Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tela" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç, n m
  • ca  cedre d'olor, n m alt. sin.
  • ca  làrix, n m alt. sin.
  • ca  làrix europeu, n m alt. sin.
  • ca  melis, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi teia, n m alt. sin.
  • nc  Larix decidua Mill.
  • nc  Larix europaea DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

alerç alerç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alerç, n m
  • ca  cedre d'olor, n m alt. sin.
  • ca  làrix, n m alt. sin.
  • ca  làrix europeu, n m alt. sin.
  • ca  melis, n m alt. sin.
  • ca  pi melis, n m alt. sin.
  • ca  pi teia, n m alt. sin.
  • nc  Larix decidua Mill.
  • nc  Larix europaea DC. var. ling.

<Botànica > pinàcies>

base temàtica base temàtica

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  base temàtica, n f
  • ca  tema, n m sin. compl.
  • es  base temática
  • es  tema
  • fr  base thématique
  • fr  thème
  • en  thematical base
  • en  theme

<Lingüística>

Definició
Constituent morfològic al qual s'afigen les desinències o afixos de flexió pròpiament dits.

Nota

  • Per exemple, en la forma verbal cantàvem, la base temàtica és canta. A aquesta base, formada per l'arrel (cant) i la vocal temàtica (a), s'hi afigen l'afix de temps, aspecte i mode (ve) i el de persona i nombre (m).
batada de línia batada de línia

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  batada de línia, n f
  • es  batazo de línea
  • fr  line drive
  • it  palla tesa
  • en  line drive
  • en  liner

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Batada en què la pilota surt projectada a gran velocitat, sense botar i amb una trajectòria de poca inclinació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  bimà, n f
  • ca  tebà, n f

<Religions > Judaisme>

Definició
Tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bimà, n f
  • ca  tebà, n f
  • en  bema
  • en  bimah

<Religió > Judaisme>

Definició
Púlpit o tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
cacic de carpó groc cacic de carpó groc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cacic de carpó groc, n m
  • es  cacique lomiamarillo
  • fr  cassique cul-jaune
  • en  yellow-rumped cacique
  • de  Gelbbürzelkassike
  • nc  Cacicus cela

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

cacic de carpó groc cacic de carpó groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cacic de carpó groc, n m
  • es  cacique lomiamarillo
  • fr  cassique cul-jaune
  • en  yellow-rumped cacique
  • de  Gelbbürzelkassike
  • nc  Cacicus cela

<36.130 Ocells > Passeriformes > Ictèrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  capa, n f
  • ca  tema, n m sin. compl.
  • es  capa
  • es  tema
  • en  layer
  • en  theme

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>

Definició
Cada una de les possibles visualitzacions d'una classe d'elements d'un conjunt de dades geoespacials en l'entorn de visualització d'un programa de cartografia digital o de SIG.

Nota

  • 1. La capa, entesa com a visualització, no designa les dades, sinó una presentació visual concreta de les dades en l'entorn de treball del programari emprat. És a dir, designa el resultat d'aplicar-hi una determinada simbolització gràfica, com també altres criteris de visualització o de selecció.

    2. Formen part de la definició de la capa la font de dades, la classe d'elements concreta objecte de visualització, la simbolització específica aplicada, les possibles consultes de definició i els possibles vincles establerts amb taules de bases de dades externes. Així mateix, segons el grau de sofisticació dels programes, es poden definir propietats addicionals de les capes com les escales mínima i màxima de visualització, el grau de transparència i l'etiquetatge dels elements.

    3. Segons el tipus de dades, les capes poden tenir característiques particulars i rebre denominacions específiques (com capa d'anotacions, capa de xarxa, capa ràster o capa d'elevacions) i tenir diferents tipus de funcions associades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
capa capa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  capa, n f
  • ca  tema, n m sin. compl.
  • es  capa
  • es  tema
  • en  layer
  • en  theme

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>

Definició
Cada una de les possibles visualitzacions d'una classe d'elements d'un conjunt de dades geoespacials en l'entorn de visualització d'un programa de cartografia digital o de SIG.

Nota

  • 1. La capa, entesa com a visualització, no designa les dades, sinó una presentació visual concreta de les dades en l'entorn de treball del programari emprat. És a dir, designa el resultat d'aplicar-hi una determinada simbolització gràfica, com també altres criteris de visualització o de selecció.

    2. Formen part de la definició de la capa la font de dades, la classe d'elements concreta objecte de visualització, la simbolització específica aplicada, les possibles consultes de definició i els possibles vincles establerts amb taules de bases de dades externes. Així mateix, segons el grau de sofisticació dels programes, es poden definir propietats addicionals de les capes com les escales mínima i màxima de visualització, el grau de transparència i l'etiquetatge dels elements.

    3. Segons el tipus de dades, les capes poden tenir característiques particulars i rebre denominacions específiques (com capa d'anotacions, capa de xarxa, capa ràster o capa d'elevacions) i tenir diferents tipus de funcions associades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8