Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tello" dins totes les àrees temàtiques

marcador marcador

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  marcador, n m
  • es  marcador
  • fr  tableau
  • it  tabellone dello stadio
  • en  scoreboard
  • de  Anzeigetafel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Instrument en forma de placa o tauler, generalment electrònic, per a indicar el nom dels equips, el resultat i altres informacions complementàries, com ara les substitucions, els autors dels gols, el temps de joc, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

matapoll matapoll

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

matapoll matapoll

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  matapoll, n m
  • ca  astruc, n m sin. compl.
  • ca  mata, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  tintorell, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.
metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport, n m, f
  • es  médico del deporte | médica del deporte, n m, f
  • fr  médecin du sport, n m, f
  • it  medico dello sport | medica dello sport, n m, f
  • en  sport medicine physician, n

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Metge especialitzat en el tractament i la prevenció de les lesions i les patologies associades a l'activitat esportiva, la valoració funcional de l'esforç dels esportistes i la tutela dels seus hàbits.

Nota

  • En bàsquet, el metge o la metge o metgessa de l'esport poden figurar entre els acompanyants d'un equip que seuen a la banqueta.
metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.

  • ca  metge de l'esport | metge de l'esport, metgessa de l'esport, n m, f
  • es  médico del deporte | médica del deporte, n m, f
  • fr  médecin du sport, n m
  • it  medico dello sport | medica dello sport, n m, f
  • en  sport medicine physician, n

<Bàsquet > 05 Tècnics i delegats>

Definició
Metge especialitzat en el tractament i la prevenció de les lesions i les patologies associades a l'activitat esportiva, la valoració funcional de l'esforç dels esportistes i la tutela dels seus hàbits.

Nota

  • El metge o la metge o metgessa de l'esport poden figurar entre els acompanyants d'un equip de bàsquet que seuen a la banqueta.
mudrà mudrà

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  mudrà, n f
  • ca  gest, n m sin. compl.
  • es  gesto, n m
  • es  mudra, n m
  • es  sello, n m
  • en  mudra, n
  • sa  mudrā, n f

<Ioga > Mudràs>

Definició
Moviment simbòlic efectuat amb una part del cos, sovint les mans o els dits de les mans, o amb el cos sencer, que té com a finalitat obtenir determinats beneficis per al cos físic i arribar a un estat elevat de consciència.

Nota

  • La forma mudrà prové del sànscrit mudrā, que significa 'segell, marca, signe distintiu'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  mudrà, n f
  • ca  gest, n m sin. compl.
  • es  gesto, n m
  • es  mudra, n m
  • es  sello, n m
  • en  mudra, n
  • sa  mudrā, n f

<Filosofia > Ioga>

Definició
Moviment simbòlic efectuat amb una part del cos, sovint les mans o els dits de les mans, o amb el cos sencer, que té com a finalitat obtenir determinats beneficis per al cos físic i arribar a un estat elevat de consciència.

Nota

  • La forma mudrà prové del sànscrit mudrā, que significa 'segell, marca, signe distintiu'.
negret llis negret llis

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  negret llis, n m
  • es  melgacho liso
  • es  tollo lucero liso
  • fr  sagre nain
  • pt  xarinha preta
  • en  smooth lanternshark
  • nc  Etmopterus pusillus

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, amb una longitud màxima de 50 cm, amb el cap petit, la pell de color marró fosc i la regió ventral negra, que habita en grans profunditats de l'Atlàntic, l'oest de l'Índic i l'oest del Pacífic.
pèl moixí pèl moixí

<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pèl moixí, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  borró, n m sin. compl.
  • es  vello
  • fr  duvet
  • en  down

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Pèl suau i curt, semblant al primer pèl que surt en néixer la barba.