  arára sin. compl.
  • eu  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • eu  arára-karo sin. compl.
  • eu  itanga sin. compl.
  • eu  itogapuc sin. compl.
  • eu  itogapúk sin. compl.
  • eu  ntogapid sin. compl.
  • eu  ntogapig sin. compl.
  • eu  ramarama sin. compl.
  • eu  urukú sin. compl.
  • fr  arára da Rondônia
  • fr  karo
  • fr  arára sin. compl.
  • fr  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • fr  arára-karo sin. compl.
  • fr  itanga sin. compl.
  • fr  itogapuc sin. compl.
  • fr  itogapúk sin. compl.
  • fr  ntogapid sin. compl.
  • fr  ntogapig sin. compl.
  • fr  ramarama sin. compl.
  • fr  urukú sin. compl.
  • gl  arára da Rondônia
  • gl  karo
  • gl  arára sin. compl.
  • gl  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • gl  arára-karo sin. compl.
  • gl  itanga sin. compl.
  • gl  itogapuc sin. compl.
  • gl  itogapúk sin. compl.
  • gl  ntogapid sin. compl.
  • gl  ntogapig sin. compl.
  • gl  ramarama sin. compl.
  • gl  urukú sin. compl.
  • it  arára da Rondônia
  • it  karo
  • it  arára sin. compl.
  • it  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • it  arára-karo sin. compl.
  • it  itanga sin. compl.
  • it  itogapuc sin. compl.
  • it  itogapúk sin. compl.
  • it  ntogapid sin. compl.
  • it  ntogapig sin. compl.
  • it  ramarama sin. compl.
  • it  urukú sin. compl.
  • ja  カロ語
  • ja  アララ語 sin. compl.
  • nl  Arára da Rondônia
  • nl  Karo
  • nl  Ará Ra-Karo sin. compl.
  • nl  Arára sin. compl.
  • nl  Arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • nl  Itanga sin. compl.
  • nl  Itogapuc sin. compl.
  • nl  Itogapúk sin. compl.
  • nl  Ntogapid sin. compl.
  • nl  Ntogapig sin. compl.
  • nl  Ramarama sin. compl.
  • nl  Urukú sin. compl.
  • pt  karo
  • pt  arára sin. compl.
  • pt  arará da Rondônia sin. compl.
  • pt  arára do Ji-Paraná sin. compl.
  • pt  arára-karo sin. compl.
  • pt  itanga sin. compl.
  • pt  itogapuc sin. compl.
  • pt  itogapúk sin. compl.
  • pt  ntogapid sin. compl.
  • pt  ntogapig sin. compl.
  • pt  ramarama sin. compl.
  • pt  urukú sin. compl.
  • ru  Каро
  • ru  Арара каро sin. compl.
  • ru  Арара sin. compl.
  • ru  Уруку sin. compl.
  • ru  Итогапук sin. compl.
  • ru  Рамарама sin. compl.
  • ru  Каро-арара sin. compl.
  • zh  卡罗语
  • zh  阿拉拉、吉-帕拉那/隆多尼亚的阿拉拉语、阿拉拉-卡罗、依托加普克、依托加布克、恩托加匹克、恩托加匹德、拉马拉马、伊坦加、乌鲁库 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Tupí > Ramarama>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Els karos viuen en dos petits pobles, Iterap i Paygap, situats a la zona sud de l'Igarapé de Lourdes, a Rondònia. A la mateixa zona trobem els gaviãos, enemics tradicionals dels karos.

Van ser contactats cap al final de la dècada de 1940. Molts van morir a causa de malalties contagioses (grip, xarampió); els supervivents van anar a treballar en el ram del cautxú en pobles de la regió, fet que va implicar una certa aculturació. Més endavant, als anys 60 es van reagrupar i es van establir a la zona que ocupen actualment.

Fins fa pocs anys es considerava que hi havia diverses llengües de la brança ramarama (família tupí-guaraní), juntament amb el karo, com ara el ramarama, l'itogapúk (o ntogapid), l'uruku, l'urumi o l'ytangá. Segons un estudi de l'any 2000, però, es tracta d'una única llengua, la qual havia rebut diversos noms per part de diferents etnòlegs que havien elaborat llistes de vocabulari en períodes diferents.

