Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "teatralitat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI negativitat corporal, positivitat corporal o neutralitat corporal?
- en (negativitat corporal) body negative, n
- en (negativitat corporal) body negativity, n
- en (neutralitat corporal) body neutral, n
- en (neutralitat corporal) body neutrality, n
- en (positivitat corporal) body positive, n
- en (positivitat corporal) body positivity, n
<Ciències socials > Antropologia>
Definició
- La negativitat corporal és la percepció negativa que té algú amb relació al seu cos, generalment perquè considera que no s'ajusta als paràmetres estètics habituals.
. L'equivalent castellà és la negatividad corporal; el francès, la négativité corporelle, i els anglesos, the body negative i the body negativity.
Les altres dues formes designen moviments reivindicatius que neixen per superar la negativitat corporal, especialment amb relació a la dona (que, per raons culturals i de pressió social, sol ser la més afectada):
- La positivitat corporal parteix de la base que tots els cossos són bells, encara que no s'ajustin als paràmetres estètics habituals. També es consideren bells, doncs, un cos discapacitat, un cos gras o un cos androgin.
. L'equivalent castellà és la positividad corporal; el francès, la positivité corporelle, i els anglesos, the body positive i the body positivity.
- La neutralitat corporal es basa en la llibertat dels individus d'acceptar el propi cos tal com és, sense fer-ne valoracions estètiques positives ni negatives, perquè el que és important són les experiències vitals que pot proporcionar. Es tracta, per tant, d'una concepció que va més enllà de la positivitat corporal, encara sotmesa a la idea de bellesa.
. L'equivalent castellà és la neutralidad corporal: el francès, la neutralité corporelle, i els anglesos, the body neutral i the body neutrality.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de negativitat corporal, positivitat corporal i neutralitat corporal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/maneres-relacionar-nos-propi-cos-neutralitat-positivitat-i-negativitat-corporal.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca accés centralitzat, n m
- es acceso centralizado
- en centralized access
<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca Administració de la Generalitat de Catalunya, n f
- es Administración de la Generalitat de Catalunya, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Administració de la Generalitat de Catalunya, n f
- es administración de la Generalidad de Cataluña
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La normativa que regula l'Administració de la Generalitat de Catalunya està formada per la Llei 3/1982, del 23 de març, del Parlament, el president i el Consell Executiu; la Llei 13/1989, del 14 del desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, com també pel Decret 200/2010, del 25 de desembre.
L'Administració de la Generalitat està composta per un president; si escau, un primer conseller, i diversos departaments al capdavant dels quals hi ha un conseller (actualment, de Presidència, Governació, Economia, Ensenyament, Salut, Interior, Territori, Cultura, Agricultura, Benestar, Empresa i Justícia). El Decret 280/1986, del 9 de setembre, regula les delegacions territorials de la Generalitat. Cat destacar també la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, i el Decret 146/2007, del 3 de juliol, pel qual es crea la Comissió de Coordinació Corporativa.
Com a administració institucional dependent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb la Llei 4/1985, del 29 de març, a més dels decrets legislatius 9/1994, del 13 de juliol, i 2/2002, del 24 de desembre, i la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa, i la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, existeix el Registre del Sector Públic de Catalunya, on figuren les entitats que l'integren i el règim de funcionament. Com a òrgans consultius, hi ha el Consell de Garanties Estatutàries i la Comissió Jurídica Assessora (Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatuàries, i Llei 5/2005, del 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i el Decret 69/2006, de l'11 d'abril). Correspon al primer dictaminar preceptivament en matèria d'adequació a la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de les disposicions legislatives i reglamentàries locals, després de plantejar processos d'inconstitucionalitat o conflictes de competències.
D'altra banda, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l'òrgan consultiu i d'assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. El Consell Audiovisual de Catalunya, finalment, és l'autoritat reguladora independent en l'àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada i actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l'exercici de les seves funcions, per bé que una llei del Parlament ha d'establir els criteris d'elecció dels membres i els àmbits específics d'actuació. Dependents del Parlament, desenvolupen llur funció el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.
El Govern és l'òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb l'Estatut d'autonomia de Catalunya i les lleis. Està compost pel president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. Els actes, disposicions generals i normes que emanen del Govern o de l'Administració de la Generalitat han de ser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El president o presidenta pot nomenar i separar per decret un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de retre compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern i té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. El Decret 118/2013, del 26 de febrer, de reestructuració del Departament de la Presidència, atorga a aquesta conselleria la Secretaria del Govern.
L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l'Estatut d'autonomia de Catalunya a la Generalitat. Té la condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen l'Estatut d'autonomia de Catalunya i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret, d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, d'integració de les polítiques públiques, de transparència i de desconcentració i descentralització territorial.
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d'assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre la paraula. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l'exercici de les seves funcions. També pot requerir-ne la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de manera solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d'ells. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l'eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament.
L'article 75 de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya disposa que posen fi a la via administrativa les resolucions del Govern de la Generalitat i el seu president o presidenta, com també del conseller primer o consellera primera i els consellers, i, en matèria de personal, dels secretaris generals i els directors generals.
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al tetranitrat de pentaeritritil, n f
- en pentaerithrityl tetranitrate allergy, n
- en pentaerythritol tetranitrate allergy, n
- cod 295091007
<Al·lergologia>
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca autoverificador, n m
- ca verificador centralitzat, n m
- en check control
<Transports > Transport per carretera > Vehicles>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca bestialitat
- en bestiality
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat, n m, f
- oc candidat ara presidéncia dera Generalitat | candidata ara presidéncia dera Generalitat, n m, f
- es candidato a la presidencia de la Generalidad | candidata a la presidencia de la Generalidad, n m, f
- fr candidat à la présidence de la Generalitat | candidate à la présidence de la Generalitat, n m, f
- en candidate for President of the Generalitat, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>
Definició
Nota
- 1. El candidat a la presidència de la Generalitat presenta en la sessió d'investidura, sense limitació de temps, un programa de govern i sol·licita la confiança del Ple del Parlament. L'elecció del candidat comporta alhora l'aprovació del programa de govern exposat.
- 2. Vegeu també "investidura" i "sessió d'investidura".
<Electrònica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca centraleta, n f
- es centralita
- fr standard
- fr tableau de commutation
- en switchboard
<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Electrònica>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca centraleta, n f
- es centralita
- fr standard
- fr tableau de commutation
- en switchboard
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Telefonia>
