Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tello" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats
  • ca  Nom de marca adaptat (Cellon): cel·lo (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Biobrick): biopeça (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Blu Tack): pasta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Carpule): cartutx d'anestèsia (EXEMPLE), n m
  • ca  Nom de marca evitat (Cello): cinta adhesiva (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): màquina trepitjaneu (EXEMPLE), n f
  • ca  Nom de marca evitat (Ratrac): eruga (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT recomana els criteris generals següents per al tractament de les denominacions i equivalents procedents de marques comercials:

(1) Sempre que sigui possible, s'han d'evitar les denominacions basades en una marca registrada, ja que la utilització d'una marca concreta com a denominació podria discriminar la resta de marques.
. Per a facilitar la identificació del terme, es pot fer constar en una nota el nom de la marca amb què és més conegut el concepte, amb una fórmula del tipus "L'x / Els x es coneix/en sovint amb la forma y, que és una marca comercial".
Ex.: [català] biopeça, n f | Nota: Les biopeces es coneixen sovint amb la forma Biobrick, que és una marca comercial.
(2) Tot i això, en determinats casos es poden fixar denominacions procedents de marques (per extensió d'ús, documentació abundant, internacionalitat, etc.), seguint els criteris següents:
- S'ha d'escriure la denominació amb minúscula inicial i sense cap símbol de marca registrada (a més d'altres possibles adaptacions), igual com es fa amb qualsevol denominació. El motiu és que un nom de marca no adaptat no tindria un valor genèric, sinó que designaria exclusivament els referents d'aquella marca.
- S'ha de fer constar en una nota l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula del tipus "La denominació x prové de la marca comercial y".
(3) Els equivalents poden ser adaptacions de marques comercials si es documenten així en fonts fiables, seguint els criteris següents:
- S'ha de fer constar en una nota la referència a l'origen com a marca de la forma aprovada, amb un esment explícit a la marca, per mitjà d'una fórmula similar.
Ex.: [anglès] ice machine, n; ice resurfacer, n; zamboni, n | Nota: L'equivalent anglès zamboni prové de la marca comercial Zamboni, deguda al nom de l'inventor de la màquina (Frank J. Zamboni).

Els arguments que avalen aquest tractament són els següents:
a) El marc legal és poc clar: el preàmbul de la Llei de marques diu que la llei "habilita el titular per impedir la reproducció de la seva marca en diccionaris, si això perjudica el seu caràcter distintiu"; en canvi, l'article 35 afirma que "Si la reproducció d'una marca en un diccionari, una enciclopèdia o una obra de consulta similar fa la impressió que constitueix el terme genèric dels béns o serveis per als quals està registrada la marca, l'editor, a petició del titular de la marca, ha de vetllar perquè la seva reproducció vagi acompanyada, com a màxim en l'edició següent de l'obra, de la indicació que diu que es tracta d'una marca registrada".
b) La doctrina establerta pel TERMCAT l'any 1990 (Manlleus i calcs lingüístics en els treballs de terminologia catalana) assenyalava la necessitat d'evitar les denominacions procedents de marques comercials.
c) Les obres lexicogràfiques de diferents llengües en fan un tractament desigual: hi ha adopcions directes del nom comercial, adaptacions amb indicació de procedència (en l'interior de la definició, a l'encapçalament, com a informació etimològica), adaptacions sense indicació de procedència i evitació de la utilització dels noms de marca.
d) En terminografia catalana es documenta el mateix tractament desigual.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap?, CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar?, CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions procedents de marques comercials: Proposta de tractament, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-marques-comercials.pdf).
aflorament de sucre aflorament de sucre

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aflorament de sucre, n m
  • ca  flor de sucre, n f sin. compl.
  • es  blanqueamiento de azúcar, n m
  • es  blanqueamiento por azúcar, n m
  • es  eflorescencia de azúcar, n f
  • fr  blanchiment cristallin, n m
  • fr  blanchiment sucré, n m
  • it  efflorescenza dello zucchero, n f
  • en  sugar bloom, n
  • en  sugar blooming, n
  • de  Zuckerreif, n m

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Aflorament produït per una recristal·lització del sucre, després que s'hagi dissolt i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència d'un excés d'humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós.

Nota

  • La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.
agullat nan agullat nan

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  agullat nan, n m
  • es  melgacho enano
  • es  tollo lucero enano
  • fr  sagre elfe
  • fr  squale pygmée
  • en  dwarf dogshark
  • en  dwarf lantern shark
  • en  dwarf lanternshark
  • nc  Etmopterus perryi

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels esquàlids.
allò allò

<Salut mental>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  allò, n m
  • es  ello
  • fr  ça
  • en  id
  • la  id

<Salut mental>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Terme psicoanalític que designa l'estrat o instància de la vida psíquica que correspon al pol pulsional de la personalitat i que comprèn el món innat, inconscient dels instints. En el seu àmbit regeix el plaer i el procés primari, i és el lloc de reserva de la libido i de l'instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  allò, n m
  • es  ello, n m
  • fr  ça, n m
  • en  id, n

<Infermeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  allò, n m
  • es  ello
  • en  id
  • de  Es

<Filosofia>

amanida del xef amanida del xef

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida del xef
  • es  ensalada del chef
  • fr  salade du chef
  • it  insalata dello chef
  • en  chef's salad
  • de  Chefsalat

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

banda espectral banda espectral

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda espectral, n f
  • es  banda espectral
  • fr  bande spectrale
  • it  banda dello spettro elettromagnetico
  • en  spectral band
  • de  Spektralband

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Interval de valors de determinades longituds d'ona de l'espectre electromagnètic.

Nota

  • La major part de sensors remots capten la informació simultàniament en diverses bandes espectrals com ara la visible, la de l'infraroig, la tèrmica, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
banda espectral banda espectral

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banda espectral, n f
  • es  banda espectral
  • fr  bande spectrale
  • it  banda dello spettro elettromagnetico
  • en  spectral band
  • de  Spektralband

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Interval de valors de determinades longituds d'ona de l'espectre electromagnètic.

Nota

  • La major part de sensors remots capten la informació simultàniament en diverses bandes espectrals com ara la visible, la de l'infraroig, la tèrmica, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
barra de tefló barra de tefló

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barra de tefló, n f
  • es  barra de teflón

<Bricolatge > Ferreteria>