Pràcticament tots els membres de la comunitat parlen la llengua karo. El portuguès és après com a segona llengua i emprat com a llengua de contacte. Es percep entre els més joves una tendència gradual a l'ús de termes portuguesos, especialment en l'àmbit de les relacions de parentiu. Alguns karos parlen també gavião.

Hi ha escoles indígenes a tots dos pobles karos. Esporàdicament professors de la xarxa pública estatal hi van a ensenyar portuguès i d'altres matèries. S'hi estan desenvolupant també algunes experiències destinades a l'educació en la llengua de la comunitat. Ja s'ha aprovat una ortografia i s'han elaborat dos llibres, un mètode d'alfabetització i un recull d'històries. S'estan formant professors indígenes, i hi ha una gramàtica i un diccionari karo-portuguès en procés d'elaboració.

La denominació arára pot crear certa confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que reben aquest mateix nom.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  maça, n f
  • es  maza
  • es  mazo
  • es  taco
  • fr  maillet
  • fr  poussoir
  • it  mazza
  • en  mallet
  • en  pusher
  • en  striker
  • de  Schläger

<Esport>

Definició
Peça de forma cilíndrica o de barret amb què s'impulsa el disc en l'hoquei d'aire.
marraix marraix

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marraix, n m
  • ca  llúdria, n f sin. compl.
  • ca  nas llarg, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tigre de mar, n m sin. compl.
  • ca  lama, n m var. ling.
  • ca  lamia, n f var. ling.
  • ca  lludria, n f var. ling.
  • ca  maratxa, n f var. ling.
  • ca  maraxo, n m var. ling.
  • ca  naz llarg, n m var. ling.
  • ca  tauló, n m var. ling.
  • nc  Lamna nasus
  • nc  Isurus cornubicus var. ling.
  • nc  Lamma nasus var. ling.
  • nc  Lamna cornubica var. ling.
  • nc  Squalus cornubica var. ling.
  • es  cailón, n m
  • es  marrajo, n m
  • es  marrajo sardinero
  • fr  requin-taupe commun
  • fr  taupe commun
  • en  porbeagle

<Taurons > Làmnids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  marraix, n m
  • ca  llúdria, n f sin. compl.
  • ca  nas llarg, n m sin. compl.
  • ca  tauró, n m sin. compl.
  • ca  tigre de mar, n m sin. compl.
  • ca  lama, n m var. ling.
  • ca  lamia, n f var. ling.
  • ca  lludria, n f var. ling.
  • ca  maratxa, n f var. ling.
  • ca  maraxo, n m var. ling.
  • ca  naz llarg, n m var. ling.
  • ca  tauló, n m var. ling.
  • nc  Lamna nasus
  • nc  Isurus cornubicus var. ling.
  • nc  Lamma nasus var. ling.
  • nc  Lamna cornubica var. ling.
  • nc  Squalus cornubica var. ling.
  • es  cailón, n m
  • es  marrajo, n m
  • es  marrajo sardinero
  • fr  requin-taupe commun
  • fr  taupe commun
  • en  porbeagle

<Taurons > Làmnids>

pastís de crema pastís de crema

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pastís de crema
  • es  pastel de crema
  • fr  gâteau à la crème
  • it  torta alla crema
  • en  custard tart
  • de  Cremetorte

<Plats a la carta. Postres>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  patacó, n m
  • es  tazo

<Jocs>

Definició
Cartó o cartolina, doblegat en forma de quadre, que es fa servir per a jugar al joc de patacons.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  petador, n m
  • es  taco
  • es  tirabola

<Jocs>

Definició
Canó fet d'una tija vegetal, principalment de saüquer, dins el qual es posa una botella, i fent pressió amb un èmbol, aquella surt amb certa força i produeix una petita detonació.
peu garrell peu garrell

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  peu garrell, n m
  • es  pie varo
  • en  clubfoot
  • en  crossfoot
  • en  stump foot

<Ciències de la salut>